Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

1.1 Autor

Fernando de Rojas era candidat a ser l'autor fins al segle XX, es va arribar a pensar que era un pseudònim.

A principis del segle XX apareix el seu testament, una relació de béns de la seva casa a la seva mort feta per Leonor Álvarez, muller de Fernando. Existeix alhora un procés de la Inquisició amb el seu nom; apareix com a testimoni davant el judici del seu sogre.

A La Celestina, omet el seu nom; només apareix en acròstics al començament de l'obra: "EL BACHILLER, FERNANDO DE ROJAS ACABÓ LA COMEDIA DE CALISTO Y MELIBEA Y FUE NASCIDO EN LA PUEBLA DE MONZALBÁN". Això va ser descobert per un corrector de La Celestina al final, Alonso de Proaza.

Tot això porta a concloure que Fernando de Rojas procedia de jueus conversos, va...

Sinopsis de 'El festín de Babette'

El festín de Babette es una deliciosa y apetecible novela que cuenta la experiencia de una cocinera francesa que huye de su país tras la revolución de la Comuna de 1871, la cual la conduce hasta un pequeño pueblo de pescadores de la península de Jutlandia. Allí entra a servir en la casa de dos ancianas solteras: Martina y Filipa, hijas de un pastor luterano que fue líder espiritual de la pequeña aldea. Babette convive en ese asfixiante ambiente durante catorce años; pero un día recibe la noticia de que le han tocado 10.000 francos en la lotería y decide gastar ese capital en una cena francesa para todos los feligreses.

Babette y el choque cultural

Babette es una cocinera del prestigioso Café des

Fórmules i expressions habituals en correspondència comercial

Expressions d'inici i motiu de la carta

A causa de… / …dela medio… / …dela bide…
A consecuencia de… / -(r)en ondorioz
A la atención de… / -(r)entzat
A petición de… / -(r)en eskariz / -(e)k eskatuta
Acabo de recibir… / Jaso berri dut…
Acusamos recibo… / …jaso dugula adierazi nahi dugu… / …hartu dugula jakinarazi nahi dugu…
Adjunto remito… / Honekin batera doakizu… / Honekin erantsi dizugu…
Agradecemos… / Eskertu nahi dugu… / Gure eskerrak eman nahi…
Agradeceríamos que… / Eskertuko genuke…
Con motivo de… / …dela eta…
Contestando a… / -(r)i erantzunez…
De acuerdo con… / -(r)en arabera / -(r)ekin bat etorriz
En nuestro poder… / Gure...

Crisi de 1917

Espanya no participà en la Primera Guerra Mundial, però la seva opinió pública es va dividir. Les exportacions d'Espanya als països bel·ligerants van disparar-se, però el seu suministrament va provocar un augment de preus. Les classes baixes perdien poder adquisitiu, i això va generar conflictivitat social. Diversos sectors socials van coincidir en una postura d'exigència i confrontació contra el govern.

1. Crisi militar

L'exèrcit espanyol estava dividit entre oficials peninsulars i africanistes. Els oficials de l'exèrcit es van organitzar en Juntes Militars de Defensa. El govern va intentar dissoldre-les i arrestar els caps, però els manifestos de les Juntes, que culpaven el govern, i el suport d'Alfons XIII van obligar...

John Locke

Locke tracta sobre el govern civil. Critica la monarquia absoluta, que es basa en el dret diví del rei. Proposa una versió contractualista i defensa els drets naturals dels ciutadans.

Segons Locke, l'home és un animal actiu, violent i alhora sociable per naturalesa. Els éssers humans som lliures i iguals. La societat es crea perquè la raó ens fa veure que els drets naturals es milloren si es salvaguarden mitjançant un pacte social i unes lleis.

La societat sorgeix perquè confiem el poder a unes lleis aplicades per la justícia de l'Estat. L'Estat té dos poders: el legislatiu i l'executiu, que salvaguarden els drets naturals. La monarquia absoluta és incompatible amb la societat civil.

Finalitats de l'Estat

1. Salvaguardar la propietat

Imperatiu

És el mode en què s'expressen els manaments i les prescripcions morals que ordenen com devem actuar.

Kant distingeix entre mandats i màximes. Els mandats són lleis pràctiques, i aspiren a servir per a tot subjecte racional. Les màximes són els principis subjectius d'actuació moral.

Tipus d'imperatius

Hi ha imperatius de dos tipus: categòrics i hipotètics.

• Imperatiu hipotètic: ordena el que s'ha de fer per aconseguir una determinada meta. El manament que conté està supeditat al fet que es vulgui complir dit manament. Dins d'aquest tipus d'imperatiu hi trobem les regles de l'habilitat i els consells de la prudència.
• Imperatiu categòric: mana l'acció per si mateixa, sense referència a cap fi, de manera universal. Formula un

Comentari del mapa

Comentari del mapa: El mapa provincial de coroplets i cercles ens informa sobre l'àrea industrial, així com sobre l'ocupació industrial en les grans ciutats. També ens presenta les principals connexions entre diferents ciutats o àrees industrials.

//

A través d'aquest mapa s'observa un acusat desequilibri entre els diferents territoris: Espanya presenta una perifèria industrialitzada, a excepció de Madrid, i una àmplia àrea interior que és gairebé desèrtica industrialment.

//

Pel que fa a l'ocupació, observem que se segueix la mateixa pauta; no obstant això, hi ha un important focus d'ocupació industrial a la capital de província a l'interior (Valladolid).

//

En primer lloc

Les àrees industrials més desenvolupades...

Dictadura de Primo de Rivera

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA. En aquesta composició tractem el període històric en què es desenvolupa la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i la caiguda de la monarquia (1931).

Per poder tractar aquest tema, abans hem de comentar els problemes de la Restauració Borbònica:

• Intervencions excessives i desafortunades del monarca en la política i en l'exèrcit.
• Fraccionament i descomposició dels partits dinàstics.
• Creixent paper de l'exèrcit en la política.
• Frau electoral i caciquisme.
• Creixent contestació política de republicans i nacionalistes.
• Augment de la conflictivitat social.
• Atemptats anarquistes.
• Anticlericalisme.
• Continues derrotes militars en l'ocupació del nord del Marroc.

Aquests...

Descartes: el mètode i el dubte

Descartes, en crisi que va suposar l'abandonament del pensament medieval i aristotèlic, va trobar nous fonaments al coneixement i, criticant l'escolàstica, va considerar un fonament indubtable i sòlid per a tot saber humà: la raó. Considerava no pas un saber sinó la única mathesis universalis sobre l'elaboració de totes les branques del coneixement.

Problema del mètode

Si només hi ha una ciència, també hi ha un sol mètode d'accés al saber. El mètode s'inspira en les matemàtiques, perquè opera per mitjà de la intuïció intel·lectual (captació immediata i directa dels conceptes en la raó) i la deducció (procés pel qual la raó descobreix connexions entre idees simples).

Les regles metodològiques...