Tipus de cèl·lules i orgànuls cel·lulars: guia completa

Tipus de cèl·lules

Cèl·lules procariotes: són cèl·lules petites i simples, sense nucli definit. Presenten un ADN molecular circular dispers en el citoplasma i ribosomes iguals als de les cèl·lules eucariotes. La membrana plasmàtica s'replega formant mesosomes, al voltant de la membrana es troba la paret cel·lular i, en alguns casos, una càpsula bacteriana. Poden tenir flagels.

Cèl·lules eucariotes: són cèl·lules més grans i complexes, amb una organització bàsica formada per membrana plasmàtica, citoplasma i nucli. Hi ha dos tipus: vegetals i animals.

Estructura de la cèl·lula eucariota

Membrana plasmàtica

És una capa fina que protegeix la cèl·lula, la aïlla i regula el trànsit de molècules, i és xic a xic permeable selectiva. Està formada per una bicapa de fosfolípids, amb colesterol i proteïnes. Les proteïnes compleixen diverses funcions: poden formar canals que comuniquen el context, tenir activitat enzimàtica, realitzar transport actiu (que requereix gast d'energia) o actuar com a marcadors químics per reconèixer altres cèl·lules.

Citoplasma

Comprèn l'espai entre el nucli i la membrana plasmàtica. Està format pel citosol (medi aquós amb molècules disoltes) i pels orgànuls, que permeten que es duguin a terme reaccions bioquímiques fonamentals per a la vida.

Nucli

Té forma esfèrica i se situa generalment al centre de la cèl·lula. Conté la informació genètica codificada en l'ADN i dirigeix l'activitat cel·lular. Està format per una doble membrana amb porus, i en el seu interior hi ha el nucleoplasma, el nucleòlol (format per ARN) i la cromatina (ADN estès en forma fibril·lar). La cromatina només apareix en la interfase; en la divisió, els seus components desapareixen i la cromatina es condensa formant cromosomes. Per tant, hi ha dos tipus de nucli: en interfase i en divisió.

Orgànuls cel·lulars

Són estructures que exerceixen funcions específiques. Apareixen en totes les cèl·lules eucariotes, però alguns són exclusius dels animals o dels vegetals.

Sistema de membranes

Reticle endoplasmàtic (RE): són membranes aplanades que formen sacs entre si, situats al voltant del nucli o com a continuació d'aquest. Hi ha dos tipus:

• RE rugós (RER): té ribosomes adherits a la seva cara externa. Sintetitza, emmagatzema i transporta proteïnes.
• RE llis (REL): no té ribosomes, està allunyat del nucli i és on apareix l'aparell de Golgi. Sintetitza lípids i degrada toxines.

Aparell de Golgi: està format per un conjunt de sacs aplanats i vesícules que es troben totes formant un dictiosoma. Modifica les molècules sintetitzades en el RE per a la seva secreció. Se situa sovint a prop del REL i en deriven les vesícules.

Lisosomes: són vesícules esfèriques que contenen enzims hidrolítics. Estan presents en cèl·lules animals, ja que les vegetals no necessiten hidrolitzar macromolècules. Poden actuar de dues maneres: en primer lloc, si només contenen enzims; en segon lloc, si es fusionen amb altres vesícules que contenen material per digerir-lo.

Vacuols: són vesícules que emmagatzemen substàncies. En els animals són múltiples però petits; en els vegetals tenen gran tamany, emmagatzemen aigua i estan envoltats per una membrana anomenada tonoplast.

Orgànuls energètics

Mitocondris: estan formats per una doble membrana. La membrana interna es replega formant crestes mitocondrials, on es situen els complexos ATPasics, que sintetitzen ATP. La seva funció és produir energia al complet de la respiració cel·lular. Tenen ADN i ribosomes propis.

Plastos: només existeixen en les cèl·lules vegetals. Hi ha tres tipus:

• Leucoplastos: contenen midons i proteïnes.
• Cromoplastos: contenen pigments.
• Cloroplastos: realitzen la fotosíntesi. Tenen doble membrana interna replegada en lamel·les; sobre les lamel·les se situen els tilacoides, que contenen clorofil·la i s'agrupen formant grana.

Ribosomes

Estan formats per ARNr i proteïnes. Apareixen lliures en el citoplasma o units al RER, i sintetitzen proteïnes. No tenen membrana.

Citoesquelet

És una xarxa de filaments proteics que es troba en tot el citoplasma i es desenvolupa especialment en els animals. Té dos components principals:

• Microfilaments: faciliten el moviment de la cèl·lula i el desplaçament dels components del citoplasma.
• Microtúbuls: formen els centríols, participen en la divisió mitòtica, i constitueixen els cilis i flagels.

Centrosoma

Només apareix en cèl·lules animals. Està format per dos centríols perpendiculars entre si, cadascun format per 9 triplets de microtúbuls. Té un paper important en la divisió mitòtica i en l'organització del citoesquelet.