Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies

Castellà5,72 KB

Descartes: El Mètode Cartesià

El mètode de René Descartes busca allunyar-se del saber tradicional i es guia per quatre regles fonamentals:

Les Quatre Regles del Mètode

  1. Evidència: No acceptar com a vertadera cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
  2. Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui necessari per solucionar-los.
  3. Síntesi: Ordenar els propis pensaments, anant de la qüestió més simple i fàcil de conèixer a la més complexa.
  4. Enumeració: Realitzar enumeracions i revisions generals tantes vegades com faci falta per evitar errors.

El Mètode de Coneixement Cartesià: Dues Parts

1. Part Negativa: El Dubte (1a Meditació)

Parteix de l'escepticisme, posant-ho tot en dubte. Aquest és...

Continua llegint "Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies" »

Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Moviments Literaris

Castellà2,94 KB

Romanticisme Europeu (Segles XVIII-XIX)

El Romanticisme europeu (segles XVIII i XIX) es va donar per tot Europa. Els romàntics van aconseguir la fi del racionalisme.

Context Històric i Social

  • Degut a la Revolució Industrial, es va produir un gran despoblament del camp a França i a la resta del continent.
  • Els mitjans de transport es van desenvolupar, facilitant l’intercanvi de productes i l’obtenció de matèries primeres.
  • La burgesia es va convertir en el centre de la creació artística de l’època.

Els escriptors van abandonar els salons aristocràtics per reunir-se a acadèmies. L’estudi del passat i el desvetllament de consciències nacionals van formar part del moviment.

El Romanticisme als Països Catalans

Als Països Catalans, els...

Continua llegint "Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Moviments Literaris" »

Fonaments del Dret: Conceptes, Branques i Dimensions

Castellà2,94 KB

Definició i conceptes fonamentals del dret

El dret és justícia, és llibertat i equilibri. És el conjunt de normes i lleis establertes en un determinat territori. És una carrera on s'estudia com defensar un ciutadà davant la llei.

Dret públic i dret privat

Dret públic: les seves normes van dirigides a regular l’organització i l'activitat de l’Estat i altres ens públics, així com les seves relacions com a tals ens públics amb els particulars.

Dret privat: regula les relacions entre particulars. Cap part actua revestida de poder estatal. En el dret públic predominaria l’heteronomia i les normes de caràcter imperatiu o obligatori, mentre que en el dret privat es faria prevaldre l’autocomposició dels interessos en conflicte i...

Continua llegint "Fonaments del Dret: Conceptes, Branques i Dimensions" »

Rosellonès i Valencià: Característiques Lingüístiques

Castellà3,87 KB

Característiques Lingüístiques del Rosellonès

Fonètica

  • Tendència a tancar en [u] les [o] tòniques.
  • Supressió de la vocal neutra en les paraules esdrúixoles acabades en -ia: gàbia → gabi.
  • Caiguda de la -d- en el grup -dr-: tendre → tenre.
  • Desaparició de la -x en les paraules acabades en -ix: peix → pei.

Morfosintaxi

  • La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -i: jo canti.
  • Els pronoms febles es col·loquen sempre al davant del verb: te veure, te casar, la veient.
  • Eliminació de la -n en els plurals en -ns: camins → camís.
  • Negació amb pas (per influència francesa), sense l’adverbi no: No m'agrada pas → M'agrada pas.
  • Els numerals es formen per influència francesa: truasieme.
  • El verb ser s’usa com a
...
Continua llegint "Rosellonès i Valencià: Característiques Lingüístiques" »

Paraula llana

Castellà2,61 KB

Infinitivo perdre Gerundio perdent Participio perdut Modo indicativo PRESENT/perdo/perds/perd/perdem/ perdeu/perden (Pretérito imperfecto) perdia/perdies/ pérdida/perdíem/ perdíeu/perdien(Pretérito perfecto)perdí/perderes/ perdé/perdérem/ perdéreu/perderen(Futuro)perdré/ perdràs/perdrà/ perdrem/perdreu/perdran (Pet. Indefinit)He perdut /Has /Heu /Ha /Hem /Heu/Han (Pret.Perf.Perifr.) vaig perdre, vas , va, vam, vau, van.(Pret. Pluscuamperfect)havia perdut / havies/havia /havíem /havíeu /havien (futuro. Compost)Hauré perdut/ hauràs/haurà/haurem/haureu/haruran ( Pret. Ante.Simpl)haguí perdut/hagueres /hagué /haguérem /haguéreu /hagueren (Pret. Anterior. Comp)vaig haver perdut / vas / va/vam /vau/van(Modo subjuntivo)...

