Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Los tejidos animales

Según su patrón de crecimiento, las células de un tejido forman tres tipos de poblaciones celulares:

• Estáticas: solo se dividen durante el periodo embrionario.
• Estables: solo se dividen para reemplazar células destruidas por enfermedad o lesión.
• En constante renovación: presentan un reemplazamiento constante debido al desprendimiento o la eliminación continua de células.

Las poblaciones celulares de un tejido son controladas mediante apoptosis o muerte celular programada. Este proceso fisiológico es diferente a la muerte producida por enfermedades o efectos nocivos, la cual ocasiona necrosis.

Los tejidos animales se forman a partir de células y su sustancia intercelular. Se clasifican según tres criterios principales:...

Tipus de cèl·lules

Cèl·lules procariotes: són cèl·lules petites i simples, sense nucli definit. Presenten un ADN molecular circular dispers en el citoplasma i ribosomes iguals als de les cèl·lules eucariotes. La membrana plasmàtica s'replega formant mesosomes, al voltant de la membrana es troba la paret cel·lular i, en alguns casos, una càpsula bacteriana. Poden tenir flagels.

Cèl·lules eucariotes: són cèl·lules més grans i complexes, amb una organització bàsica formada per membrana plasmàtica, citoplasma i nucli. Hi ha dos tipus: vegetals i animals.

Estructura de la cèl·lula eucariota

Membrana plasmàtica

És una capa fina que protegeix la cèl·lula, la aïlla i regula el trànsit de molècules, i és xic a xic permeable...

Cèl·lules procariotes i eucariotes

Els cilis i els flagels són prolongacions cel·lulars que faciliten el moviment de cèl·lules i d'organismes unicel·lulars. Tenen una estructura formada per microtúbuls disposats en forma de 9 dobles microtúbuls i 1 parell central. Els flagels són més llargs i els cilis més curts i nombrosos.

Diferències entre cèl·lules animals i vegetals

Cèl·lules animals

• Forma variable.
• Nutrició heterotròfica.
• Membrana plasmàtica llisa.
• Vacúols petits.
• Presenten microtúbuls i centrosomes.
• Poden tenir cilis i flagels.

Cèl·lules vegetals

• Forma costa (rectangular).
• Nutrició autòtrofa.
• Membrana plasmàtica no llisa, recoberta per una paret cel·lular.
• Vacúol gran.
• No presenten microtúbuls ni centrosomes.
• Presenten

Itàlia i el Renaixement

A començaments del segle XVI, el pensament humanista es va concentrar en ple desenvolupament. Les obres dels humanistes van ajudar a difondre les seves teories. Amb la impremta de Gutenberg, el pensament humanista va continuar difonent-se.

També l'estudi de l'antiga classe, per part dels humans, va portar a rectificar moltes teories científiques errònies. Entre els científics van destacar Copèrnic, que va desenvolupar l'heliocentrisme; Andreas Vesalius, que va impulsar l'estudi de l'anatomia; i Miguel Servet, que va descobrir la circulació de la sang.

Expansió econòmica i descobriments geogràfics

L'expansió econòmica europea i el control comercial de les vies per part dels musulmans van portar els monarques...

El directori militar (1923-1925)

El directori militar va adoptar les següents mesures:

• Va dissoldre les Corts.
• Va suspendre la Constitució de 1876.
• Va prohibir els partits polítics.
• Va cessar els ajuntaments i les diputacions provincials.
• Va restablir l'ordre públic.
• Va solucionar la guerra del Marroc:
  • Es va millorar i renovar el seu armament bèl·lic.
  • Es va pactar amb els francesos una aliança militar.
  • Es va potenciar la Legió amb els cossos de tropa regulars.
  • Es va planejar una operació militar a partir del desembarcament a la badia d'Alhucemas, on es va derrotar el caudillo de la revolta marroquina.
• La pau va arribar al protectorat del Marroc i va significar el naixement d'una nova generació de militars: els africanistes.
• Va controlar el moviment

Teoria del coneixement de Descartes

Descartes es va introduir en el racionalisme, una postura filosòfica que caracteritza l'acceptació de les matemàtiques com a model del saber i de l'acceptació de la deducció com a mètode adequat per al desplegament del coneixement.

Descartes afirmava que totes les ciències no són més que altres coses que depenen de la saviesa humana, encara que s'apliquin a objectes diversos. Aquesta concepció unitària del saber prové de la concepció unitària de la raó. La saviesa (bona mens) és única perquè la raó és única.

Segons Descartes hi ha dos modes de coneixement: la intuïció i la deducció. La intuïció és una mena de llum o instint natural que té per objecte naturaleses simples. Tot coneixement...

Les regles del mètode de Descartes

Descartes volia crear un sistema filosòfic universalment vàlid i irrefutable. Per això va utilitzar un mètode científic i matemàtic, basat en la capacitat de raonar, que és comuna a tots els éssers humans. La diversitat d'opinions humanes s'origina en els diferents modos de guiar aquesta capacitat i en la diversitat dels objectes als quals s'aplica.

Descartes defineix el mètode com «un conjunt de regles certes i fàcils que faran que qui les observi no prengui mai el fals per vertader». Assenyala quatre regles fonamentals:

1. L'evidència

Consisteix a no admetre mai res que no es reconegui com a clar i distint, és a dir, res que no es pugui posar en dubte.

L'acte per mitjà del qual l'ànima arriba...

La comptabilitat estudia els sistemes que capten, elaboren i transmeten la informació per a l'adopció de decisions econòmiques d'un conjunt d'usuaris, interns com a externs a l'empresa. També recull informació econòmico-financera, la interpreta, la identifica i la registra, finalment obté informes que serveixen per a la presa de decisions.

Depreciació

Pèrdua de valor dels béns immobilitzats amb el temps. Per exemple: aplicació de noves maquinàries.

Quota de depreciació

Percentatge de pèrdua de valor d'un actiu immobilitzat que es fixa comptablement.

Amortització acumulada

Són les pèrdues de valor que té un bé en els diferents anys. L'amortització acumulada no és la mateixa l'any 1 que l'any 3, perquè aquesta va augmentant.

Patrimoni

Conjunt...

Grupos sociales y conflictos en Castilla y Aragón

La nobleza

Los reinos cristianos de los siglos XIII al XV eran sociedades feudales, en las que el dominio de la tierra y las rentas enfrentaba a campesinos y señores. En lo más alto de la escala social se encontraba la alta nobleza, formada por un número reducido de grandes familias. Sin embargo, a mediados del siglo XIII ya no podía continuar acumulando tierras.

La crisis demográfica del siglo XIV afectó a la nobleza. En Aragón, la nobleza reaccionó exigiendo a los reyes medidas que garantizaran sus privilegios. Por debajo de la alta nobleza se encontraba la baja nobleza, esto es, las familias de segundo orden, con poder económico y político. En el mismo nivel se situaban los caballeros-...

La organització política i les institucions: la coronació de Castella i la consolidació de l'autoritat: Un dels trets polítics més destacats de la baixa Edat Mitjana a Castella és el fortalecimient del paper de la monarquia. A aquest reforçament hi va contribuir l'extensió a Europa d'una teoria de l'origen diví del poder. A això s'hi va afegir la reintroducció del dret romà com a base de les lleis. Aquesta extensió de l'autoritat reial no va satisfer els nobles, que van intentar rebel·lar-se contra la monarquia.

L'organització de l'Estat castellà: En l'evolució de l'Estat, el més significatiu és el desenvolupament de les seves funcions. El Consell Reial servia de consulta i suport del rei. El 1371 es va regular la funció...