Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Correcció i Ampliació de Vocabulari i Mètrica

Lèxic Català Corregit

• L'esguard: mirada.
• Copsador: mirador.
• Salabrar: qualitat de sabrós, gust de sal.
• Acuarar: mulla, cala.
• Cabòria: preocupació.
• Atàvic: remot, vell.
• Crepes: captivitat.
• Somou: viu, interessant.
• Somort: apagat.
• Esmunir: llisca, passa.

La Poesia i el Vers

Definició de Poesia

La Poesia: expressa per mitjà del vers sentiments, idees, emocions. Els versos s'agrupen en estrofes. La musicalitat es basa en la rima i el ritme.

El Metre

El Metre: el vers es caracteritza pel nombre de síl·labes i l'accent. Es compten fins a la última síl·laba tònica, encara que el mot acabi en paraula plana o esdrúixola.

Figures Mètricques

• Sinalefa: Fusió de dues vocals que es pronuncia en una sola síl·laba.

1. Tòpics literaris

• Amor post mortem: L'amor continua fins i tot després de la mort.
• Aurea mediocritas: La felicitat és a la vida senzilla, no en el poder o la glòria.
• Beatus ille: És feliç qui viu apartat del món i en harmonia amb la natura.
• Captatio benevolentiae: L'autor es mostra humil i demana comprensió al lector.
• Contemptus mundi: Despreci pel material; només l'espiritual té valor.
• Carpe diem: Aprofitar el moment present.
• Donna angelicata: Dona idealitzada, símbol de bellesa i perfecció.
• Descriptio puellae: Descripció física d'una jove.
• Locus amoenus: Lloc natural ideal i tranquil.
• Homo viator: La vida és un viatge ple d'experiències.
• Quotidie morimur: Viure és anar morint a poc a poc.
• Somnium imago mortis: El somni és una imatge

1. Dialectes Orientals del Català

Rossellonès

Zones

• Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Alta Cerdanya (zona francesa).
• Forta influència del francès.

Fonètica

• La *o* tònica es tanca a *u*: *llup* (llop), *buca* (boca).
• Desaparició de la *-a* final àtona: *cantà* (canta).
• Absència de paraules esdrúixoles.

Morfosintaxi

• La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en *-i*: *jo canti* (jo canto).
• Plural de paraules agudes amb *-s*: *pal* / *pals*.
• Ús de la negació *no sap pas*.

Lèxic

• Gal·licismes: *nouss* (nous), *paré* (preparat), *roba* (vestit), *bolanger* (forner).

Truc per identificar-lo

Paraules amb *-i* final (*jo canti*), absència de *-a* final, i paraules amb influència francesa (gal·licades).

Català Central

Zones

• Barcelona,

Sema

Sema — Tret semàntic mínim; diferència per la qual es distingeixen els significats de les paraules o aquestes adquireixen diferents matisos. Ex: Cadira: seient — inanimat — respatller.

Denotació

Denotació — S. propi: és el significat objectiu d'un mot o expressió. Ex: El gat és un mamífer carnívor de la família dels felins.

Connotació

Connotació — S. figurat: és el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula. Ex: Sf. "Només queden quatre gats."

Camp lèxic i camp semàntic

Camp lèxic: conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un sema comú. Ex: gat / gos … animal domèstic.

Camp semàntic: agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix...

Les relacions semàntiques entre mots

Hiponímia

És una relació d’inclusió que s’estableix entre mots concrets i específics, continguts dins d’altres de més genèrics pel seu significat (hiperònims). Un hipònim és un mot el significat del qual està inclòs en el d’un hiperònim.

Paronímia

És una relació entre mots que s’assemblen formalment, tot i que solament divergeixen en alguna grafia.

Ambigüitat

És el doble valor de significat que poden prendre alguns mots o algunes oracions en un context determinat.

Redundància o pleonasme

És quan repetim de manera innecessària un element o una informació de l’oració. Alguns casos de pleonasme que serveixen per tematitzar algun element són correctes: «La Maria, l’he vista avui

1. La pronominalització

Subjecte

Normalment no admet substitució. No podem fer substitució en construccions ergatives (verbs intransitius que admeten que el SN en funció de subjecte ocupi la posició postverbal sense necessitat d’anar precedit d’un determinant): en.

