Cèl·lules procariotes i eucariotes: diferències i tipus d'organismes
Cèl·lules procariotes i eucariotes
Els cilis i els flagels són prolongacions cel·lulars que faciliten el moviment de cèl·lules i d'organismes unicel·lulars. Tenen una estructura formada per microtúbuls disposats en forma de 9 dobles microtúbuls i 1 parell central. Els flagels són més llargs i els cilis més curts i nombrosos.
Diferències entre cèl·lules animals i vegetals
Cèl·lules animals
- Forma variable.
- Nutrició heterotròfica.
- Membrana plasmàtica llisa.
- Vacúols petits.
- Presenten microtúbuls i centrosomes.
- Poden tenir cilis i flagels.
Cèl·lules vegetals
- Forma costa (rectangular).
- Nutrició autòtrofa.
- Membrana plasmàtica no llisa, recoberta per una paret cel·lular.
- Vacúol gran.
- No presenten microtúbuls ni centrosomes.
- Presenten cloroplasts i tonoplast.
- Paret cel·lular formada per fibril·les de cel·lulosa i lignina, que proporciona rigidesa i envolta la cèl·lula.
- Les cèl·lules estan connectades per plasmodesmes.
Virus, virions i prions
Els virus no són éssers vius perquè no tenen estructura cel·lular ni realitzen les funcions vitals necessàries per a la reproducció pròpia. Són parasits intracel·lulars oblligats i només es reprodueixen dins d'una cèl·lula hoste, a la qual produeixen malalties.
Tenen una estructura formada per àcid nucleic (ADN o ARN), una coberta proteica anomenada càpsida i, en alguns casos, una envolupa membranosa que conté glucoproteïnes produïdes pel virus. Segons la cèl·lula que parasiten, es classifiquen en virus animals, vegetals i fongs. Les seves mutacions són molt freqüents, cosa que dificulta el control de les malalties que causen, que poden ser epidèmiques o pandèmiques.
Els virions són la forma simple del virus: petites molècules d'ARN circular que envaeixen les cèl·lules i es reprodueixen utilitzant la maquinària metabòlica d'aquestes.
Els prions són proteïnes que causen malalties neurodegeneratives, com l'encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques boges).
Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars
Els organismes unicel·lulars són formes de vida exitoses, però tenen certes limitacions: només poden viure en medi aquós per intercanviar substàncies i no poden assolir una gran mida. Per superar aquestes dificultats van sorgir els éssers pluricel·lulars.
Primer pas: la formació de colònies
Els organismes unicel·lulars es van agrupar en colònies, grups d'éssers unicel·lulars que es mantenen units tras la reproducció. Totes les cèl·lules són iguals. Algunes colònies van augmentar la seva mida i algunes de les cèl·lules es van especialitzar en funcions diferents.
Característiques dels éssers pluricel·lulars
- Especialització i diferenciació cel·lular: sorgeixen diversos tipus de cèl·lules amb formes i funcions diferents. El nivell més alt és el dels teixits (conjunt de cèl·lules amb la mateixa funció) i dels òrgans (grup de teixits que s'uneixen per dur a terme una determinada acció).
- Funcionament coordinat: les cèl·lules no actuen aïllades sinó de forma coordinada.
- Constitueixen un medi intern: són els líquids en els quals estan immersos i aïllats de l'exterior. Aquest procés manté constants les característiques d'aquest medi, i rep el nom d'homeòstasi.
Nivells d'organització dels éssers pluricel·lulars
Els éssers pluricel·lulars presenten formes d'organització més o menys complexes segons es desenvolupin teixits i òrgans separats i aparells. Es distingeixen cinc nivells:
- Nivell 1: unicel·lular, estructura cel·lular procariota, protozous, algues i fongs unicel·lulars.
- Nivell 2: pluricel·lular sense teixits, estructura tipus talo, inclou algues pluricel·lulars, fongs pluricel·lulars i porífers.
- Nivell 3: pluricel·lular amb teixits però sense òrgans, estructura tipus talo biofític, inclou molsses i cnidaris.
- Nivell 4: pluricel·lular amb teixits i òrgans sense aparells, estructura tipus cormo, inclou pteridòfits i espermatòfits.
- Nivell 5: pluricel·lular amb òrgans i aparells, estructura típica dels animals, inclou la resta d'animals excepte els porífers i cnidaris.