Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Primària

La situació lingüística a Espanya

Prop de la meitat de les persones que viuen a Espanya resideixen en territoris bilingües, on el castellà conviu amb una llengua pròpia de cada àrea. En total, a l'Estat espanyol es parlen set llengües: gallec, astur-lleonès, castellà, basc, aragonès, català i aranès. Totes aquestes són llengües romàniques, excepte el basc, que té un origen desconegut.

Dues de les set llengües, l'astur-lleonès i l'aragonès, no tenen estatus legal de cooficialitat en cap de les comunitats on es parlen.

El català

El català és una llengua parlada per set milions de persones. Es parla a les comunitats on és llengua oficial juntament amb el castellà: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra (...

Reglas 1 y 2: El Terreno de Juego y el Balón

1. Los banderines de esquina son obligatorios.

2. Un defensor patea el balón, que rebota en el banderín de esquina y se mantiene en el terreno de juego. ¿Qué decisión toma el árbitro?
Deja que el juego continúe.

3. ¿Puede un jugador retirar un banderín de esquina antes de ejecutar un saque de esquina?
No.

4. ¿Está permitido marcar el terreno de juego con líneas interrumpidas o surcos?
No.

5. ¿Cuáles son las medidas máximas y mínimas, en metros, de las porterías?
7,32 x 2,44

6. Si un balón explota o se daña en un momento en que no está en juego, ¿cómo se reanuda el partido?
El partido se reanuda con un balón a tierra, que se ejecutará en el lugar por donde explotó o se dañó el balón....

Literatura gallega: del exili als anys 70

1936-1975: exili americà. Publiquen la seva obra narrativa Ramón de Valenzuela, Silvio Santiago i Antón Alonso.

Anys 50: es recupera la producció literària en la nostra llengua gràcies a l'editorial Galaxia, amb Eduardo Blanco, Álvaro Cunqueiro i Anxel Fole.

Anys 60: comença la producció narrativa de Xosé Neira i Xohana Torres, i apareix la "Nova Xeració" o "Nova Narrativa Galega", que incorpora noves tècniques i nous temes.

Anys 70: es donen a conèixer Alfredo Conde, Paco Martín, Xosé Fernández i Xavier.

Poesia de l'exili

Es tracta d'una poesia de forta denúncia social. Els seus representants són Luis Seoane, Lorenzo Varela i Emilio Pita.

• Luis Seoane: Fardel de exiliado (1952), Na Bretema,

El carlisme

Van ser derrotats novament el 1876, finalitzant així la Tercera Guerra Carlina. Només va tenir certa importància a les províncies forals (Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra). La seva base social es va reduir després de l'aparició dels nacionalismes basc i català. A més, l'aliança entre l'Església i el règim de la Restauració li va deixar sense alguns dels seus arguments polítics i sense el suport de la major part del clergat. El 1886, Vázquez de Mella, tal com es reflecteix en l'Acta de Loredan, va arribar a acceptar el nou ordre liberal-capitalista. Així, el sector integrista, representat per Ramón Nocedal, es va escindir.

El catalanisme

Enfront de la tendència unificadora de la Restauració, a finals del segle...

Altar de Zeus a Pèrgam

Autor: desconegut
Cronologia: 180-160 aC
Tipologia: altar
Material: marbre
Estil: grec hel·lenístic
Localització: Berlín

Descripció formal

Es va emprar marbre blanc i tot el conjunt utilitza un sistema arquitravat o d'entaulament. La seva configuració en planta presenta un crepidoma de cinc graons o esglaons sobre els quals s'eleva un basament massís d'una alçada important, sobre el qual se situa un pati porticat amb columnes dobles, on es trobava l'altar i al qual s'accedeix per una escalinata monumental custodiada per dues ales laterals. Tant el pati com les ales laterals es presenten a l'exterior amb una galeria de columnes jòniques.

En l'alçat destaca la seva façana, en la qual podem distingir dos cossos: un de...

ERECTEIÓN:

Autor: Mnesicles
Cronología: 421-405 a.C.
Tipología: Templo
Material: Mármol del Pentélico
Estilo: Griego clásico-jónico
Localización: Acrópolis de Atenas

Descripción formal: Estilizadas columnas que descansan sobre basa formada por toro y escocia, capitel con volutas y un entablamento con arquitrabe de tres bandas y friso continuo.

PLANTA E INTERIOR: La planta es complicada porque, para su construcción, hubo que superar varios problemas: la irregularidad del terreno, con más de tres metros de diferencia entre su parte este y oeste, y respetar el culto a los dioses Atenea y Poseidón, y a los héroes Erecteo, sexto rey de Atenas, y Cécrope, legendario primer rey del Ática, y a su hija Pandrosos, posible inventora del tejido....

Aparatos Ortodóncicos Funcionales

Aparato Herbst

Se trata de un aparato fijo que obliga al reposicionamiento mandibular continuado. El gran apoyo dentario provoca un fuerte efecto dentoalveolar. Es incómodo.

Problemas frecuentes: roturas frecuentes.

Diseño Herbst clásico

• Anclaje en arcada superior:
  • Bandas en primeros molares o bandas en los primeros premolares.
  • Brazos palatinos laterales.
  • Arco transpalatino.
  • Encaje para bielas.
• Anclaje en arcada inferior:
  • Bandas en primeros premolares o en molares.
  • Arco lingual.
  • Encaje para bielas.

Herbst con férulas fijas

Se incorpora un armazón de alambre que engloba la zona molar y premolar, añadiendo un arco transpalatino en el superior para lograr mayor estabilidad. El armazón en el arco inferior es similar,...

Antiinflamatoris no esteroides (AINE)

Àcid acetilsalicílic (aspirina): inhibeix de forma irreversible la COX, l'enzim diana.

Salicilats no acetilats: indicats en pacients amb asma i disfunció renal, ja que no inhibeixen la COX.

Inhibidors selectius de la COX: inhibeixen principalment la isoenzim COX-2 i la síntesi de prostaglandines. Exemples: celecoxib i meloxicam.

Inhibidors no selectius de la COX:

• Diclofenac, diflunisal, etodolac, flurbiprofè (tractament otològic, cervical; toxicitat: rigidesa, atàxia).
• Ibuprofè: analgèsic no antiinflamatori, tanca el canal arterial, menor retenció, no pòlips, angioedema; desplaça la inhibició de l'aspirina.
• Indometacina: potent inhibidor de la COX, de la fosfolipasa A i C. Toxicitat: depressió, cefalea,

EGM (Estudi General de Mitjans)

Estudi anual multimèdia, naixut el 1968, que utilitza una elevada mida de mostra (alt grau de validesa) i ofereix una informació molt exhaustiva i precisa. Serveix de referència per a altres investigacions socials i s'utilitza com a mètode de validació dels resultats oferts pels audímetres. Des de 1968 fins a 1985: va ser el document bàsic per a la recerca d'audiències a RTVE.

L'entitat propietària de les dades i responsable de la planificació i supervisió de l'EGM és la AIMC.

Mostra anual: 40.000 persones. Mostra per onada: 13.333 persones.

Característiques tècniques

És un estudi poblacional. No es tracta de representar els lectors. Busca una representació adequada de la població sobre el seu comportament...