Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Restauració a Europa i Espanya: Fernando VII i les primeres associacions obreres

Castellà2,96 KB

Restauració a Europa i Espanya

La Restauració va consistir en el retorn al sistema polític de l'antic règim. Les potències europees es van reunir al Congrés de Viena, on van adoptar els següents acords: imposar de nou les monarquies absolutes i reestructurar el mapa d'Europa.

Durant la Restauració també es van formar dos sistemes d'aliances per fer complir els acords del Congrés de Viena: la Santa Aliança, formada per Rússia, Àustria i Prússia, i la Quàdruple Aliança, composta pels països de la Santa Aliança i Gran Bretanya.

El regnat de Fernando VII

Després del triomf dels espanyols davant Napoleó, el rei José I va haver d'abandonar Espanya; el tron va ser ocupat per Fernando VII.

El seu regnat es va dividir en tres fases:

  • Restauració
...
Continua llegint "Restauració a Europa i Espanya: Fernando VII i les primeres associacions obreres" »

La Societat Griega i el Naixement de la Filosofia

Castellà3,4 KB

Transformació de la Societat Grega

A partir del segle VII a.C., va tenir lloc la primera onada de transformació en la societat grega:

  • Apareguè el comerç, nous coneixements tècnics i noves formes de vida.
  • Pel que fa a la moral: Els valors guerrers i aristocràtics queden desfassats quan les relacions comercials exigeixen noves normes de justícia i dret com a base per als intercanvis.
  • Pel que fa a la teologia homèrica: El coneixement d'altres pobles porta a la convicció que cada poble i cada raça es representen als déus d'una manera distinta.
  • En general, s'obre pas la convicció que la interpretació de l'univers i de la convivència humana s'han d'assentar sobre bases distintes i racionals.

La Grècia Prèvia a la Filosofia

La Grècia anterior...

Continua llegint "La Societat Griega i el Naixement de la Filosofia" »

La crítica del Budisme i el pensament mític: guia de context i comprensió

Castellà2,92 KB

La crítica del Budisme:

Buda critica el pensament mític. Retoma la intenció fonamental de la vida dels ascetes. Els ascetes se separen de les ciutats per a dur una vida d'ascesi. Coses que comparteixen amb els ascetes (realitat). El món normal és un món de mercaderies, ple d'objectes desitjables. El vel de Maia és el vel que ens cobreix en néixer fins que veiem la realitat.

Per a alliberar-se del desig, Buda es priva de desitjos amb l'ascesi per a veure el que hi ha més enllà. No està d'acord amb els mitjans que els ascetes utilitzen per a alliberar-se del desig. L'autotortura no té límit i Buda està en desacord. Cal tenir cura amb l'ascesi que es planteja com un camí per a alliberar-se del desig, perquè pot ser el camí per a...

Continua llegint "La crítica del Budisme i el pensament mític: guia de context i comprensió" »

Habilitats socials: conducta asertiva, agressiva i passiva

Castellà3,17 KB

Habilitats socials i prevenció de conflictes

Les habilitats socials eviten molts conflictes, siguin laborals o no.

Conducta asertiva

Són persones que expressen de forma directa les seves opinions, necessitats o sentiments sense arribar a l'agressió, la humiliació o l'insult. El discurs seria: "això és el que penso i això és el que sento".

  • Conducta verbal: directa i ferma.
  • Conducta no verbal: contacte ocular directe, gestos ferms, postura relaxada i veu sense vacil·lar.
  • Conseqüències: defensa els seus drets de manera relaxada i satisfactòria, i resol problemes.

Conducta passiva

Són persones que tenen una incapacitat per expressar directament les seves opinions, necessitats o sentiments. Eviten problemes encara que això suposi una violació...

Continua llegint "Habilitats socials: conducta asertiva, agressiva i passiva" »

Enllaç Químic: Tipus, Propietats i Forces Intermoleculars

Castellà4,44 KB

Enllaç covalent

L'enllaç covalent es produeix quan un àtom aporta un electró per formar la unió (es comparteixen parells d'electrons).

Teories per explicar l'enllaç covalent

  • Teoria de l'enllaç de valència: els responsables de formar l'enllaç són els electrons externs o de valència.
  • Teoria de l'orbital molecular: basada en la teoria quàntica. Hi participen els electrons de tots els àtoms per formar nous orbitals.

Enllaç iònic

Unió que resulta de les forces d'atracció entre ions de distint signe.

