Ausiàs March: Vida, Poesia i Context del segle XV
Ausiàs March: El Poeta Medieval Català
Ausiàs March és el poeta medieval més representatiu. Va conservar elements de la poesia trobadoresca, però cal dir que és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. El fet d'abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d'expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dona als estats d'ànim el converteixen en un poeta original i modern que influirà posteriorment en grans poetes castellans dels segles XVI i XVII.
Del seu entorn cal destacar: el senyoriu de Beniarjó, els alqueries de Pardines, Vernisa, i els horts de Gandia. El rei Alfons el Magnànim el va nomenar falconer major de la casa del senyor rei.
Característiques de la poesia d'Ausiàs March
- Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa de l'expressió, tot i que reconeix les dificultats per expressar el que sent; per això diu que els seus versos són "sens alguna art eixits d'om fora d'seny".
- Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequades per transmetre la sinceritat dels seus versos. Només conserva alguns provençalismes de gran tradició poètica que fa servir per mantenir la regularitat mètrica.
- De la tradició trobadoresca, March conserva alguns caràcters formals com l'ús del senyal, les formes de tractament i respecte, la cerca de l'amor espiritual i la idealització de l'estimada.
La Literatura del Segle XV al València
La poesia del segle XV va ser una època irrepetible per a la cultura literària valenciana. La burgesia es devia fer poderosíssima i riquíssima, i València es converteix en un important centre cultural mediterrani. A més, cal destacar la invenció de la impremta i la revifada de la vida literària. Els grans autors s'aplegaven en grups literaris:
- Joan Roís de Corella liderava un grup anomenat l'estil de la valenciana prosa (tractava temes mitològics i/o amorosos).
- Bernat Fenollar era el cap visible d'un grup burgès que feia literatura satírica i humorística, el corrent satíric valencià amb un llenguatge planer i pintoresc.
D'altra banda, hi havia certàmens poètics de temàtica religiosa, les obres i trobes en llaor de la Verge Maria (primer llibre imprès a la península).
Característiques de l'Espill
- Medievalisme: noves rimades, narració en vers a base de tetrasíl·labs apariats, misogínia, moralisme i gènere satíric propi de la literatura del segle XIV.
- Modernitat: primera persona, el narrador és el protagonista i un nou personatge (l'antihèroe procedent de la literatura picaresca), realisme grotesc, llenguatge col·loquial i dialectal, exposició de la vida real i deformació de la realitat (humor).