Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Primària

Àngel Guimerà i el realisme: context històric i anàlisi de la seva obra

CastellàActualitzat el 1,82 KB

Context Històric i Literari d'Àngel Guimerà

Aquesta obra se situa al segle XIX. La primera meitat d'aquest segle va estar caracteritzada per la industrialització i la urbanització, tant a nivell europeu com a Catalunya, on predominava l'estil de la Renaixença. D'altra banda, a la segona part del segle XIX, es va produir una agitació social a causa de les condicions de vida del proletariat, que va desembocar en la lluita obrera a través del marxisme i l'anarquisme.

A Catalunya, es volia renovar el gènere teatral, ja que no hi havia una tradició sòlida (només existien comèdies de costums populars). El corrent literari dominant era el realisme. Al teatre, hi havia una temàtica social que buscava la versemblança i que, sovint, era...

Continua llegint "Àngel Guimerà i el realisme: context històric i anàlisi de la seva obra" »

Facies metamórficas de las metabasitas: zeolitas, esquistos verdes, anfibolitas, granulitas y eclogitas

CastellàActualitzat el 3,05 KB

Facies metamórficas de las metabasitas

A. Metabasitas de grado muy bajo: ambas facies se dan en contextos geodinámicos de fondo oceánico, donde existe metamorfismo de baja P y T inmediatamente posterior a la salida del basalto en la dorsal.

Zeolitas

La zeolita como mineral diagnóstico.

Subesquistos verdes

Las asociaciones minerales diagnósticas son:

  1. prehnita + pumpellyita
  2. prehnita + actinolita
  3. pumpellyita + actinolita

Prehnita y pumpellyita son los silicatos cálcicos diagnósticos en vez de zeolitas o epidota.

B. Metabasitas en secuencias de P intermedia y baja

1. Esquistos verdes

Facies de baja P y entre 200-400 °C. La asociación mineral diagnóstica para rocas básicas e intermedias en estas condiciones de P y T está muy bien definida y está...

Continua llegint "Facies metamórficas de las metabasitas: zeolitas, esquistos verdes, anfibolitas, granulitas y eclogitas" »

Pla Marshall: reconstrucció econòmica d'Europa després de la Segona Guerra Mundial

CastellàActualitzat el 3,64 KB

Pla Marshall: la reconstrucció econòmica d'Europa

Pla Marshall: per sort per als aliats dels nord-americans, la situació de l'Europa occidental el 1946-47 semblava tan tensa que Washington considerava que el desenvolupament d'una economia europea forta era la prioritat més urgent, per la qual cosa els EUA van llançar el juny de 1947 el Pla Marshall, un projecte colossal per a la recuperació d'Europa. Els EUA havien estat l'únic país que havia sortit fortalescut de la Segona Guerra Mundial, i els països europeus estaven molt necessitats de tota mena de mitjans i productes i tenien una gran debilitat financera, cosa que suposava una recuperació lenta i greus problemes per tornar a posar en marxa l'economia. Així, George Marshall, secretari...

Continua llegint "Pla Marshall: reconstrucció econòmica d'Europa després de la Segona Guerra Mundial" »

Anàlisi lingüística: la gota i la llengua interrompuda (juny 2015)

CastellàActualitzat el 3,13 KB

JUNY 2015

A) Si menges una llimona sense fer ganyotes

1. a) Tema: Morir per tornar a néixer
Parts: La primera part ocupa el primer paràgraf (línies 1-6) i ens parla sobre el naixement de la gota i la seua caiguda al buit. La segona part ocupa el segon i tercer paràgraf (línies 7-26) i ens descriu la caiguda de la gota, des de la fase inicial fins a la final. La tercera i última part l'ocupa el quart paràgraf (línies 27-29) i ens diu com la gota esclata i desapareix.
c) Es tracta d'un text fonamentalment descriptiu amb un breu fil narratiu; ens narra la història d'una gota però amb adjectius, verbs en present (trets típics dels textos descriptius).
d) Personificació de la gota, ja que se li atribueixen trets humans ("il·lusionada") /
...
Continua llegint "Anàlisi lingüística: la gota i la llengua interrompuda (juny 2015)" »

Conjugació dels verbs perdre i córrer i ortografia catalana: S/SS/C/Ç i B/V

CastellàActualitzat el 5,68 KB

Conjugació del Verb Perdre

Mode Indicatiu

Present

perdo / perds / perd / perdem / perdeu / perden

Pretèrit Perfet Simple (Literari)

perdí / perderes / perdé / perdérem / perdéreu / perderen

Pretèrit Imperfet

perdia / perdies / perdia / perdíem / perdíeu / perdien

Futur Simple

perdré / perdràs / perdrà / perdrem / perdreu / perdran

Pretèrit Indefinit (Perfet Compost)

he perdut / has perdut / ha perdut / hem perdut / heu perdut / han perdut

Pretèrit Perfet Perifràstic

vaig perdre / vas perdre / va perdre / vam perdre / vau perdre / van perdre

Pretèrit Plusquamperfet

havia perdut / havies perdut / havia perdut / havíem perdut / havíeu perdut / havien perdut

Futur Compost

hauré perdut / hauràs perdut / haurà perdut / haurem perdut / haureu...