CN (Complement del Nom)

SPrep introduït per de, sempre que el nom que complementa formi part del SV: en.

CD (Complement Directe)

• 1a persona: em, ens.
• 2a persona: et, us.
• 3a persona:
  • Reflexiu: es.
  • Indeterminat: en.
  • Determinat (definit, demostratiu o possessiu): el, la, els, les.
  • Neutre o oració: ho.

CI (Complement Indirecte)

1a persona: em, ens. 2a persona: et, us. 3a persona: es (reflexiu), li, els.

Combinació CD + CI

li + el, la, els, les / el, la, els, les + li = l’hi, la hi, els

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Les figures retòriques són formes no convencionals d'utilitzar les paraules per dotar-les d'expressivitat, vivacitat o bellesa, amb la finalitat de persuadir, suggerir o emocionar. A continuació, es presenten algunes de les més comunes:

• Al·literació

  Repetició d'un mateix so o grup de sons en un vers o frase per produir un efecte auditiu. Exemple: "s...s...s" (sibilants).

• Rima

  Repetició de sons al final de dos o més versos.

• Paronomàsia

  Ús de paraules amb sons similars però significats diferents, creant un joc de paraules. Exemple: "sol... insolent".

• Anàfora

  Repetició d'una o diverses paraules al començament de frases o versos successius.

• Anadiplosi

  Repetició de la paraula final d'una oració o

Textos periodístics

El text que se'ns presenta és un text periodístic. La seva finalitat pot ser informar (objectiu) o convèncer (subjectiu). Les característiques dels textos informatius són la narració, la descripció i l'exposició, mentre que els persuasius són argumentatius. El grau de formalitat és mitjà i la varietat és estàndard. Aquests textos contenen connectors espaciotemporals; els informatius són poc modalitzats, mentre que els persuasius tenen una modalització més elevada. Els gèneres més habituals són la notícia i l'entrevista.

Textos científics

El text que se'ns presenta és un text científic, caracteritzat per un ordre rigorós. Les seves tipologies són expositives, explicatives i didàctiques. El tema és...

Funcions sintàctiques

• CD (Complement Directe): l, la, els, les, en, o completives (ex: em mareja que la gent...).
• CI (Complement Indirecte): a + SN (li, els) o d'infinitiu (prep + inf, ex: comprar productes).
• CRV (Complement de Règim Verbal): d + SN (a/en/amb/per) o interrogativa (pron + o, ex: no sabia mai què volia).
• CC (Complement Circumstancial): i (si, què, qui, quant, quin, com, on, quan).
• Atr (Atribut): o (relatiu: pron. rel. + o, sempre se substitueix per això o aquest si són persones).
• CPred (Complement Predicatiu): i.

Ús de "què" i "q"

• Què: Pronom relatiu (sempre amb preposició davant) o pronom interrogatiu.
• Q: Conjunció o pronom relatiu.

Notes de morfologia verbal

Regles generals

• Quan la 1a persona del present d'indicatiu acaba en

Part 1: Cas Clínic - Pacient Politraumatitzat

Escenari Inicial i Valoració Primària

Estàs treballant a l'UVI mòbil quan l'equip rep un avís des de la central. Un obrer de 48 anys s'ha precipitat al buit en una nau del polígon, des d'una alçada aproximada de 9-10 metres, travessant un sostre d'uralita i caient sobre uns mobles d'oficina.

Quan arribeu al lloc del succés, trobeu l'obrer estès a terra en decúbit supí, amb talls que sagnen lleument a la cara i braços. Presenta otorràgia i sang a la boca. Està conscient, amb els ulls oberts, obeeix ordres i quan se li pregunta com es troba, contesta de forma confusa: "m'he caigut? Què ha passat?"

El despullem el tors i procedim al monitoratge:

• TA: 95/43 mmHg
• FC: 118 lpm (ritme sinusal)
• SpO₂: