Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Tendències de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

S'hi solen acceptar quatre etapes en la poesia catalana de postguerra:

• La d'immediata postguerra (1939-1951): Caracteritzada per l'exili o el silenci inicial, seguits de la clandestinitat i una progressiva recuperació. En la producció exterior, trobem vivències personals de l'exili, mentre que dins del país la poesia es tancà en ella mateixa i es mantingué desconnectada de la realitat circumdant.
• De 1951 a 1959: Sota la influència de Carles Riba, presenta un domini de la tradició simbolista i l'existència de temptatives experimentals. La temàtica s'obre més al món exterior i als problemes de l'home i la postguerra.
• Els anys 60 (1959-1968): Es va viure un gran debat que

Costumisme:

El costumisme, en la literatura, significa la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca. Aquest gènere literari neix en un moment històric de canvi: la industrialització. Els autors costumistes, conscients que vivien en un món a punt de desaparèixer, van reflectir-ho a les seves obres. Partien de la realitat, però en feien una selecció i, amb una actitud nostàlgica, descrivien tot allò més autòcton, professional i pintoresc de la societat. El seu interès se centrava en la descripció superficial i tipificada d'escenes de la vida quotidiana o de personatges típics de barri populars. Totes les celebracions eren matèria literària. Eren peces breus, sense argument ni acció, amb diàlegs. Utilitzaven "el català...

– Joan Fuster: Diccionari per a ociosos

1. Context històric

El període de 1939 marca l'inici de la dictadura franquista, caracteritzada per la repressió cultural, la censura i la persecució del català. Durant els anys 40 i 50, la cultura es va moure en l'exili i la clandestinitat. Als anys 60, hi hagué una millora parcial gràcies a editorials com Edicions 62, la Llei de premsa de 1966 (que eliminà la censura prèvia, però no la censura en si) i revistes com Serra d’Or. Malgrat això, la repressió va persistir fins al final del franquisme, limitant la producció literària.

2. Diccionari per a ociosos en la trajectòria de Fuster

Publicat el 1964 a Barcelona, l'obra utilitza una estructura de diccionari amb entrades alfabètiques i...

Ausiàs Marc (1397-1459)

Ausiàs Marc (1397-1459) va estar vinculat a Gandia i Beniarjó. Provinent d'una família de cavallers i poetes, era fill de Pere Marc i pertanyia a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim i fou recompensat amb territoris, privilegis i el càrrec de falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell i, una vegada vídua, amb Joana Escorna. No tingué fills legítims, però sí de naturals.

En la seva poesia hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca, abandonant la llengua occitana i assolint una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores. Es veié influenciat per altres...

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Aquest període abasta des de la mort de Joan Roís de Corella fins a la publicació de "L'Oda a la Pàtria" d'Aribau.

Factors clau de la Decadència

• Disminució de l'ús del català com a llengua literària.
• Afebliment de la consciència d'unitat lingüística.
• Pèrdua progressiva de la personalitat política.
• Castellanització de l'aristocràcia, mentre que la immensa majoria de la població té el català com a llengua.

Circumstàncies concomitants

• Unió de la Corona Catalanoaragonesa amb la Castellana (Reis Catòlics, 1479-1516): El català deixa de ser la llengua de la cort.
• Desplaçament del comerç de la Mediterrània a l'Atlàntic.
• Guerra de les Germanies (1519-1522).
• Expulsió dels moriscos (1609).
• Guerra dels

Vicent Andrés Estellés: Anàlisi Poètica

La seua obra és un atles poètic de la geografia i cultura valenciana. Les seues característiques són:

• La recerca de la singularitat poètica: Trenca amb els cànons establits i assumits pels seus coetanis. Finalitat de crear un estil propi en el qual abunden referències intertextuals a autors clàssics llatins i catalans.
• La temàtica es divideix en tres eixos temàtics:
  • La poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida, els instants feliços.
  • La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l'idil·li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva.
  • La poesia cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions

Poesia catalana: de la postguerra als anys 70

Introducció i context històric

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

El 1936, any de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literària. Els poetes de renom d'abans de la guerra —Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Carles Riba, Josep Vicenç Foix i Josep Maria de Sagarra— no constituïen cap escola o grup homogeni; al contrari, representaven corrents poètics divergents. El cop d'Estat del divuit de juliol d'aquest fatídic any 1936 va interrompre la producció literària. Quan ja, en la dècada dels quaranta, es va reprendre l'activitat...

L'ordre dels constituents dins l'oració: la informació que el parlant suposa coneguda pel seu interlocutor: tema, mentre que la que es considera transmesa per primer cop: rema. Aquesta distinció sovint no permet una separació clara perquè tota la informació continguda a l'oració es presenta com a nova (Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell).

Habitualment, els últims constituents que arriben a l'oient són els més rellevants. Les oracions declaratives són les que transmeten una informació més neutra i compleixen de forma més regular la citada progressió tema-rema, corresponent el tema al S i el rema al P. Tanmateix, un constituent desplaçat al final de l'oració passa a interpretar-se com a remàtic (Ho he dit jo)...