Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Ser

Tema

Ens imaginem distints de com som per a sobreviure. Fuster creu que totes les persones pensem que som diferents de com ho som perquè, sense aquesta autodefensa, no seríem capaços de suportar-nos.

Estil

Registre estàndard; to incitador que apel·la al lector. L'ús de la tercera persona produeix una falsa objectivitat. S'hi observen substantius i adjectius valoratius; text irònic; és un aforisme. Fuster provoca el lector, que haurà de reflexionar per a extreure les seves pròpies conclusions.

Xenofòbia

Tema

La hipocresia de la xenofòbia: tots som estrangers per a algú; per tant, no hauríem de discriminar ningú per ser d'una altra regió.

Estil

És un text molt modalitzat, ja que és un assaig on la visió de l'autor és molt important....

Características de la Música Popular

Cuando no se habían inventado los medios de reproducción, esta se difundía por medio de particellas o cancioneros; después se extendió gracias a las grabaciones y a las emisiones de radio y televisión. Esta música no es culta ni tradicional; se desarrolla sobre todo en las ciudades, por lo que se suele denominar música popular urbana. Se caracteriza por:

• Son piezas muy cortas.
• Son muy conocidas durante una temporada.
• Caen pronto en el olvido.

La Música Popular a Través de la Historia

Ha existido desde la antigua Roma, en la que había música muy admirada por el pueblo. En el siglo XIX es cuando se desarrolla verdaderamente y las canciones y bailes populares se extienden por los salones y cafés. Es...

La narrativa modernista

En un primer moment, hi hagué desconcert a l'hora d'adaptar el Modernisme a la narrativa. En la darrera dècada del XIX, la sensibilitat estètica i la novel·la seguien en mans dels naturalistes i realistes. No hi ha una ruptura clara entre els naturalistes i els modernistes, sinó que aquests adopten algunes característiques d'aquells, com la influència del medi sobre els personatges; però se n'aparten de les idees més extremes, com l'herència biològica.

La novel·la adapta un dels temes europeus del moment: les relacions entre els intel·lectuals (o artistes) i la societat. El triomf de l'intel·lectual sobre la societat havia de suposar la modernització de Catalunya. Influència de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer:...

Les Tres Línies Bàsiques de la Poesia de Postguerra

La poesia de postguerra segueix tres línies bàsiques:

1. 1. Poesia Simbolista i Postsimbolista

   La continuació de la poesia simbolista o postsimbolista de preguerra. En aquesta poesia s’hi detecta un deix d’angoixa i de malestar que deriva cap a una poesia marcada per l’existencialisme. Per al simbolisme, la poesia és instrument de revelació del pensament, i que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions. El simbolisme va evolucionar cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes. El resultat va ser una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un gran grau d’abstracció. De 1940 a 1950, aparegueren dues

Escola Mallorquina: Poesia, Mestres i Context

Origen i Evolució (1840-1950)

L'Escola Mallorquina comprèn un període que va de 1840 fins a 1950. Actualment, es considera un corrent poètic molt concret que recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, amb mestres destacats com Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera.

Els poetes que s'agrupen en l'anomenada Escola Mallorquina presenten uns trets estilístics i temàtics comuns. Tot i ser contemporanis dels modernistes, la seva estètica se n'allunya i, de fet, per la seva perfecció estilística i formal, esdevindran els models a imitar pels poetes noucentistes.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Voluntat de perfecció formal
• Nacionalisme tradicionalista
• Retorn al classicisme

Dinàmica Atmosfèrica

La circulació atmosfèrica horitzontal és causada pel vent, que a la superfície és divergent en anticiclons i convergent en borrasques. Aquestes es troben properes i el vent bufa des de l'anticicló fins a la borrasca. La trajectòria del vent no és recta, ja que el relleu pot frenar-lo, modificar-lo i formar remolins, influenciat també per l'efecte Coriolis.

Efecte Coriolis

És una força conseqüència del moviment de rotació terrestre i del seu gir en sentit antihorari. No té un valor constant; és màxim als pols i disminueix cap a l'equador, on s'anul·la. La circumferència de l'equador és molt més gran que la dels paral·lels, que van disminuint cap als pols, i els més petits han de girar a menys velocitat....

Llengua i Estil d'Ausiàs March

• Versos decasíl·labs amb cesura, coneguts com a decasíl·labs ausiasmarquians.
• Utilitza un català ric i expressiu.
• Estil directe, sincer i sovint provocatiu.
• Llargues comparacions i metàfores crues.
• Lèxic lliure i quotidià, amb una sintaxi flexible i acostada a la llengua parlada.
• Presència constant d'objectes quotidians.
• Paisatges on se situa l'acció són del món medieval.
• Personatges del món feudal.

Cicles Temàtics en l'Obra d'Ausiàs March

Cicles Amorosos

Plena de seny

Diàleg entre l'autor i la dama. El poeta proposa a l'estimada una relació més madura, tant física com intel·lectual, molt diferent i allunyada de la lírica trobadoresca. Ataca agressivament la dama per no entendre un amor basat en la puresa....

Costumisme:

El costumisme, en la literatura, significa la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca. Aquest gènere literari neix en un moment històric de canvi: la industrialització. Els autors costumistes, conscients que vivien en un món a punt de desaparèixer, van reflectir-ho a les seves obres. Partien de la realitat, però en feien una selecció i, amb una actitud nostàlgica, descrivien tot allò més autòcton, professional i pintoresc de la societat. El seu interès se centrava en la descripció superficial i tipificada d'escenes de la vida quotidiana o de personatges típics de barri populars. Totes les celebracions eren matèria literària. Eren peces breus, sense argument ni acció, amb diàlegs. Utilitzaven "el català...

Ausiàs Marc (1397-1459)

Ausiàs Marc (1397-1459) va estar vinculat a Gandia i Beniarjó. Provinent d'una família de cavallers i poetes, era fill de Pere Marc i pertanyia a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim i fou recompensat amb territoris, privilegis i el càrrec de falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell i, una vegada vídua, amb Joana Escorna. No tingué fills legítims, però sí de naturals.

En la seva poesia hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca, abandonant la llengua occitana i assolint una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores. Es veié influenciat per altres...

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Aquest període abasta des de la mort de Joan Roís de Corella fins a la publicació de "L'Oda a la Pàtria" d'Aribau.

Factors clau de la Decadència

• Disminució de l'ús del català com a llengua literària.
• Afebliment de la consciència d'unitat lingüística.
• Pèrdua progressiva de la personalitat política.
• Castellanització de l'aristocràcia, mentre que la immensa majoria de la població té el català com a llengua.

Circumstàncies concomitants

• Unió de la Corona Catalanoaragonesa amb la Castellana (Reis Catòlics, 1479-1516): El català deixa de ser la llengua de la cort.
• Desplaçament del comerç de la Mediterrània a l'Atlàntic.
• Guerra de les Germanies (1519-1522).
• Expulsió dels moriscos (1609).
• Guerra dels