Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Sociolingüística: Ús, Comunitats i Bilingüisme Lingüístic

Castellà2,45 KB

Sociolingüística i Ús de la Llengua

1. Sociolingüística

S'ocupa de totes les qüestions referides a l'ús de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.

2. Àmbit d'Ús

Consisteix en on una llengua o una varietat lingüística és usada: àmbit educatiu, familiar, judicial, etc.

Els àmbits d'ús depenen de 4 factors principals:

  • Parlant o individu: edat, nivell cultural, procedència, sexe.
  • Situació
  • Receptor
  • Tema: tècnic o diari.
  • Intenció

3. Comunitat Lingüística

Està composta per membres que tenen en comú almenys una llengua o una varietat lingüística i que comparteixen regles i normes d'ús per a la seva utilització correcta.

No coincideix necessàriament amb un grup ètnic, religiós, nacional, ni territorial, però en...

Continua llegint "Sociolingüística: Ús, Comunitats i Bilingüisme Lingüístic" »

Bilingüisme, Prejudicis i Planificació Lingüística del Català

Castellà7,67 KB

Bilingüisme: Definició, Tipus i Mitificació

Per a definir el bilingüisme podríem dir que és la pràctica d’usar dues llengües alternadament. Però, aquesta és una situació utòpica, ja que la majoria d'autors insisteixen en el fet que el terme no se sotmet a una única definició. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe, etc., segons el nombre de llengües que domini.

Mitificació del Bilingüisme

Moltes vegades, el terme bilingüisme s'utilitza per amagar la veritable situació d'una llengua que es troba en pitjors condicions politicosocials. Per aquesta raó, podem parlar de la mitificació del bilingüisme, perquè realment aquesta situació és més mítica que real.

Hem...

Continua llegint "Bilingüisme, Prejudicis i Planificació Lingüística del Català" »

Estoicisme: Fonaments, Ètica i Filosofia Clau

Castellà3,09 KB

Estoïcisme: Orígens i Figures Clau

Origen i Desenvolupament

L'estoïcisme va néixer en el període hel·lenístic. El 335-264 aC es funda una escola anomenada STOA a Grècia. Es va desenvolupar posteriorment a Grècia i Roma.

Principals Pensadors

  • Grècia: Crisip (Segle III aC), Paneci (Segle II aC), Posidoni (Segle I aC).
  • Roma: Sèneca, Epictet (Segle II dC), Marc Aureli (Segle III dC).

5 Punts Fonamentals de l'Estoïcisme

1. Exaltació de la Virtut

La virtut en si mateixa és un constant en la vida. El compliment del Dret Natural exigeix la raó sense esperar res a canvi. És una ètica ontològica que exigeix complir amb el Dret Natural en cada punt de la teva vida, fent accions virtuoses. Quan obres en compliment del Dret Natural, tens una satisfacció...

Continua llegint "Estoicisme: Fonaments, Ètica i Filosofia Clau" »

Requisits i Efectes Jurídics del Matrimoni Romà: Anàlisi Detallada

Castellà3,63 KB

Requisits Matrimonials

Es necessiten 3 requisits per contraure matrimoni:

1. Capacitat Natural

  • Cal haver assolit la pubertat.
  • Els castrats no poden contraure matrimoni.

2. Capacitat Jurídica

  • Anomenada conubium.
  • Conjugues amb estat libertatis i civitatis.

3. Consentiment

  • Consentiment dels cònjuges durador (affectio maritalis).
  • Si els cònjuges estan sota la pàtria potestat d'un paterfamilias, necessiten el seu consentiment també.

Impediments Matrimonials

El matrimoni ha de complir les següents condicions:

  • Ha de ser monogàmic.
  • Prohibit casar-se entre familiars, excepte cosins-germans.
  • No es permet l'adulteri.
  • No es poden casar amb una viuda fins passats 10 mesos (igual que els divorcis).

Efectes Jurídics del Matrimoni

  • Esponsals: promesa recíproca del futur
...
Continua llegint "Requisits i Efectes Jurídics del Matrimoni Romà: Anàlisi Detallada" »

Varietats Lingüístiques i Fenòmens de Contacte: Anàlisi i Classificació

Castellà3,15 KB

Ús Lingüístic i Varietats

Classificació de les Varietats Lingüístiques

  • Geogràfiques: Són els dialectes.
  • Històriques: Cada època té les seves varietats.
  • Socials: Depenen de la classe social, edat, gènere, etc.
  • Funcionals (Registres): Depenen de la situació comunicativa en què ens trobem:

Registres Funcionals

  • Formal:
    • Tècnic (ex: biologia, física...).
    • Literari (culte): novel·la, conte...
    • Estàndard.
  • Informal:
    • Col·loquial o familiar.
    • Vulgar.
    • Argot (ex: metges parlant entre ells).

