Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

1. Què és un PIME i quins són els seus dimensions, límits ocupacionals i financers fixats per l'Estat?

Un PIME és una petita i mitjana empresa, és a dir, una empresa de dimensions limitades. Els seus límits legals són:

• Fins a 250 treballadors (50 màxim per a petites i 10 màxim per a microempreses).
• Volum de negoci inferior a 50 milions d'euros o balanç general inferior a 43 M€.
• El 25% o més del seu capital no pot pertànyer a una altra empresa que no sigui PIME.

2. Què és un pla d'empresa?

Un pla d'empresa és una guia d'apunts o manual per seguir els passos del desenvolupament per crear l'empresa. Ens fa plantejar la seva viabilitat conceptual i econòmico-financera i ens ajuda a decidir si el nostre projecte és sòlid. Aspectes:...

Marc històric

Al segle XVIII, a finals, s'inventa la màquina de vapor i s'aplica a la indústria i la mineria. A la primera meitat del segle XIX, aquesta situació s'estén al conjunt de la continent europeu.

Fonament teòric

Per als teòrics del liberalisme econòmic, el treball és l'origen de la riquesa. Les doctrines d'aquests economistes es poden resumir en:

• Les lleis econòmiques funcionen com si fossin naturals.
• L'economia es regeix per la llei de l'oferta i la demanda.
• L'Estat no ha d'intervenir en les relacions que s'estableixen entre capital i treball.

Reacció del proletariat

Consegueixen el dret d'associació, formen societats de socors mutu i funden els primers sindicats. Però les dures condicions dels treballadors mouen els intel·lectuals...

El teatre posterior a 1936

La dictadura va condicionar la trajectòria dels dramaturgs del moment: la mort, l'exili o bé el fet que, a Espanya, tuvieran que escriure amb censura i aliens als corrents europeus.

El teatre de l'exili

Els dramaturgs a l'exili van seguir camins diversos, en general un teatre que es desenvolupa a Mèxic i Argentina i que incorpora novetats avantguardistes en relació amb els experiments teatrals europeus. Entre els autors més importants destaquen:

• Rafael Alberti: en la seva obra encontramos un teatre polític que manté en l'exili (Noche de guerra en el Museo del Prado) i, sobretot, un teatre poètic pel seu llenguatge i els símbols emprats, com a El adefesio.
• Max Aub: el seu teatre es caracteritza per un fort component

Realismo y Naturalismo en la literatura española

Contexto y características del Realismo

El Realismo surgió en Francia a mediados del siglo XIX como un movimiento que se propuso representar la realidad del momento tanto en el ámbito rural como en el urbano e industrial, centrándose principalmente en la burguesía. En España apareció hacia 1870, influido por el Romanticismo y la tradición cervantina del Quijote.

En los diferentes géneros literarios destacan:

• Poesía: pervivencia posromántica con Gustavo Adolfo Bécquer y Rosalía de Castro, y una corriente plenamente realista representada por Ramón de Campoamor.
• Teatro: triunfa la comedia burguesa de costumbres con temas contemporáneos y escrita en prosa.
• Novela: es el género más representativo

La narrativa cavalleresca medieval

• Novel·la cavalleresca: Els personatges són de carn i ossos; els espais són reals i recognoscibles en mapes; el temps és proper a l'autor i al narrador.
• Novel·la de cavalleries: Els personatges tenen virtuts immenses o immorals i sobrehumanes; els espais són inventats o fantàstics.
• Novel·la total: Obra de temàtica diversa que abasta l'amor, la guerra, la societat del segle XV, etc.
• Ideal cavalleresc: Cavaller enamoradís, fort, catòlic i que pretén ser perfecte.

