Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Modalitat Oracional: Tipus i Usos de les Oracions

Unitat 8: Modalitat Oracional

Hi ha tres tipus d'oracions que es diferencien per:

• Llengua oral: entonació
• Llengua escrita: puntuació

Tipus principals de modalitat oracional

• Declarativa (assertiva o expressiva): L'emissor dona informació al receptor.
• Interrogativa (expressiva): L'emissor demana informació al receptor.
• Imperativa (exhortativa): L'emissor vol influir en la conducta del receptor.

Altres tipus de modalitat oracional

• Exclamatives: Afegeixen algun aspecte expressiu o subjectiu de l'emissor.
• Negatives: N'hi ha diferents tipus:
  • Declarativa negativa: No he guanyat el concurs.
  • Interrogativa negativa: No has guanyat el concurs?
  • Imperativa negativa: No em compris les entrades.

  Les oracions negatives

Ser

Tema

Ens imaginem distints de com som per a sobreviure. Fuster creu que totes les persones pensem que som diferents de com ho som perquè, sense aquesta autodefensa, no seríem capaços de suportar-nos.

Estil

Registre estàndard; to incitador que apel·la al lector. L'ús de la tercera persona produeix una falsa objectivitat. S'hi observen substantius i adjectius valoratius; text irònic; és un aforisme. Fuster provoca el lector, que haurà de reflexionar per a extreure les seves pròpies conclusions.

Xenofòbia

Tema

La hipocresia de la xenofòbia: tots som estrangers per a algú; per tant, no hauríem de discriminar ningú per ser d'una altra regió.

Estil

És un text molt modalitzat, ja que és un assaig on la visió de l'autor és molt important....

Poesia: Definició i Característiques

Poesia: és l'art d'evocar i suggerir sensacions, emocions, impressions o pensaments, mitjançant l'estructura elaborada de les paraules, els sons, el ritme, etc.

Els poemes de tema íntim expressen el punt de vista personal i subjectiu de qui escriu.

L'Assaig: Gènere de Reflexió i Anàlisi

Assaig: és un gènere literari en prosa no narrativa, d'extensió variable, que tracta temes diversos. La intenció és aprofundir en el coneixement humà.

Estructura Típica d'un Assaig

• Idea inicial
• Confrontació d'idees i arguments
• Conclusió

Transvestiment: Joc Literari Satíric

Transvestiment: és un joc literari que consisteix a reescriure el text original conservant-ne el contingut i el moviment, però imposant-li un...

Características de la Música Popular

Cuando no se habían inventado los medios de reproducción, esta se difundía por medio de particellas o cancioneros; después se extendió gracias a las grabaciones y a las emisiones de radio y televisión. Esta música no es culta ni tradicional; se desarrolla sobre todo en las ciudades, por lo que se suele denominar música popular urbana. Se caracteriza por:

• Son piezas muy cortas.
• Son muy conocidas durante una temporada.
• Caen pronto en el olvido.

La Música Popular a Través de la Historia

Ha existido desde la antigua Roma, en la que había música muy admirada por el pueblo. En el siglo XIX es cuando se desarrolla verdaderamente y las canciones y bailes populares se extienden por los salones y cafés. Es...

La poesia dels trobadors

Al segle XIII es produeix la consolidació del català en textos en prosa de tota mena, tot i que encara era lluny d'arribar a substituir el llatí. La major part de l'obra poètica produïda entre els segles XI i XII fou escrita en provençal.

Trobador i joglars

La poesia trobadoresca, escrita en occità, és laica, cortesana i de gran tècnica formal. Els trobadors vivien en corts feudals gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts trobaven el seu públic, componien per escrit i musicaven els seus versos, però la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars. El més conegut fou Guillem de Cabestany.

L'amor cortès

És un amor apassionat que fa transgredir les normes socials de l'època. S'exposa...

Context Històric i Literari d'Àngel Guimerà

Aquesta obra se situa al segle XIX. La primera meitat d'aquest segle va estar caracteritzada per la industrialització i la urbanització, tant a nivell europeu com a Catalunya, on predominava l'estil de la Renaixença. D'altra banda, a la segona part del segle XIX, es va produir una agitació social a causa de les condicions de vida del proletariat, que va desembocar en la lluita obrera a través del marxisme i l'anarquisme.

A Catalunya, es volia renovar el gènere teatral, ja que no hi havia una tradició sòlida (només existien comèdies de costums populars). El corrent literari dominant era el realisme. Al teatre, hi havia una temàtica social que buscava la versemblança i que, sovint, era...

Facies metamórficas de las metabasitas

A. Metabasitas de grado muy bajo: ambas facies se dan en contextos geodinámicos de fondo oceánico, donde existe metamorfismo de baja P y T inmediatamente posterior a la salida del basalto en la dorsal.

Zeolitas

La zeolita como mineral diagnóstico.

Subesquistos verdes

Las asociaciones minerales diagnósticas son:

1. prehnita + pumpellyita
2. prehnita + actinolita
3. pumpellyita + actinolita

Prehnita y pumpellyita son los silicatos cálcicos diagnósticos en vez de zeolitas o epidota.

B. Metabasitas en secuencias de P intermedia y baja

1. Esquistos verdes

Facies de baja P y entre 200-400 °C. La asociación mineral diagnóstica para rocas básicas e intermedias en estas condiciones de P y T está muy bien definida y está...

Pla Marshall: la reconstrucció econòmica d'Europa

Pla Marshall: per sort per als aliats dels nord-americans, la situació de l'Europa occidental el 1946-47 semblava tan tensa que Washington considerava que el desenvolupament d'una economia europea forta era la prioritat més urgent, per la qual cosa els EUA van llançar el juny de 1947 el Pla Marshall, un projecte colossal per a la recuperació d'Europa. Els EUA havien estat l'únic país que havia sortit fortalescut de la Segona Guerra Mundial, i els països europeus estaven molt necessitats de tota mena de mitjans i productes i tenien una gran debilitat financera, cosa que suposava una recuperació lenta i greus problemes per tornar a posar en marxa l'economia. Així, George Marshall, secretari...

1. El Modernisme: Context i Voluntat

El Modernisme sorgeix a finals del segle XIX i principis del XX (1890-1910). Aquest moviment cultural i artístic tenia una voluntat renovadora: trencar amb el passat i crear una cultura genuïnament catalana comparable a l'europea.

2. El Modernisme Regeneracionista

El Modernisme Regeneracionista preconitzava un canvi social i polític. Pretenia regenerar la societat, tot i que també era partidari del vitalisme exaltat i l'individualisme d'Ibsen i Nietzsche.

3. El Modernisme Esteticista

Els modernistes esteticistes deixaven de banda els plantejaments sociològics. Sota la influència del Simbolisme, el Decadentisme, el Prerafaelitisme i el Parnassianisme, plantejaven una literatura basada en el culte a l'art

Víctor Hugo (1802-1885)

Biografia

Nascut a Besançon, fill d'un militar de l'exèrcit de Josep Bonaparte. Després de la separació dels seus pares, se n'anà a París amb la seva mare. Va començar estudis tècnics, però els va abandonar per dedicar-se a la literatura. Fou un escriptor incansable. Va conrear la poesia, el teatre i la novel·la, a més de textos de caràcter literari, polític o filosòfic i un voluminós epistolari.

La mort dramàtica de la seva filla Leopoldine el va allunyar durant deu anys de l'escriptura com a conseqüència d'una gran depressió.

Va ser diputat de l'Assemblea Constituent, però el cop d'estat de Napoleó III el va dur a l'exili a Brussel·les, entre d'altres llocs. "El pare de la pàtria a l'exili". Durant...