Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Altres cursos

Avaluació de la formació: model Kirkpatrick i criteris essencials

CastellàActualitzat el 3,93 KB

Kirkpatrick planteja l'avaluació de la formació en quatre nivells, que representen una seqüència coherent per avaluar les accions formatives:

1. Reacció

L'avaluació mesura com reaccionen els participants davant l'acció formativa, respecte a la formació que acaben de rebre. És important obtenir una reacció positiva, que podria no assegurar l'aprenentatge, tot i que una negativa redueix la possibilitat que es produeixi.

2. Aprenentatge

Es pot definir com la mesura en què els participants canvien les seves actituds, amplien els seus coneixements i/o milloren les seves capacitats com a conseqüència d'una acció formativa. Es busca informació que ens ajudi a determinar si s'ha produït una transferència de coneixements i si s'ha adquirit...

Continua llegint "Avaluació de la formació: model Kirkpatrick i criteris essencials" »

Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés: literatura i context

CastellàActualitzat el 5,06 KB

– Joan Fuster: Diccionari per a ociosos

1. Context històric

El període de 1939 marca l'inici de la dictadura franquista, caracteritzada per la repressió cultural, la censura i la persecució del català. Durant els anys 40 i 50, la cultura es va moure en l'exili i la clandestinitat. Als anys 60, hi hagué una millora parcial gràcies a editorials com Edicions 62, la Llei de premsa de 1966 (que eliminà la censura prèvia, però no la censura en si) i revistes com Serra d’Or. Malgrat això, la repressió va persistir fins al final del franquisme, limitant la producció literària.

2. Diccionari per a ociosos en la trajectòria de Fuster

Publicat el 1964 a Barcelona, l'obra utilitza una estructura de diccionari amb entrades alfabètiques i...

Continua llegint "Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés: literatura i context" »

Vocals obertes i tancades en català: regles i exemples

CastellàActualitzat el 3,22 KB

Vocal E oberta

Perquè una e siga oberta ha de ser tònica, si no és tònica no podrà ser oberta i serà tancada. En paraules derivades si una e deixa de ser tònica deixarà de ser oberta. Per exemple: tela [](porta //) -> teler [](porta /e/)

Regles per a la vocal E oberta

  • Anar davant de síl·laba en i. Per exemple: conveni, col·legi
  • Anar davant de síl·laba en u, o formant diftong eu. Per exemple: cèl·lula, ingenu, peu, fideu
  • Anar davant de l o r+consonant. Per exemple: mel, arrel, novel·la, cel·la, terra, ferro, comerç, cert. Excepcions: cérvol, erm, ferm, herba, serp
  • A les paraules esdrúixoles. Per exemple: anècdota, València Excepcions: església, grémola, llémena, sémola, témpora, térbola
  • A
...
Continua llegint "Vocals obertes i tancades en català: regles i exemples" »

Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra

Castellà4,72 KB

Conseqüències de la Guerra Civil i la Postguerra

1. Àmbit polític

Pol: La principal conseqüència de la guerra va ser l'establiment d'una dictadura personal que es prolongaria 40 anys. La victòria de Franco també va suposar el finiment del primer projecte democràtic autèntic en la història d'Espanya. Com a resultat, el règim franquista va eliminar la pluralitat política i la participació ciutadana.

Durant la dictadura que va seguir a la guerra, la participació en l'administració central i local es va limitar a una oligarquia afecta i obedient a la figura del Caudillo.

2. Àmbit econòmic

Ec: També van ser greus, tot i que menys del que la propaganda oficial va difondre. Tot i que es va perdre part de la monarquia, en els grans centres...

Continua llegint "Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra" »

Anàlisi del títol «Luciérnagas»: el símbol de la fragilitat humana

Castellà2,48 KB

Anàlisi del títol

Segons la RAE:

Luciérnagas: «Insecte coleòpter de tegument tou i una mica més d'1 cm de llargada. El mascle és de color groguenc marronós i la femella no té ales, té les potes curtes i, a l'abdomen, els últims segments desprenen una llum fosforescent».

Parlem d'insectes que pateixen una metamorfosi. Passen en estat de larva la major part de la seva vida. A més, post ous que brillen amb la llum, i això és una característica important. Aplicat a la novel·la, les luciérnagas són un símbol de l'ésser humà: són fràgils, febles, busquen un camí en la foscor i cerquen el seu destí. Els éssers humans que surten de entre les runes dels bombardejos ens recorden molt a aquests insectes. «Milers i milers d'éssers...

Continua llegint "Anàlisi del títol «Luciérnagas»: el símbol de la fragilitat humana" »

Funcionament del FMI i Causes de les Crisis Financeres

Castellà3,71 KB

Recursos i finançament del FMI

Com es finança el FMI?