Continua llegint "Paraula llana" »

Apertura de Empresas: Tipos de Sociedades, Capital y Código de Comercio

Castellà3,2 KB

APERTURA DE EMPRESAS Y ESTRUCTURAS SOCIETARIAS

1.1. Empresas Unipersonales

(Artículos del Código de Comercio: 26, 28 y 29)

Tipos de Aportación de Capital

  • En efectivo (dinero)
  • En especies (bienes)
  • En efectivo y especies (dinero y bienes)

1.2. Sociedades de Personas

Ejemplo: Sociedad en Nombre Colectivo

(Artículos del C. de C.: 27, 28, 201, 220, 227, 231, 232, 233)

Tipos de Aportación de Capital

  • En efectivo
  • En especie
  • En efectivo y especies

1.3. Sociedades de Capital

Incluyen las Sociedades de Responsabilidad Limitada (S.R.L.) y las Compañías Anónimas (C.A. o S.A.).

1.3.1. Sociedades de Responsabilidad Limitada (S.R.L.)

(Artículos del Código de Comercio: 201, 202, 315, 316, y 313)

Aportaciones de Capital
  • En efectivo: 50% (Artículo 313)
  • En especie: 100%
...
Continua llegint "Apertura de Empresas: Tipos de Sociedades, Capital y Código de Comercio" »

Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística: Guia Essencial

Castellà3,14 KB

Conceptes Fonamentals de Lingüística i Sociolingüística

Lingüística: Estudi de l'Estructura del Llenguatge

La lingüística és la ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per explicar l'estructura i el funcionament de les diferents llengües.

Sociolingüística: Relació entre Llengua i Societat

La sociolingüística és més moderna i estudia les relacions entre la llengua i el medi social.

Comunitat Lingüística i Conflicte

Comunitat Lingüística
El conjunt de persones que parla una mateixa llengua. Si les circumstàncies històriques són o han sigut favorables, esdevé una comunitat nacional.
Monolingüisme
L'ús d'una sola llengua en un mateix estat.
Conflicte Lingüístic
Situació que es produeix quan una llengua domina sobre una
...
Continua llegint "Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística: Guia Essencial" »

Joan Maragall, Ibsen i Carlyle: La figura de l'heroi

Castellà3,39 KB

Ibsen i Carlyle en el pensament de Maragall

Entre 1892 i 1893, Maragall fa partícips els lectors del Diario de Barcelona de tres dels seus descobriments: Ibsen, Carlyle i Nietzsche.

Ibsen

«Sólo el hombre de acción, el hombre fuerte, fascina y doma a la muchedumbre de los sabios y de los ignorantes, de los ricos y de los pobres: en esa misma fascinación y potencia lleva el signo de su misión: él toca con la cabeza en las altas regiones de la inteligencia, y apoya su planta firme y segura en el suelo humilde: él sólo es humano y divino a la vez, y por tanto el rey del mundo.»624

Aquesta consideració l’hauria pogut signar no tan sols Ibsen —l’Ibsen, però, d’Un enemic del poble—,625 sinó també Carlyle i, fins i tot, Nietzsche....

Continua llegint "Joan Maragall, Ibsen i Carlyle: La figura de l'heroi" »

Conceptes Clau de Lingüística: Diccionaris, Verbs i Recursos Retòrics

Castellà3,5 KB

Tipus de Diccionaris i Lexicografia

Els diccionaris es classifiquen segons la funció i el contingut que ofereixen:

  • Diccionaris Bilingües

    S'hi estableix la correspondència entre el significat dels mots d'una llengua i els d'una altra llengua. Dins d'aquesta classe de diccionaris s'hi poden incloure els diccionaris multilingües, que estableixen la correspondència entre els mots de més de dues llengües.

  • Diccionaris Etimològics

    Expliquen l'origen de cada mot, juntament amb el significat originari i actual.

  • Diccionaris de Sinònims

    Recullen els sinònims més aproximats o afins a cada mot, a diferència dels antònims, que signifiquen el contrari.

  • Diccionaris de Locucions, de Frases Fetes i de Refranys

    Apleguen només les expressions lexicalitzades,

...
Continua llegint "Conceptes Clau de Lingüística: Diccionaris, Verbs i Recursos Retòrics" »

Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Anàlisi de Textos Històrics

Castellà3,44 KB

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

L'economia liberal es basava en:

  1. La propietat privada de la terra i els capitals.
  2. La lliure empresa, sense interferències de l'Estat.
  3. Un mercat lliure regulat pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda.

Bases Teòriques del Liberalisme Econòmic

El principal teòric va ser Adam Smith. Segons Smith, allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Aquesta doctrina defensava la iniciativa privada enfront de l'Estat. Smith va defensar que la riquesa procedia del treball.

Adam Smith i el Creixement Econòmic

Smith pensava que si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada, hi hauria un creixement continu que beneficiaria totes les persones. Davant aquesta visió, va sorgir un...

Continua llegint "Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Anàlisi de Textos Històrics" »