Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Altres cursos

Idealisme alemany, materialisme dialèctic i filosofia del coneixement

Castellà10,49 KB

L'idealisme alemany

Aquest corrent filosòfic és hereu del pensament kantià i sorgeix a partir de qüestionar alguns dels seus conceptes fonamentals. Els seus principals representants van ser Johann Fichte (1762-1814), Friedrich Schelling (1775-1854) i G. W. Friedrich Hegel (1770-1831). A diferència de Kant, van considerar que el noümen era un concepte erroni. Sense noümen, tota la realitat és una construcció d'un subjecte i no hi ha res que quedi fora del seu abast.

Materialisme dialèctic o marxisme

El marxisme sosté una concepció materialista de la realitat, que considera que la natura és l'únic real. El materialisme dialèctic s'oposa a l'idealisme hegelià. Marx inverteix la dialèctica hegeliana en substituir l'esperit per la...

Continua llegint "Idealisme alemany, materialisme dialèctic i filosofia del coneixement" »

Constitució Espanyola de 1978: Estructura, Característiques i Reforma

Castellà3,51 KB

Constitució Espanyola de 1978

La Constitució espanyola de 1978 és la norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic espanyol. És una norma que està per sobre de tota la resta. Va néixer durant la transició, i el seu text va ser sotmès a votació per part de les dues cambres, sotmès a referèndum, ratificat, sancionat i publicat.

Característiques

La Constitució és un text escrit, extens i rígid, amb un procediment especial de reforma, i és difícil de modificar: només s'ha modificat dues vegades (1992 i 2011). La forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària. Va ser consensuada mitjançant un compromís entre diferents forces polítiques.

Estructura

Preàmbul

El preàmbul proclama la Nació com a dipositària de la sobirania,...

Continua llegint "Constitució Espanyola de 1978: Estructura, Característiques i Reforma" »

El nivell de govern i la divisió de responsabilitats: teoria dels clubs

Castellà3,1 KB

El nivell de govern i la divisió de responsabilitats. Teoria dels clubs

Considerem una jurisdicció habitada per N individus. Per tal d'eliminar els problemes distributius i el problema de revelació de les preferències, suposarem que tots els individus són idèntics. La seva funció d'utilitat depèn de la seva renda privada (Y) i del consum d'un bé públic local (G).

El bé públic es finança de forma eficient mitjançant un impost sobre el bé obtingut de l'activitat pública que, com que tots els individus són idèntics, és equivalent a un impost T.

La teoria dels clubs posa de manifest la importància d'aprofitar els rendiments a escala en la provisió dels béns públics a l'hora de determinar la jurisdicció òptima de provisió...

Continua llegint "El nivell de govern i la divisió de responsabilitats: teoria dels clubs" »

Drets dels socis i transmissió de participacions i accions en societats

Castellà3,94 KB

Drets dels socis

Dret d'informació

Als socis es reconeix el dret a obtenir informació sobre tots els socis i a exercir-lo respecte als assumptes inclosos en l'ordre del dia de la convocatòria, sol·licitant-la per escrit amb anterioritat a la celebració de la Junta o verbalment durant la celebració d'aquesta.

A més, existeix un dret d'informació específic en el qual es detalla el dret a la informació comptable. En el cas de modificacions de l'estructura de la societat també hi ha uns drets específics.

Dret d'impugnació dels acords socials

A la Junta no se li pot exigir responsabilitat si se sol·liciten els acords socials que es prenen en aquesta. Es reconeix a tots els socis el dret a impugnar-los.

Documentació i transmissió de les

...
Continua llegint "Drets dels socis i transmissió de participacions i accions en societats" »

Descartes i Hume: racionalisme, metafísica i coneixement

Castellà3,19 KB

Teoria del coneixement de Descartes

Descartes es va introduir en el racionalisme, una postura filosòfica que caracteritza l'acceptació de les matemàtiques com a model del saber i de l'acceptació de la deducció com a mètode adequat per al desplegament del coneixement.

Descartes afirmava que totes les ciències no són més que altres coses que depenen de la saviesa humana, encara que s'apliquin a objectes diversos. Aquesta concepció unitària del saber prové de la concepció unitària de la raó. La saviesa (bona mens) és única perquè la raó és única.

Segons Descartes hi ha dos modes de coneixement: la intuïció i la deducció. La intuïció és una mena de llum o instint natural que té per objecte naturaleses simples. Tot coneixement...

