La Societat Griega i el Naixement de la Filosofia
Transformació de la Societat Grega
A partir del segle VII a.C., va tenir lloc la primera onada de transformació en la societat grega:
- Apareguè el comerç, nous coneixements tècnics i noves formes de vida.
- Pel que fa a la moral: Els valors guerrers i aristocràtics queden desfassats quan les relacions comercials exigeixen noves normes de justícia i dret com a base per als intercanvis.
- Pel que fa a la teologia homèrica: El coneixement d'altres pobles porta a la convicció que cada poble i cada raça es representen als déus d'una manera distinta.
- En general, s'obre pas la convicció que la interpretació de l'univers i de la convivència humana s'han d'assentar sobre bases distintes i racionals.
La Grècia Prèvia a la Filosofia
La Grècia anterior al sorgiment de la filosofia es caracteritza per les dues circumstàncies següents:
1. Societat aristocràtica, agrícola i guerrera
Això porta contínuament una determinada estructura social i uns determinats ideals morals.
La estructura social és la d'una col·lectivitat dividida en dues classes:
- La noblesa: que viu plàcidament en temps de pau i conduïx el poble en temps de guerra.
- El poble: dedicat fonamentalment a la agricultura i la ramaderia.
En quant als ideals morals: Els nobles són els dipositaris únics de la virtut, sent els valors suprems:
- El llinatge: (bo és el del llinatge noble, malaltís i vulgar el del llinatge plebeu).
- L'èxit: (fracassar és vergonyós; es castiga no per haver obrat malament en el nostre sentit del terme, sinó per haver fracassat).
- La fama.
Resulta així fàcilment comprensible que en una societat estructurada d'este mode no haja lloc per a les idees de justícia i dret que impliquen certa igualtat.
2. Carència de lliures sagrats i d'un sistema educatiu
Els grecs aprenien en Homer. La seva obra venia a ser quelcom així com el llibre de text en què successives generacions aprenien:
- La moral.
- La teologia.
La organització social dels déus i les seves formes de comportar-se descrites per Homer es corresponen totalment amb la organització social i el codi moral de la societat grega.
(La conducta dels déus que més tard seria considerada immoral pels filòsofs, està d'acord amb la moral aristocràtica a què ja ens hem referit).
3. A més a més de la moral i la teologia, els grecs aprenien d'Homer tot el que en realitat sabien sobre història, geografia, navegació, art militar, cosmologia, etc.
Cultes Dioníacs i Orfisme
La diferència entre els cultes dionisíacs i els òrfics és molt gran: en els primers hom cerca un alliberament de tipus terrenal, en els altres es persegueix un ideal de vida ultraterrenal. Tots dos parteixen de la consideració que l'ordre d'aquest món és injust, però indiquen solucions profundament diverses.
L'orfisme, en canvi, fou sempre practicat gairebé en secret. Sembla que Pitàgores i els seus seguidors el donaren a conèixer a la Itàlia meridional. Però el caràcter de culte separat no consentia a aquest moviment de tenir un pes sobre la sort de la societat. Una part de la seva doctrina passà al cristianisme.