Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Recursos de cohesión textual

Repetición

Reiteración de algunos términos a lo largo del texto.

Para no ir repitiendo una palabra durante todo el texto, disponemos de otros sistemas:

• Sinónimos: consisten en sustituir el nombre que no queremos decir todo el rato por otro equivalente, por ejemplo: About, él.
• Hiperónimos e hipónimos: se sustituye una palabra por otras que tienen sentido entre ellas. Un hiperónimo se refiere a algo en general (animal), mientras que un hipónimo se refiere a algo en concreto (gato).

Sustitución

Referencia que se hace en el texto a un concepto o a un término mediante la utilización de elementos de significado ocasional (pronombres o adverbios).

• Pronombres: los, les...
• Adverbios: así.

Elipsis

Es la eliminación de...

Mozàrabs

Mozàrabs: s. VIII-XII. Cristians que vivien a Al-Andalus i mantenien la seva fe cristiana, la seva cultura i els seus costums. Al segle IX van intentar disminuir la tolerància religiosa, i es van produir revoltes que van ser controlades amb duresa. Aquests mossàrabs vivien a les zones del nord dels rius Ebre, Duero i Tajo, i tenien una cultura mixta i original, entre la hispanovisigoda i la musulmana.

Casa de Contractació

Casa de Contractació: 1503. Els Reis Catòlics a Sevilla van crear aquesta institució per gestionar els assumptes comercials de les Índies.

Funcions: regularització del trànsit mercantil, organització de flotes comercials, fiscalització d'entrades d'or. Realitzaven viatges a Amèrica. Després de la unió...

Concepte de responsabilitat

La responsabilitat consisteix a acceptar les conseqüències dels propis actes dins del context sociocultural. La llibertat és necessària en qualsevol societat, ja que sense unes condicions mínimes l'individu no pot obrar conforme a les seves decisions. La llibertat és bàsica per als fins de la moralitat: si els nostres actes estiguessin condicionats, no podríem reprotxar-los una conducta moral. La moral necessita la llibertat perquè els actes puguin ser jutjats com a bons o dolents.

Usos del terme

• Com a resposta a les normes: expressa el compliment de deures i obligacions.
• Com a imputació: s'atribueix a algú la autoria d'un acte que es qualifica de contrari a les normes.
• Com a reparació del dany: indica l'obligació

La racionalitat pràctica: què entenem per acció?

La tasca de la racionalitat pràctica consisteix a comprendre què és l'acció. En el terme acció ens referim aquí a algunes de les coses que fem. Aquestes coses que fem no es consideren accions perquè no les fem conscientment.

Per determinar el que entenem per acció en un sentit més estricte, és convenient realitzar una distinció entre les formes d'acció, atenent al grau de protagonisme que en elles exerceix el subjecte, perquè en el conjunt del nostre comportament conscient hi ha coses que fem intencionadament, voluntàriament, i altres sense adonar-nos-en, com ocorre amb els actes reflexos.

Accions involuntàries

• Forçoses: són les que realitzem per la força. El seu origen és fora

Las fases de una película

Para realizar una película consta de tres fases: guion, rodaje y montaje.

1. El guion

Para elaborar un guion se debe tener en cuenta el siguiente proceso:

• Seleccionar la idea.
• Redactar el argumento.
• Desarrollar el argumento en escenas y secuencias.
• Redactar el guion literario.
• Elaborar el guion técnico.
• Presentar el guion final en dos columnas.

2. El rodaje

En el rodaje de una película se deben tener en cuenta los planos y ángulos de toma:

• Planos: planos lejanos, gran plano general, plano general, planos medios, plano americano, plano medio, plano medio corto, planos próximos, primer plano y primerísimo primer plano.
• Ángulos: picado o ángulo alto, contrapicado o ángulo bajo.

3. El montaje

El montaje consiste en seleccionar,

Dents:

Són unes peces dures encarregades de tallar i triturar l'aliment sòlid per tal que sigui més fàcil de tragar i digerir.

Hi ha 4 classes: incisius, canins, premolars i molars. Consten de 3 parts principals.

Durant la vida d'una persona se succeeixen 2 tipus de dentició. La primera dentició és de llet, es desenvolupa abans de complir els 3 anys i consta de 20 peces. L'altra és la dentició adulta, de 32 peces.

L'absorció i l'excreció

Absorció:

Quan els nutrients obtinguts de la digestió atravessen les parets del tub digestiu i passen a la sang. La major part de les substàncies s'absorbeix en el iejú i l'ili. En aquest tram les parets internes de l'intestí prim estan tan replegades que formen les vellositats intestinals. A l'interior...

Característiques dels textos científics

El text científic exposa un tema i unes idees d'una manera clara i lògica. La intencionalitat és objectiva (didàctica o informativa) perquè l'emissor cerca la transmissió de coneixement.

Els textos segueixen una estructura de:

• Presentació: és una introducció del tema de què tractarà el text.
• Desenvolupament: és l'exposició ordenada i lògica de les idees. Segueix un ordre lògic i lineal. Les frases són breus per tal de facilitar al receptor la comprensió del text.
• La conclusió: sol ser un breu resum de les idees exposades al llarg del text o bé l'exposició de la situació final a la qual s'arriba.

Llenguatge:

• Claredat: predominen les funcions referencial i metalingüística.
• Objectivitat:

El texto narrativo

El texto narrativo es aquel en el que un narrador relata acciones protagonizadas por unos personajes y las sitúa en el tiempo y el espacio.

Características y elementos principales

• Formato: oral o escrito.
• Estructura: introducción, nudo y desenlace.
• Elementos principales: narrador, personajes, espacio y tiempo.

Combinar estructuras: la narración y la descripción

La narración y la descripción son recursos lingüísticos diferentes; estas funciones se combinan a menudo:

• Narración: se cuentan las acciones y los hechos concretos que han sucedido en escenarios y situaciones que se describen previamente.
• Descripción: se dibujan los escenarios y las personas que protagonizan las acciones que se narran.

Cómo se escribe un texto narrativo

Se...

Funcions sintàctiques en català

• Subjecte (Subj): Respon a la pregunta qui?. Concorda obligatòriament amb el verb en persona i nombre.
• Complement directe (CD): Substituïble pels pronoms el, la, els, les, en, ho. Mai no s'introdueix amb preposició (ni davant de persones o víctimes).
• Complement indirecte (CI): Substituïble per li, els. Indica el beneficiari o destinatari de l'acció verbal.
• Complement de règim verbal (CRV): Substituïble per en, hi. Introdueix preposicions regides pel verb (com de, a); si s'elimina, l'oració perd o canvia el sentit (ex.: anar a, venir de).
• Complement circumstancial (CC): Pronominalitzable per hi, en o responent a preguntes com quan?, on?, com?.
• Atribut (Atr): Substituïble per ho (o pronoms determinats). Apareix

Definició i estructura del verb

El verb és una classe de paraula variable, amb flexió pròpia. Es compon de:

• Lexema: és el nucli del verb i conté la informació lèxica. En els verbs regulars, el lexema es manté sense canvis al llarg de tota la conjugació.
• Terminació: conté la informació gramatical. Són els morfemes verbals que indiquen el temps (present, passat o futur), la persona (primera, segona, tercera), el nombre (singular, plural), el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) i l'aspecte (perfectiu, imperfectiu).

El verb s'organitza en tres conjugacions:

• Primera conjugació: verbs acabats en -ar.
• Segona conjugació: verbs acabats en -er o -re.
• Tercera conjugació: verbs acabats en -ir.

Classificació de les irregularitats verbals

Les...