Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Vicent Andrés Estellés: Dimensió Universal

Estellés és d'aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals, perquè amb el seu verb clar i senzill acara veritats atemporals i apàtrides, encara que, paradoxalment, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

L'estil i la llengua literària

Quant a l'estil, destaca la llengua literària del poeta, que es forja a partir de tres components sovint indestriables: la tradició clàssica, la llengua normativa del segle XX i l'aportació del valencià col·loquial de l'Horta de València. El poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (exabruptes, vulgarismes, expressions...

Joan Fuster: L'Assagista Valencià Fonamental

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs principals:

Obres per Blocs Temàtics

Obres Humanístiques i Generals

• Diccionari per a ociosos (1960)
• Diari 1952-1960
• L’home, mesura de totes les coses (1967)

En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

Reflexió sobre la Identitat Valenciana

• Nosaltres, els valencians (1962)
• Viatge pel País Valencià (1971)

Aquests són llibres bàsics per a conéixer la nostra...

Renaixença

Comença el 1833 perquè es publica un poema anomenat L'Oda a la Pàtria, publicat per Bonaventura Carles Aribau, i acaba amb el Modernisme. Es caracteritza per un sentiment nacionalista impulsat per la burgesia, i la seva plenitud és al 1870, quan apareix el terme Renaixença.

Fets que marquen la Renaixença

• Espanya arriba tard a la Revolució Industrial.
• Es produeix un conflicte entre els sectors agraris catalans i els sectors castellans.
• A Espanya es produeix la Revolució Liberal.
• La Il·lustració provocarà la introducció del Romanticisme i el Positivisme.

La Renaixença recupera la consciència diferencial a Catalunya i es basa en el passat, perquè reivindica un passat gloriós.

Escriptors il·lustrats

Lingüistes

• Ignasi Perreres
• Josep

Literatura Humanística i Narrativa Catalana

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i comença a gestar-se la societat moderna. Això va produir lluites pel poder entre el monarca i els nobles; ruïna del camp a causa de les lluites; fam i epidèmies de pesta. Tot això va implicar la fugida a les ciutats, creixement de l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La burgesia progressa econòmicament i aviat ocupa parcel·les de poder en competència amb els nobles i els religiosos.

La Cancelleria Reial i el Prehumanisme

A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines i la dota de funcionaris cultes que van produir tota mena de documents administratius...

Joan Francesc Mira: L'assaig com a reflexió vital

Joan Francesc Mira és traductor, novel·lista i autor d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles d’opinió que després han sigut recollits en volums. En aquests assajos és on Mira ha reflexionat sobre la nostra realitat contemporània.

L'estil i la influència de Joan Fuster

Per fer-ho, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat. Els seus coneixements antropològics li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. A més, ha après de Fuster els...

Ramon Llull: L'Afany de Difondre la Doctrina Cristiana

Vida: Pertanyia a una família de cavallers establerta a Mallorca poc després de la conquesta de Jaume I. A partir dels 30 anys va sofrir un procés de conversió. La seua personalitat, que il·lustren les seues obres:

• Idealista i utòpic: va escriure les seues idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí entre els cristians i en català per als compatriotes.
• Tolerant i liberal.
• El seu actiu temperament oscil·lava entre exaltació i depressió.

Obres Místiques

• Llibre de Contemplació en Déu
• Llibre d'Amic i Amat

Obres Didàctiques

• Llibre de l'Ordre de Cavalleria: Autèntic llibre tractat per a la formació de cavallers. Aquesta obra va inspirar al segle XV els capítols que tracten

Fullet informatiu és un escrit expositiu que s'utilitza per a sensibilitzar la societat sobre un problema d'interés general. Caracteristiques: té com a finalitat informar, explicar, convéncer i proposar solucions.La informació s'hi presenta d'una manera clara, directa i atractiva. Els continguts s'hi exposen seguint un orde lògic, jeràrquic i coherent. El receptor reconeix una certa autoritat sobre el tema.El fullet és obra d'un col·lectiu. S'utilitza present d'indicatiu i es parla amb un llenguatge estàndar.Estructura:la portada on apareix el títol o eslògan de la campanya. Les pàgines centrals la informació es presenta amb textos breus, la contraportada sol oferir solucions o suggeriments. Recursos: els textos explicatius solen

Llengua i variació lingüística geogràfica

1. Defineix llengua i variació lingüística geogràfica. Digues quina relació s'estableix entre els dos conceptes. Posa exemples.

La llengua és un codi o sistema de signes lingüístics, perfectament estructurat, que fa possible la comunicació amb els altres membres de la comunitat lingüística. És un dels trets que configura la persona humana.

La variació lingüística són les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic (tradicionalment s'ha anomenat variació dialectal).

La relació entre aquests dos conceptes és que el dialecte no deixa de ser la concreció que la llengua té en una àrea determinada del domini lingüístic.

Dialectes catalans:

Vocal E oberta

Perquè una e siga oberta ha de ser tònica, si no és tònica no podrà ser oberta i serà tancada. En paraules derivades si una e deixa de ser tònica deixarà de ser oberta. Per exemple: tela [](porta //) -> teler [](porta /e/)

Regles per a la vocal E oberta

• Anar davant de síl·laba en i. Per exemple: conveni, col·legi
• Anar davant de síl·laba en u, o formant diftong eu. Per exemple: cèl·lula, ingenu, peu, fideu
• Anar davant de l o r+consonant. Per exemple: mel, arrel, novel·la, cel·la, terra, ferro, comerç, cert. Excepcions: cérvol, erm, ferm, herba, serp
• A les paraules esdrúixoles. Per exemple: anècdota, València Excepcions: església, grémola, llémena, sémola, témpora, térbola
• A

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer i Santaló (maig de 1845 – juny de 1902) és un dels poetes més grans que ha tingut Catalunya i, alhora, el màxim exponent de la Renaixença catalana. Fins i tot se'l va qualificar de Príncep dels Poetes Catalans. Verdaguer és també conegut com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

El Poema "Navegant" de Verdaguer

En el poema «Navegant», obviem la distinció de significat de contingut que hi ha entre els dos paràgrafs (les dues estrofes) que el componen. Verdaguer viatjà molt, realitzà excursions pels Pirineus, així com importants viatges a diferents continents. Verdaguer dedicà tres anys de la seva vida (des del 1871 fins al 1873) a la capellania del vaixell en els vapors...