La poesia trobadoresca i l'amor cortès

• Poesia trobadoresca: L'amor cortès n'és el tema principal. Es caracteritza per l'ús del senhal, el comportament cortès, l'amor secret, la cortesia i la bellesa.
• Vassallatge amorós: Rerefons basat en el

El pare de l'ètica és Sòcrates. Les corrents ètiques postsocràtiques i postaristotèliques són les següents:

• Postsocràtiques: cínics i cirenaics.
• Postaristotèliques: epicuris, estoics i escèptics.

Les ètiques

Les ètiques són un conjunt de coneixements teoricopràctics, una recepta per ser feliç.

La ètica es pot dividir entre intel·lectualistes i voluntaristes:

1. Intel·lectualistes

• Es podria descriure com a sabiduria → virtut → felicitat.
• Consideren que, a través d'una sabiduria moral, podem viure virtuosament i només una vida virtuosa ens pot fer feliços.

2. Voluntaristes

• Es podria descriure com a virtut → sabiduria → felicitat.
• Primer, duent una vida virtuosa s'arriba a la sabiduria i, posteriorment, a la felicitat.

Exemple:...

Kant: Gnoseologia i Crítica de la raó pura

1. Introducció: juís analític, juís sintètic i juís sintètic a priori.

2. Primera part: estètica transcendental (coneixement sensible bàsic).

3. Segona part: analítica transcendental (coneixement de l'enteniment en la ment).

4. Tercera part: dialèctica transcendental (coneixement de la raó).

Kant aconsegueix una síntesi superadora i una revolució copernicana en la gnoseologia.

Primera part: la raó dogmàtica de Wolff (dogma de fe). Llegir Hume li va fer despertar del seu somni dogmàtic, ja que Hume és el precursor de l'empirisme. En l'aprenentatge intervenen dos factors:

a) La forma o el marc, a priori, imperceptible i innat.

b) La matèria o la dada, a posteriori: el fenomen (objecte en...

Preguntas sobre el desarrollo económico

• 2) ¿Qué factores contribuyeron al desarrollo económico de Bélgica antes y después de la independencia?
• Bélgica tiene características físicas muy similares a Gran Bretaña y siguió de cerca el camino de la industrialización; aunque su historia es muy diferente, la proximidad geográfica intensificó la influencia inglesa.
• Como país pequeño, Bélgica no podía modernizar su economía más que compitiendo en el mercado internacional, emplazado en la encrucijada económica entre Francia, Alemania e Inglaterra, el país estaba bien situado para abrirse al comercio.
• Bélgica es muy llana, formada por dos vías que la cruzan de sureste a noroeste: son dos excelentes vías de transporte, mejoradas por

Lírica contemporània

1. Primeres etapes

• Literatura de postguerra: exaltació de les idees dominants i obres que reflecteixen l'angoixa per la situació que es vivia.
• Literatura social (anys 50): obertura ideològica, obres de testimoni i preocupació pels problemes socials del moment.
• Renovació formal (anys 60): desenvolupament econòmic dels anys 60, influx de literatures estrangeres i renovació formal.
• Últimes tendències: a partir de 1975, amb l'arribada de la democràcia, llibertat d'expressió i orientacions estètiques diverses.

2. Miguel Hernández

• Primeres obres: influència barroca i avantguardista, amor no correspost, imatges surrealistes i símbols. Obra destacada: Perito en lunas.
• Poesia compromesa: dignitat del poble, cants d'exaltació

La LOE (2006) materialitza aquestes idees, situant l'educació per a la ciutadania en un lloc molt destacat del conjunt d'activitats educatives i en la introducció de nous continguts referits a aquesta educació, que s'impartirà en alguns cursos de primària, secundària i batxillerat.

La finalitat de l'educació per a la ciutadania i els drets humans consisteix a oferir a tots els estudiants un espai de reflexió, anàlisi i estudi sobre les característiques fonamentals i el funcionament d'un règim democràtic, els principis i drets establerts en la Constitució espanyola, els tractats i les declaracions universals dels drets humans, i els valors comuns que constitueixen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.

Categoria