Propietats dels compostos iònics

  • Estan formats per anions i cations.
  • La disposició dels ions dona com a resultat un arranjament tridimensional quege­nera una estructura de xarxes cristal·lines.
  • Punts de fusió elevats.
  • Dissolts en aigua conduLeixen
...
Continua llegint "Enllaç Químic: Tipus, Propietats i Forces Intermoleculars" »

El nivell de govern i la divisió de responsabilitats: teoria dels clubs

Castellà3,1 KB

El nivell de govern i la divisió de responsabilitats. Teoria dels clubs

Considerem una jurisdicció habitada per N individus. Per tal d'eliminar els problemes distributius i el problema de revelació de les preferències, suposarem que tots els individus són idèntics. La seva funció d'utilitat depèn de la seva renda privada (Y) i del consum d'un bé públic local (G).

El bé públic es finança de forma eficient mitjançant un impost sobre el bé obtingut de l'activitat pública que, com que tots els individus són idèntics, és equivalent a un impost T.

La teoria dels clubs posa de manifest la importància d'aprofitar els rendiments a escala en la provisió dels béns públics a l'hora de determinar la jurisdicció òptima de provisió...

Continua llegint "El nivell de govern i la divisió de responsabilitats: teoria dels clubs" »

Drets dels socis i transmissió de participacions i accions en societats

Castellà3,94 KB

Drets dels socis

Dret d'informació

Als socis es reconeix el dret a obtenir informació sobre tots els socis i a exercir-lo respecte als assumptes inclosos en l'ordre del dia de la convocatòria, sol·licitant-la per escrit amb anterioritat a la celebració de la Junta o verbalment durant la celebració d'aquesta.

A més, existeix un dret d'informació específic en el qual es detalla el dret a la informació comptable. En el cas de modificacions de l'estructura de la societat també hi ha uns drets específics.

Dret d'impugnació dels acords socials

A la Junta no se li pot exigir responsabilitat si se sol·liciten els acords socials que es prenen en aquesta. Es reconeix a tots els socis el dret a impugnar-los.

Documentació i transmissió de les

...
Continua llegint "Drets dels socis i transmissió de participacions i accions en societats" »

Evolució de l'escriptura i tinta digital: com funcionen

Castellà2,94 KB

Evolució de l'escriptura

Jeroglífic

Pintura del pensament. Va començar a ser jeroglífic perquè representava gràficament les idees amb figures dissenyades en pedra, argila, metall, fusta…, aquestes idees es representaven en forma d'animals, plantes, persones… Aquesta forma representativa-descriptiva de narrar un fet es va anar esquematitzant, fins a originar els signes o les lletres que donarien lloc a l'alfabet.

Hieràtica

Figures aïllades que es combinen i se simplifiquen. També es van simplificar aquestes figures a l'hora de representar-les. Va ser utilitzada pels sacerdots d'Egipte com a signes combinats i simplificats basats en els jeroglífics.

Demòtica

(s. IX a. C.) Evolució que simplifica els traços, de manera que es feien d'...

Continua llegint "Evolució de l'escriptura i tinta digital: com funcionen" »

Dios, esencia y existencia: el pensamiento medieval y moderno

Castellà2,74 KB

Dios, esencia y existencia

15. Si Dios existe y tiene todas las perfecciones, y la existencia es una perfección, no puede ser que Dios, que tiene todas las perfecciones, no exista; luego Dios tiene que existir. La esencia incluye la existencia.

16. Agustín de Hipona (doctrinas platónicas). Situó el mundo de las Ideas en la mente de Dios. Las esencias estarían en la mente de Dios. Dios crea el mundo libremente. Podría suceder que existiesen esencias (ángeles) que no tuviesen existencia. Los pensadores cristianos establecen una diferenciación de esencia y existencia. La esencia expresa lo que las cosas son; la existencia, el hecho de que sean. Ser algo (esencia) y el hecho de ser (existencia).

17. Los universales como signos

La concepción...

Continua llegint "Dios, esencia y existencia: el pensamiento medieval y moderno" »

Ausiàs March: Vida, Poesia i Context del segle XV

Castellà3,02 KB

Ausiàs March: El Poeta Medieval Català

Ausiàs March és el poeta medieval més representatiu. Va conservar elements de la poesia trobadoresca, però cal dir que és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. El fet d'abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d'expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dona als estats d'ànim el converteixen en un poeta original i modern que influirà posteriorment en grans poetes castellans dels segles XVI i XVII.

Del seu entorn cal destacar: el senyoriu de Beniarjó, els alqueries de Pardines, Vernisa, i els horts de Gandia. El rei Alfons el Magnànim el va nomenar falconer major de la casa del senyor rei.

Característiques

...
Continua llegint "Ausiàs March: Vida, Poesia i Context del segle XV" »