El nivell de govern i la divisió de responsabilitats: teoria dels clubs
El nivell de govern i la divisió de responsabilitats. Teoria dels clubs
Considerem una jurisdicció habitada per N individus. Per tal d'eliminar els problemes distributius i el problema de revelació de les preferències, suposarem que tots els individus són idèntics. La seva funció d'utilitat depèn de la seva renda privada (Y) i del consum d'un bé públic local (G).
El bé públic es finança de forma eficient mitjançant un impost sobre el bé obtingut de l'activitat pública que, com que tots els individus són idèntics, és equivalent a un impost T.
La teoria dels clubs posa de manifest la importància d'aprofitar els rendiments a escala en la provisió dels béns públics a l'hora de determinar la jurisdicció òptima de provisió dels béns públics.
Descentralització òptima
Perquè un bé públic sigui provist de forma eficient per un govern local, han de complir-se dues condicions:
1) La jurisdicció ha d'incloure tots els individus afectats per aquest gasto públic.
2) La mida de la jurisdicció ha d'aprofitar els possibles rendiments a escala en la provisió. Ha de permetre proveir el bé al cost mitjà mínim.
Descentralització en la pràctica
En realitat, la descentralització es produeix en contextos en què els límits jurisdiccionals estan predeterminats i no precisament per raons econòmiques, sinó polítiques, històriques o culturals. L'aprofitament dels rendiments a escala tindria dues implicacions:
1r) Que, fins i tot, els governs locals de mida natural diferent haurien de tenir competències de despesa diferents en funció de la seva mida.
2n) Que, quan la provisió individualitzada comporti pèrdues considerables de rendiments d'escala, es poden crear unions entre jurisdiccions per proveir conjuntament aquests béns o serveis.
Finançament mitjançant impostos
La descentralització dels impostos és la conseqüència lògica de la descentralització de la despesa, per dues raons:
1r) Perquè seria absurd admetre que els governs territorials saben millor quant recaptar i què gastar, i alhora negar-los els instruments necessaris perquè puguin determinar lliurement el nivell de les seves despeses. Si un govern no pot decidir quant ingressar, tampoc pot decidir quant gastar.
2n) Perquè si els governs subcentrals no financen la part essencial de les seves despeses mitjançant impostos, sinó mitjançant transferències, els ciutadans no sabran quin és realment el cost dels seus governs subcentrals i del govern central, la qual cosa, en última instància, pot conduir a expansions ineficients de la despesa subcentral.
El disseny de la descentralització dels impostos es converteix en un exercici de compromís entre la necessitat de concedir als governs territorials una discrecionalitat suficient perquè puguin determinar el seu nivell de despeses, i la necessitat que aquesta sigui insuficient per causar costos significatius d'eficiència i equitat.