La crítica del Budisme i el pensament mític: guia de context i comprensió
La crítica del Budisme:
Buda critica el pensament mític. Retoma la intenció fonamental de la vida dels ascetes. Els ascetes se separen de les ciutats per a dur una vida d'ascesi. Coses que comparteixen amb els ascetes (realitat). El món normal és un món de mercaderies, ple d'objectes desitjables. El vel de Maia és el vel que ens cobreix en néixer fins que veiem la realitat.
Per a alliberar-se del desig, Buda es priva de desitjos amb l'ascesi per a veure el que hi ha més enllà. No està d'acord amb els mitjans que els ascetes utilitzen per a alliberar-se del desig. L'autotortura no té límit i Buda està en desacord. Cal tenir cura amb l'ascesi que es planteja com un camí per a alliberar-se del desig, perquè pot ser el camí per a satisfer un desig encobert.
Per a eliminar la creença en els desitjos cal alliberar-se de la creença en les coses desitjades. Si descobrim que l'ascesi és un desig encobert, hi ha d'entendre que aquest desig tindria un objecte. Aquesta és la raó per la qual els ascetes creuen descobrir més coses. El bragma segueix sent un objecte. Bragma, principi de tots els déus. Trobar-lo és un desig. Els ascetes tenen un desig: trobar-se amb el bragma. Compara els ascetes amb la vida del seu pare: no dolor, no sofriment, no envelliment… recerca del desig de trobar-se amb alguna matèria.
Evitar l'ascesi està mogut per un desig. Evitar que es converteixi en competició. La Via Mitjana exigeix que es respectin els límits per a evitar-ho: punt mitjà entre passar excés de fam i luxes. La compassió no passa dels homes ni t'aïlles. Compartir el pensament amb altres. Forma de vida exemplar en comunitat. El budisme no és una religió, perquè diu que una vegada ens hàgim alliberat del desig no tindrem que obrir cap altra cosa en el món més que el que hi ha.
O pensament mític:
Un dels majors perills davant una situació de por és perdre el control i reaccionar de forma caòtica. Per a evitar que això succeeixi ens expliquem un conte. El pensament ens tranquil·litza. Patrons adequats a la situació. Estratègia de defensa del relat, ja que la necessitat de explicar contes davant aquestes situacions apareix a la infància. Pensament mític, pensament infantil. Per aquesta raó, en totes les societats hi ha una sèrie de personatges importants que estan gairebé sempre presents en els contes. Molts dels mites primitius tenen una parella originària de la qual neixen com a fills la resta de personatges. Aquest conjunt de relats, amb recursos de pensament, recull tots els formes de pensament d'aquella societat. Efecte mirall. L'escriptura recull tot el que viu aquella societat. Els mites s'utilitzen per analogies (explicar-ho a tu mateix) o històries familiars d'infidelitat.