Continua llegint "Descartes i Hume: racionalisme, metafísica i coneixement" »

Primitiu de glaçada

Castellà956 bytes

Paraula: 

braçades,facis,defensar,cisir,cinc,çero,quince,fossin,il-lusió,cigrons, vosaltres,camises,potser,posar,sabessis.conservar,surten,coses,país,setçe, resiclatge,progressiu,esforç,selectivita,brossa,tradicional,llenci,districte,ciutat,empreses,envasos,principal,paciència,temença,transistor,residuos,dansa,agreció,gasa,metgesa,impressió,emissora,cervesa,missió,episodi,russa,trossos,anestèsia 

Plural: nas-nassos,ós-ossos,arròs-arròssos,cabàs-cabassos,gris-grisos,mes-mesos,pas-passos,congrés-congressos,cos-cossos,terròs-terròssos,tros-trossos,gos-gossos



Primitiu: endolcir-dolor,tercer-terç,ajaçar-agafar,glaçada-glaç,llecet-lluç,eficàcia-eficaç,felicitar-feliç,atrocitat-atros,excursionisme-excursió

mots: civil,passos,...

Continua llegint "Primitiu de glaçada" »

Teorema de Prolongació i Solucions Epsilon-Aproximades d'EDOs

Castellà2,65 KB

Teorema De prolongació́n. Consi a ED x’=f(t,x), con F:(t,x)∈A⊂R×Rn→f(t,x)∈Rn, onde A é aberto, f é continua En A e f∈Lloc(A,x). Se φ:(a,b)→Rn é unha sol da ED, entón: (i) φ é prol a través de b se e só se existe lı́m(t→b−)φ(t)=p E (b,p)∈A. (ii) φ é prol a través   de a se e só se existe Lı́m(t→a+)φ(t)=q e (a,q)∈A. DEM“⇒” Sup Que φ é prol a través de b, entón existe φ2:(a,c)→Rn sol de X’=f(t,x) que é prol(propia) de φ, é dicir, b∈(a,c) e φ2(t)=φ(t)∀t∈(a,b). Ademais, como φ2 é sol, é continua, en Particular pola esquerda en t=b, logo φ2(b)=lı́m(t→b−)φ2(t)=lı́m(t→b−)φ(t). Isto implica que Lı́m(t→b−)φ(t) existe e vale φ2(b). Ademais,...

Continua llegint "Teorema de Prolongació i Solucions Epsilon-Aproximades d'EDOs" »

Maneig Prehospitalari: Pacient Politraumatitzat i Intoxicació Opiacis

Castellà7,11 KB

Part 1: Cas Clínic - Pacient Politraumatitzat

Escenari Inicial i Valoració Primària

Estàs treballant a l'UVI mòbil quan l'equip rep un avís des de la central. Un obrer de 48 anys s'ha precipitat al buit en una nau del polígon, des d'una alçada aproximada de 9-10 metres, travessant un sostre d'uralita i caient sobre uns mobles d'oficina.

Quan arribeu al lloc del succés, trobeu l'obrer estès a terra en decúbit supí, amb talls que sagnen lleument a la cara i braços. Presenta otorràgia i sang a la boca. Està conscient, amb els ulls oberts, obeeix ordres i quan se li pregunta com es troba, contesta de forma confusa: "m'he caigut? Què ha passat?"

El despullem el tors i procedim al monitoratge:

  • TA: 95/43 mmHg
  • FC: 118 lpm (ritme sinusal)
  • SpO₂:
...
Continua llegint "Maneig Prehospitalari: Pacient Politraumatitzat i Intoxicació Opiacis" »

Acción Directa en Transporte Terrestre: Guía Completa para el Cobro

Castellà2,96 KB

Acción Directa en el Transporte Terrestre

La acción directa es un mecanismo legal fundamental para el transportista efectivo en los supuestos de intermediación en la contratación de transportes terrestres.

Permite al transportista que ha realizado el servicio reclamar directamente la parte impagada del precio del transporte al cargador principal y a todos los que, en su caso, le hayan precedido en la cadena de subcontratación, en caso de impago por quien lo hubiese contratado.

Aplicabilidad en el Transporte Internacional

Sí, la acción directa es aplicable al transporte internacional siempre que sea de aplicación la ley española:

  • Cuando se pacte expresamente en el contrato o carta de porte.
  • Cuando España sea el domicilio del transportista
...
Continua llegint "Acción Directa en Transporte Terrestre: Guía Completa para el Cobro" »