  1. Subscripció de quotes que paguen els països membres quan ingressen al FMI (o tras una primera revisió periòdica que conlleva un augment de quotes). Les quotes es calculen en funció de quatre variables: el PIB, les reserves exteriors, l'obertura de la exterior i la variabilitat dels ingressos per compte corrent. El valor de la quota determina la magnitud de la finançament que el país pot rebre del FMI, la participació en les assignacions de DEGS i el nombre de vots d'un país. Es produeix una reforma en el procés: la redistribució del poder de vot cap als països emergents i en desenvolupament dinàmics.

Els moviments internacionals de capitals

Rasgos bàsics de la globalització

...
Continua llegint "Funcionament del FMI i Causes de les Crisis Financeres" »

El Model de Demanda Agregada i la Corba IS

Castellà2,13 KB

EL MCDO D B Y LA CURVA IS.Dl mcd d bys sabms q:DA=C+I+G+XN,C=C+cTR +c(1-t)Y,I=I,G=G,XN=XN/L kmbio va a sr q la invrsion dja d sr autónoma y vams a tnr 1funcion dinvrsion d ls Eª.Tnms xa eyo 3cosas n cuenta:1)Gto d invrsion:gto q realizn ls Eª xa incrmntar su stockd kpital pdctivo.2)La fº dinvrsion exig introducr otra vble q s l tipo dinteres(i)La invrsion depndera d el.La relac entr I e i s invrsa xq x lo gnral ls Eª xa realizr invrsions pidn ptamos y l cste s l i d mcdo q si ste s alto a ls Eª ls cuest +yevar a kbo su invrsion(l rsulta -rntabl x lo q rducn l gto dinvrsion)si s bajo a ls Eª ls rsulta -cstoso realizr invrsions pidiend ptamo,+rntabl x lo aumnta su gto d I. 3)A vcs ls Eª inviertn indpndient/ d cual sea l i d la ec x dstntas...

Continua llegint "El Model de Demanda Agregada i la Corba IS" »

Figures retòriques i mètrica: guia de versos, rimes i estrofes

Castellà2,89 KB

Mètrica i figures retòriques: revisió de conceptes

Versos segons el nombre de síl·labes

  • Un vers de quatre síl·labes s'anomena tetrasíl·lab. (V)

  • Un vers de set síl·labes s'anomena heptasíl·lab. (V)

  • Els versos de nou síl·labes s'anomenen eneasíl·labs. (V)

  • Un vers de cinc síl·labes s'anomena pentasíl·lab. (V)

  • Un vers hendecasíl·lab té deu síl·labes. (F)

  • Un vers alexandrí té 12 síl·labes. (V)

  • El vers decasíl·lab típic de la poesia catalana sol combinar 4 + 6 síl·labes. (V)

Conceptes mètrics i de versificació

  • La cesura divideix un vers en hemistiquis. (V)

  • Un alexandrí és un vers d'art major. (V)

  • Els versos d'art menor poden tenir fins a vuit síl·labes. (V)

  • Els versos lliures no segueixen la pauta de mètrica comuna en

...

Continua llegint "Figures retòriques i mètrica: guia de versos, rimes i estrofes" »

Estafa en el Código Penal Español: Elementos, Modalidades y Penas

Castellà6,44 KB

Estafa: conducta defraudatoria; el beneficio patrimonial se obtiene mediante engaño y a costa de un perjuicio económico para otro. Bien jurídico protegido: el patrimonio; bienes con valor económico y capacidad de las personas para decidir libremente sobre ellos. Deben ser cuantificables y contar con apariencia jurídica.

Elementos típicos:

1. Engaño bastante: debe ser suficientemente eficaz para inducir a error a la víctima. Puede ser:

  • Inveracidad objetiva (mentiras sobre hechos concretos; anuncio de coche usado como nuevo).
  • Inveracidad subjetiva: mentiras sobre intenciones o creencias personales; venderlo como si existiera una necesidad urgente cuando el motivo es ocultar que es defectuoso.

Requisitos del engaño:

  • Idoneidad del engaño: debe
...
Continua llegint "Estafa en el Código Penal Español: Elementos, Modalidades y Penas" »

Fonaments de la ciència econòmica: conceptes bàsics

Castellà3,3 KB

La ciència econòmica

La ciència econòmica és una branca del coneixement que té la realitat econòmica com a objecte d'estudi. És la disciplina que s'ocupa de l'estudi de la realitat econòmica; estudia la forma en què els individus i la societat efectuen les eleccions i decisions. S'ocupa de la manera com els individus «economitzen» els seus recursos i tracta de com assoleixen el nivell de benestar material més alt possible. Només s'ocupa de les necessitats que són satisfetes per béns econòmics.

Branques i criteris d'estudi de l'economia

Hi ha diversos criteris que ajuden a comprendre l'economia:

  • Segons el que s'estudia:
    • Microeconomia: se centra en l'anàlisi del comportament de les unitats econòmiques, com ara les famílies o consumidors
...
Continua llegint "Fonaments de la ciència econòmica: conceptes bàsics" »