Continua llegint "Conjugació dels verbs perdre i córrer i ortografia catalana: S/SS/C/Ç i B/V" »

Poesia catalana del segle XX: tendències i autors (Estellés, Espriu, Martí i Pol)

CastellàActualitzat el 6,53 KB

Tendències de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

S'hi solen acceptar quatre etapes en la poesia catalana de postguerra:

  • La d'immediata postguerra (1939-1951): Caracteritzada per l'exili o el silenci inicial, seguits de la clandestinitat i una progressiva recuperació. En la producció exterior, trobem vivències personals de l'exili, mentre que dins del país la poesia es tancà en ella mateixa i es mantingué desconnectada de la realitat circumdant.
  • De 1951 a 1959: Sota la influència de Carles Riba, presenta un domini de la tradició simbolista i l'existència de temptatives experimentals. La temàtica s'obre més al món exterior i als problemes de l'home i la postguerra.
  • Els anys 60 (1959-1968): Es va viure un gran debat que
...
Continua llegint "Poesia catalana del segle XX: tendències i autors (Estellés, Espriu, Martí i Pol)" »

Sinalefa, elisió i hiat: fenòmens de contacte vocàlic en el vers

CastellàActualitzat el 1.012 bytes

El vers es mesura comptant el nombre de sil.Labes que te. Per a fer-ho, cal comptar fins a l ultima vocal tonica, tenint en compte els fenomens de contacte vocalic, com ara la sinalefa, l elisió o el hiat.


ART MENOR ( FINS A 8 SIL.LABES) ART MAJOR ( 9 O MES)
ELS FENOMENS DE CONTACTE VOCALIC :
La sinalefa : Es la fusió en una sola silaba de dues vocals.
L elisió: Es la supressió d una de les dues vocals en contacte.
El hiat: Es la pronuncia separada , per necessitats de la metrica, de dues vocals que s haurien d haver pronunciat juntes.

Pere Calders: anàlisi de 'Cròniques de la veritat oculta' i realisme màgic

CastellàActualitzat el 6,83 KB

Referents Literaris de Pere Calders

  • Rondalles infantils.
  • Jules Verne.
  • Josep Carner.
  • El Grup de Sabadell.
  • L'auge del realisme màgic a Amèrica.

Pere Calders i la Literatura de la seva Època

  • Va ser incomprès i criticat per allunyar-se del realisme dominant.
  • Calders es manté fidel a la seva visió, allunyant-se de la versemblança realista.
  • Defensa la seva posició mitjançant una literatura irònica, basada en la imaginació i el somni.
  • Reivindica la llibertat de creació.

"Cròniques de la Veritat Oculta" (1954)

  • Recull de 31 contes escrits entre 1936 i 1952.
  • Característiques: Humor reflexiu, fantasia, llengua acurada.
  • Exploració d'un territori que no respon a la lògica habitual.

Significat del Títol

  • Crònica: Implica una voluntat periodística o de
...
Continua llegint "Pere Calders: anàlisi de 'Cròniques de la veritat oculta' i realisme màgic" »

El modernismo: contexto, características, autores y temas

Castellà4,7 KB

Contexto histórico y crisis de fin de siglo

La sociedad occidental, desde finales del siglo XIX hasta los primeros años del siglo XX, sufre una profunda crisis. Nace un sentimiento de malestar que continúa lo que se había vivido en el Romanticismo. Se quiebra la fe en el progreso y se desarrollan corrientes de pensamiento como el irracionalismo de Nietzsche y el existencialismo.

En España, esta crisis se desarrolla debido al agotamiento de la monarquía parlamentaria surgida de la Restauración, con su sistema de alternancia pacífica en el poder entre conservadores y liberales. A esto se suma la denuncia de la oligarquía y el caciquismo como formas corruptas de gobierno por parte de los regeneracionistas de Joaquín Costa. A raíz del...

Continua llegint "El modernismo: contexto, características, autores y temas" »

El Pensamiento Utópico: Platón, Moro, Campanella, Bacon y Kant

Castellà3,34 KB

El pensamiento utópico

El término «utopía», acuñado por Tomás Moro, proviene del griego οὐ (‘no’) y τόπος (‘lugar’).

Una teoría es utópica cuando plantea una solución perfecta imposible de llevar a la práctica. Un Estado es utópico cuando, siendo imposible de implementar, es perfecto dentro de su propia teoría.

El Estado ideal según Platón

Según Platón, la república o el Estado estaría formada por tres clases sociales: los gobernantes, los guardias y los productores. Cada una de estas clases tendría una función y unos derechos muy claros: dirigir, proteger y abastecer, en este orden. Hombres y mujeres por igual pertenecerían a cada una de las clases según su capacidad.

Para prevenir la corrupción, los dirigentes...

Continua llegint "El Pensamiento Utópico: Platón, Moro, Campanella, Bacon y Kant" »