Fenòmens de Contacte Lingüístic

Bilingüisme

a) Bilingüisme Individual

Es distingeixen conceptes segons l'ÚS i el CONEIXEMENT de les llengües:

  • ÚS:
    • Instrumental: S'utilitzen les dues llengües amb intenció utilitària (ex: feina).
    • Integrador: S'utilitzen les dues llengües
...
Continua llegint "Varietats Lingüístiques i Fenòmens de Contacte: Anàlisi i Classificació" »

Teories de la causalitat i el dolo en dret penal

Castellà2,45 KB

Teories de la causalitat en dret penal

  • a) Teoria de l'equivalència de les condicions: Totes les condicions que han determinat la producció d'un resultat tenen el caràcter jurídico-penal de causa. Si se suprimís mentalment, el resultat no s'hauria produït.
  • b) Teoria de l'adequació: Només pot considerar-se causa d'un resultat aquella que a priori pot considerar-se apta (adequada) per produir aquella classe de resultats previstos al tipus (causes típicament adequades). Una acció serà adequada quan una persona, en la mateixa situació que l'agent, hagués pogut preveure que el resultat es produiria. Com que la previsibilitat objectiva és àmplia, s'utilitza el criteri de la diligència deguda per limitar la causalitat.
  • c) Teoria de la
...
Continua llegint "Teories de la causalitat i el dolo en dret penal" »

Guia de Semblança, Vectors i Transformacions Geomètriques

Castellà3,07 KB

Semblança i Escales

Ingredients: Per determinar la semblança entre figures, mesurem l'altura i l'amplada amb el regle. Fem les dues divisions i, si el resultat és aproximadament igual, les figures són semblants. Si són deformes, no cal fer el càlcul: indica que no ho són perquè els angles no són iguals o semblants.

Càlcul de l'Original i l'Escala

A veure, si em donen un sofà i una escala, per trobar l'original dividim l'amplada o l'altura del sofà que ens donen entre x, perquè volem saber el valor original. El mateix s'aplica per a tots els casos on calgui buscar l'original. Si he de buscar l'escala, sempre és 1/x, que és igual als números que et donin: la còpia a dalt i l'original a baix.

Moviments i Transformacions

Cal fixar-se...

Continua llegint "Guia de Semblança, Vectors i Transformacions Geomètriques" »

Joan Ramis i el Neoclassicisme a Menorca

Castellà2,4 KB

Joan Ramis (1746-1819)

Fundador de la Societat Maonesa de Cultura

Va estudiar retòrica i filosofia a Mallorca, i dret a Avinyó. Escrivia en català, castellà i llatí.

Obres

  • Lucrècia (1764)
  • Arminda (1775)
  • Rosaura (1783)
  • Altres menys importants

Lucrècia

És la millor obra neoclàssica de la literatura catalana. Defensa la llibertat i és un mite de Lucrècia ambientat al 509 aC, moment de la caiguda de la monarquia romana.

Temes
  • Defensa de la llibertat
  • Atac a la tirania
  • Conflicte entre raó i passió

La Il·lustració

Moviment filosòfic, literari i científic del segle XVIII a França, gràcies al progrés de la ciència i del pensament.

Característiques

  • Èmfasi en la conducta humana regida per normes de la raó
  • Importància de la relació social
  • Optimisme
...
Continua llegint "Joan Ramis i el Neoclassicisme a Menorca" »

Conceptes clau del franquisme i política econòmica

Castellà3,4 KB

La División Azul i el suport a l'Alemanya nazi

La División Azul va ser una unitat de voluntaris espanyols que va formar una divisió d'infanteria dins de l'exèrcit de l'Alemanya nazi. Es va crear per lluitar contra la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial. Entre 1941 i 1943, prop de 50.000 soldats espanyols van participar en diverses batalles. Aquesta divisió va sorgir com a pagament humà que es va haver de fer a Alemanya per l'ajuda prestada a Franco durant la Guerra Civil.

Llei Orgànica de l'Estat (1967)

La Llei Orgànica de l'Estat (1967) va ser promulgada durant la tercera etapa del règim franquista, un govern en el qual la major part del poder estava en mans de la família tecnòcrata. Juntament amb les altres set lleis fonamentals...

Continua llegint "Conceptes clau del franquisme i política econòmica" »

Guia bàsica de mitjans de comunicació i màrqueting

Castellà5,02 KB

La ràdio

Història

El 1897, Guglielmo Marconi va fer la primera prova radiofònica. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), els exèrcits ja van fer servir la ràdio per comunicar-se. A partir de 1920 van aparèixer els primers receptors domèstics. La primera emissora a Espanya va ser Ràdio Barcelona, el 1924.

Llenguatge radiofònic

El llenguatge parlat aporta espontaneïtat i apel·lació a l'oient. Està acompanyat de música o l'ingredient bàsic (ràdiofórmules). Són fonamentals els efectes sonors. El silenci cal evitar-lo o bé utilitzar-lo com a tall o suspens.

Gèneres radiofònics

  • Fórmula
  • Informatius
  • Magazines (tertúlia, debat, entrevista)

Emissores

  • Generalistes: Parlen de tots els temes. Poden ser públiques (Ràdio Catalunya) o
...
Continua llegint "Guia bàsica de mitjans de comunicació i màrqueting" »