Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

JUNY 2015

A) Si menges una llimona sense fer ganyotes

La narrativa modernista

En un primer moment, hi hagué desconcert a l'hora d'adaptar el Modernisme a la narrativa. En la darrera dècada del XIX, la sensibilitat estètica i la novel·la seguien en mans dels naturalistes i realistes. No hi ha una ruptura clara entre els naturalistes i els modernistes, sinó que aquests adopten algunes característiques d'aquells, com la influència del medi sobre els personatges; però se n'aparten de les idees més extremes, com l'herència biològica.

La novel·la adapta un dels temes europeus del moment: les relacions entre els intel·lectuals (o artistes) i la societat. El triomf de l'intel·lectual sobre la societat havia de suposar la modernització de Catalunya. Influència de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer:...

Les Tres Línies Bàsiques de la Poesia de Postguerra

La poesia de postguerra segueix tres línies bàsiques:

1. 1. Poesia Simbolista i Postsimbolista

   La continuació de la poesia simbolista o postsimbolista de preguerra. En aquesta poesia s’hi detecta un deix d’angoixa i de malestar que deriva cap a una poesia marcada per l’existencialisme. Per al simbolisme, la poesia és instrument de revelació del pensament, i que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions. El simbolisme va evolucionar cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes. El resultat va ser una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un gran grau d’abstracció. De 1940 a 1950, aparegueren dues

Kirkpatrick planteja l'avaluació de la formació en quatre nivells, que representen una seqüència coherent per avaluar les accions formatives:

1. Reacció

L'avaluació mesura com reaccionen els participants davant l'acció formativa, respecte a la formació que acaben de rebre. És important obtenir una reacció positiva, que podria no assegurar l'aprenentatge, tot i que una negativa redueix la possibilitat que es produeixi.

2. Aprenentatge

Es pot definir com la mesura en què els participants canvien les seves actituds, amplien els seus coneixements i/o milloren les seves capacitats com a conseqüència d'una acció formativa. Es busca informació que ens ajudi a determinar si s'ha produït una transferència de coneixements i si s'ha adquirit...

Escola Mallorquina: Poesia, Mestres i Context

Origen i Evolució (1840-1950)

L'Escola Mallorquina comprèn un període que va de 1840 fins a 1950. Actualment, es considera un corrent poètic molt concret que recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, amb mestres destacats com Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera.

Els poetes que s'agrupen en l'anomenada Escola Mallorquina presenten uns trets estilístics i temàtics comuns. Tot i ser contemporanis dels modernistes, la seva estètica se n'allunya i, de fet, per la seva perfecció estilística i formal, esdevindran els models a imitar pels poetes noucentistes.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Voluntat de perfecció formal
• Nacionalisme tradicionalista
• Retorn al classicisme

Dinàmica Atmosfèrica

La circulació atmosfèrica horitzontal és causada pel vent, que a la superfície és divergent en anticiclons i convergent en borrasques. Aquestes es troben properes i el vent bufa des de l'anticicló fins a la borrasca. La trajectòria del vent no és recta, ja que el relleu pot frenar-lo, modificar-lo i formar remolins, influenciat també per l'efecte Coriolis.

Efecte Coriolis

És una força conseqüència del moviment de rotació terrestre i del seu gir en sentit antihorari. No té un valor constant; és màxim als pols i disminueix cap a l'equador, on s'anul·la. La circumferència de l'equador és molt més gran que la dels paral·lels, que van disminuint cap als pols, i els més petits han de girar a menys velocitat....

Elements de la narració

• Els personatges: Poden ser el protagonista o els antagonistes. Es divideixen en personatges rodons (tenen una complexitat que els fa semblants a les persones reals) o plans (si són més simples).
• L'espai: Lloc on passen els fets o on es mouen els personatges.
• El temps: Inclou tant la durada de l'acció com el moment o l'època en què ocorren els fets.
• Els verbs en passat: S'utilitza el passat perifràstic o també el passat simple.
• Els fets: Són les accions que es narren i fan avançar la història; s'expressen mitjançant els verbs d'acció.

Estructura de la narració

L'estructura clàssica es divideix en: plantejament, nus i resolució.

El text explicatiu

També anomenat expositiu, és un text oral o escrit que pretén...

Conjugació del Verb Perdre

Mode Indicatiu

Present

perdo / perds / perd / perdem / perdeu / perden

Pretèrit Perfet Simple (Literari)

perdí / perderes / perdé / perdérem / perdéreu / perderen

Pretèrit Imperfet

perdia / perdies / perdia / perdíem / perdíeu / perdien

Futur Simple

perdré / perdràs / perdrà / perdrem / perdreu / perdran

Pretèrit Indefinit (Perfet Compost)

he perdut / has perdut / ha perdut / hem perdut / heu perdut / han perdut

Pretèrit Perfet Perifràstic

vaig perdre / vas perdre / va perdre / vam perdre / vau perdre / van perdre

Pretèrit Plusquamperfet

havia perdut / havies perdut / havia perdut / havíem perdut / havíeu perdut / havien perdut

Futur Compost

hauré perdut / hauràs perdut / haurà perdut / haurem perdut / haureu...

Llengua i Estil d'Ausiàs March

• Versos decasíl·labs amb cesura, coneguts com a decasíl·labs ausiasmarquians.
• Utilitza un català ric i expressiu.
• Estil directe, sincer i sovint provocatiu.
• Llargues comparacions i metàfores crues.
• Lèxic lliure i quotidià, amb una sintaxi flexible i acostada a la llengua parlada.
• Presència constant d'objectes quotidians.
• Paisatges on se situa l'acció són del món medieval.
• Personatges del món feudal.

Cicles Temàtics en l'Obra d'Ausiàs March

Cicles Amorosos

Plena de seny

Diàleg entre l'autor i la dama. El poeta proposa a l'estimada una relació més madura, tant física com intel·lectual, molt diferent i allunyada de la lírica trobadoresca. Ataca agressivament la dama per no entendre un amor basat en la puresa....

Introducció a Veles e Vents

El poema que comentem, titulat Veles e Vents del poeta Ausiàs March, forma part del recull de poemes d’amor escrits al llarg de la seva vida. A continuació, parlarem sobre la seva vida i obra.

Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia l’any 1397, en el si d’una família de poetes i cavallers valencians. Des de molt jove, va participar en la vida militar al servei d’Alfons el Magnànim. L’any 1425 es va retirar a la seva casa de València i va esdevenir falconer major del rei.

De la seva vida amorosa podem destacar que es va casar dues vegades:

• 1437: amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell.
• 1443: amb Joana Escorna.

Va tenir fills amb altres dones, però cap amb les que es va casar....