Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

El vers es mesura comptant el nombre de sil.Labes que te. Per a fer-ho, cal comptar fins a l ultima vocal tonica, tenint en compte els fenomens de contacte vocalic, com ara la sinalefa, l elisió o el hiat.

Francesc Fontanella:Va neixer a Barcelona on es va doctorar en dret el 1641.es ba jaber d¡exoñoar a Perpinyà,ciutat on va entrar a l’ordre dels predicadors i on va morir.Els seus models de poesía van ser barrocs castelans,sobretot Gongora. Pel que fa als temes, recorre a Garcilaso de la Vega. Va escriure dues obras de teatre: Tragicomedia d’amor, firmesa i profia i Lo desengany.8 perque neix el neoclassicisme?El neoclassicisme va neixer a França al final del segle XVII, producte del cansament de les formes del barroc i de les descobertes de les ruines de Pompeia i Hercuñà; ideologicament el neoclacissisme va ser fruit d’una nova estética,defensada per la burgesia. 9 que domina en la epoca il.lustrada. a que s'oposa?Durant la época...

Referents Literaris de Pere Calders

• Rondalles infantils.
• Jules Verne.
• Josep Carner.
• El Grup de Sabadell.
• L'auge del realisme màgic a Amèrica.

Pere Calders i la Literatura de la seva Època

• Va ser incomprès i criticat per allunyar-se del realisme dominant.
• Calders es manté fidel a la seva visió, allunyant-se de la versemblança realista.
• Defensa la seva posició mitjançant una literatura irònica, basada en la imaginació i el somni.
• Reivindica la llibertat de creació.

"Cròniques de la Veritat Oculta" (1954)

• Recull de 31 contes escrits entre 1936 i 1952.
• Característiques: Humor reflexiu, fantasia, llengua acurada.
• Exploració d'un territori que no respon a la lògica habitual.

Significat del Títol

• Crònica: Implica una voluntat periodística o de

La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Els anys 70 condicionen la narrativa de l'època.

Vicent Andrés Estellés: Poeta Universal i Arrelat

Vicent Andrés Estellés és un poeta amb una dimensió universal. La seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals; amb el seu verb clar i senzill, acara veritats atemporals i apàtrides (sense pàtria), encara que, contràriament, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

La Llengua Literària d'Estellés

La llengua literària d'Estellés es forja a partir de tres components sovint inseparables:

• La tradició clàssica.
• La llengua normativa del segle XX.
• L'aportació del valencià col·loquial de l'Horta.

En aquest sentit, el poeta reivindica una sèrie de paraules considerades antipoètiques (vulgarismes, frases populars, etc.) per al llenguatge...

La Familia Romana

Estructura Social

La sociedad romana era clasista, dividida en dos clases principales: patricios y plebeyos. Los patricios eran los descendientes de los patres, mientras que los plebeyos constituían el pueblo llano. Todos los romanos pertenecían obligatoriamente a una gens, una tribu. Por ejemplo, Cayo Julio César pertenecía a la gens Julia.

Los romanos tenían tres nombres: el praenomen, el nomen y el cognomen. El nomen, que siempre terminaba en "io", indicaba el nombre de la tribu. Así, Cayo Julio César pertenecía a la tribu Julia.

El Pater Familias

El pater familias era el dueño legal del hogar y de todos sus miembros. Ejercía la ley dentro de la familia, y todos sus miembros debían obediencia a sus decisiones.

La

Etapa existencial

A la época existencial de Blas de Otero corresponden los títulos Ángel fieramente humana (1950), Redoble de conciencia (1951) y Ancla (1958). Antes de entrar en consideraciones acerca de la poesía existencialista de Otero, es conveniente explicar qué es el existencialismo.

El existencialismo tiene un antecedente a finales del siglo XIX con Pascal, aunque nace de manos del filósofo danés Kierkegaard y se desarrolla principalmente en el periodo de entreguerras. Básicamente postula que existe una gran diferencia entre «ser» y «existir».

«Ser» es un hecho pasivo; los objetos «son», porque no protagonizan ninguna acción, no pueden elegir su propio destino. Sin embargo, el hombre existe, puede cambiar su propio ser...

Unidad y diversidad de la lengua

Unidad y diversidad de la lengua: la lengua es el resultado de dos tipos de fuerzas: las fuerzas centrífugas o de diversificación y las fuerzas centrípetas o de uniformidad.

• Centrífugas o de diversificación: debidas a factores históricos y geográficos que tienden a diversificar la lengua y dan lugar a:
  • Variedades diatópicas, geográficas o dialectos horizontales: que son los dialectos y las hablas locales.
  • Variedades diastráticas, sociales o dialectos verticales: que son los niveles de uso, los lenguajes especializados y los registros idiomáticos.
• Centrípetas: que tienden a darle uniformidad y convertirla en la lengua común de todo un pueblo.

Factores sociales de diversificación lingüística

Factores