El Directori Militar i Civil de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola
El directori militar (1923-1925)
El directori militar va adoptar les següents mesures:
- Va dissoldre les Corts.
- Va suspendre la Constitució de 1876.
- Va prohibir els partits polítics.
- Va cessar els ajuntaments i les diputacions provincials.
- Va restablir l'ordre públic.
- Va solucionar la guerra del Marroc:
- Es va millorar i renovar el seu armament bèl·lic.
- Es va pactar amb els francesos una aliança militar.
- Es va potenciar la Legió amb els cossos de tropa regulars.
- Es va planejar una operació militar a partir del desembarcament a la badia d'Alhucemas, on es va derrotar el caudillo de la revolta marroquina.
- La pau va arribar al protectorat del Marroc i va significar el naixement d'una nova generació de militars: els africanistes.
- Va controlar el moviment obrer.
El líder de la UGT, Largo Caballero, va ser nomenat conseller d'Estat i va suposar millores socials:
- Creació de comitès de patrons i obrers per solucionar els conflictes.
- Extensió dels drets a serveis mèdics i sanitaris.
- Concessió de cases barates als obrers.
El directori civil (1925-1930)
El règim polític de Primo de Rivera, imitant el model feixista italià, s'articulava en tres institucions:
- Un partit únic: la Unió Patriòtica.
- Una Assemblea Nacional de caràcter consultiu, que va substituir les Corts.
- Una organització corporativa del món laboral, basada en comitès paritaris de patrons i obrers.
Assoliments socioeconòmics d'aquest període
- Va dotar els ajuntaments d'autonomia financera per atendre les seves pròpies necessitats.
- Va aprovar subsidis a les famílies nombroses.
- Va establir el seguro de maternitat.
- Va millorar la hisenda pública.
- Va combatre els efectes de la crisi econòmica espanyola i va reactivar l'economia.
- Va finançar la despesa pública amb l'emissió de deute.
Va intervenir en l'economia fomentant les obres públiques com: l'ampliació de la xarxa elèctrica, la modernització de la xarxa ferroviària, l'ampliació del regadiu i la producció d'energia hidroelèctrica, i la renovació de carreteres.
- La instal·lació de la xarxa telefònica.
- La creació de monopolis estatals: va néixer el de petroli, CAMPSA.
Crisi i col·lapse de la dictadura i la monarquia (1929-1931)
Al desembre de 1929 es van produir circumstàncies que van provocar el final de la dictadura de Primo de Rivera:
- La malaltia del dictador.
- Les manifestacions públiques de protesta encapçalades per intel·lectuals i universitaris.
- El descontentament i la conspiració d'una part de l'exèrcit.
- El crac financer internacional de 1929.
- El deteriorament del dèficit públic.
- El distanciament de la banca i dels empresaris.
- La pèrdua de confiança del rei Alfons XIII en el dictador.
El rei va nomenar un altre general: Dámaso Berenguer. El seu objectiu era tornar a la normalitat mitjançant concessions: va afluixar la censura i va convocar eleccions locals i generals per a una assemblea constituent.
Deteriorament de la situació
- La lentitud amb què es van anar concedint les antigues llibertats.
- L'augment de l'atur i de la protesta obrera.
- La desafecció dels polítics del règim monàrquic.
- El moviment republicà, plasmat en el Pacte de Sant Sebastià (1930), que unia socialistes i republicans.
Davant la greu situació, el rei va nomenar l'almirall Aznar per dirigir un govern monàrquic. El seu programa era: eleccions, tornada a la Constitució i revisió de l'autonomia catalana.
Les eleccions municipals es van convocar pel 12 d'abril de 1931 i, per primera vegada a Espanya, el govern va ser derrotat. Dos dies després es va organitzar un govern provisional presidit per Zamora, que va exigir al rei que abdiqués. Així va començar la Segona República.
Constitució republicana
Les primeres eleccions generals, del 28 de juny de 1931, servirien per tenir un govern que dugués a terme la tasca de redactar una constitució. El govern es va escorar cap a l'esquerra. La Constitució de 1931 recull aspectes del programa socialista, però sobretot s'inspira en la Constitució de Weimar:
- La Constitució declarava la sobirania popular, de caràcter progressista i socialitzant. Definia Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe, sotmetia la propietat a l'interès públic i s'establia el salari mínim.
- Es recollia la igualtat de tots els espanyols i la llibertat de pensament, premsa i expressió.
- Declarava Espanya com un estat integral, compatible amb l'autonomia dels municipis i de les regions.
- S'estipulava la majoria d'edat als 23 anys.
- Establia la separació de poders:
- El poder legislatiu: les Corts eren unicameral i elegides cada 4 anys per sufragi universal.
- El poder executiu: el president de la República era el cap de l'Estat, amb un mandat de 6 anys i elegit pels diputats. Bàsicament, el poder executiu recaia en el Consell de Ministres.
- El poder judicial: en mans de jutges i tribunals. El màxim poder recaia en el Tribunal de Garanties Constitucionals.
- S'assegurava el seu caràcter laic: totes les confessions religioses serien considerades com a associacions sotmeses a una llei especial, el matrimoni civil es va establir, es va suprimir el finançament estatal al culte i al clergat, i Espanya no tindria religió oficial.