Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Inicis del segle XX. La situació artística

El primer terç del segle XX es caracteritza per un context de crisi social. Els artistes volen transformar radicalment l'art i busquen noves formes d'expressió:

• Fascinació per la tècnica: els avenços tecnològics s'incorporen a l'art.
• Experimentació: s'investiguen, sense limitacions, totes les possibilitats expressives de l'art, i totes les disciplines artístiques s'influeixen entre si.
• Vocació universal: els artistes aspiren a crear obres comprensibles per a totes les alçades.

Vanguardes

• Surrealisme: intenta superar la racionalitat mitjançant l'inconscient i la imaginació.
• Dadaisme: defensa un art absurd i producte del atzar.
• Ultraisme: reacció contra l'ornamentació modernista; busca la metàfora

Ausiàs March: vida, obra i la llengua catalana

Morfologia: la morfologia estudia la forma de les paraules. Primitiva: paraula simple de la qual deriven les altres. Derivada: paraules que consten d'una arrel i un o més morfemes derivatius. Tipus de morfemes: morfema lèxic (arrel, p. ex. carn-), morfema derivatiu (prefixos, davant; sufixos, darrere; p. ex. -issa), morfema flexiu (p. ex. -s).

Tipus de verbs

• Verb copulatiu: verb buit de significat (ser, estar, semblar).
• Verb transitiu: necessita un objecte directe, sobre el qual recau l'acció (complement directe: veure, valorar).
• Verb intransitiu: no exigeix complement (dormir, passejar).
• Verb impersonal: no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi).
• Verb predicatiu: té significat propi (dormir, començar)

c) En l'època postindustrial, a partir de la crisi de 1975, tendeixen a mitigar-se els contrasts. La crisi va reduir l'atracció de les àrees industrialitzades i va disminuir les sortides de les zones tradicionalment emigratòries de l'interior, que fins i tot van rebre emigrants retornats.

Moviment natural de la població.

1.1. Els règims demogràfics:

Fins a principis del segle XX: El règim demogràfic antic es va mantenir a Espanya fins a principis del segle XX. Es caracteritza per altes taxes de natalitat, de mortalitat i un creixement natural baix.

• La natalitat elevada es devia a:
  • El predomini d'una economia i societat rural.
  • La inexistència de sistemes eficaços per controlar els naixements.
• La mortalitat alta es devia a:
  • La dieta escassa

Introducción:

Para distraerse, experiencias personales, escrita con amor y melancolía, libertad de inspiración y espontaneidad inigualables. El libro iba a estrellarse con la inviabilidad de un teatro nuevo, el rechazo, un autor vanguardista. Contenido: humor, tristeza y patetismo, con un tratamiento formal.

Anécdota y sentido:

Tema trágico: frustración absurda. Dionisio (vivido en un mundo convencional y gris, imprevisto: descubre otra vida y mundo, revelación de una libertad paradisíaca, dos mundos y dos concepciones de la vida: prosaica, ridícula, burguesa, normas, vulgaridad, serio, aburrido ante poética, hermosa, alegre, libre, inesperada), alternativa (posibilidad de cambiar de vida hacia el camino de la felicidad), rechazo de...

O método científico e a investigación

Obxecto de coñecemento: É aquilo que queremos coñecer mediante a ciencia.

Método de coñecemento: O modo no que imos investigar a ciencia.

Fases do método experimental

1. Establecemento do problema: Pregunta sobre como funciona algo da natureza, cales son as súas causas, e que cremos poder responder mediante o método científico.
2. Formulación das hipóteses: Conxecturas razoables que propoñemos como resposta aos problemas científicos abordados. Teñen a función de orientar a investigación para indicarnos que variables debemos analizar. O deseño das hipóteses é o momento máis creativo da investigación científica; a súa verdade establécese contrastándoa con feitos facilmente observables.
3. Observación

Què són les emocions?

Les emocions són impulsos voluntaris i orgànics com a resposta a estímuls de l'ambient, que indueixen sentiments que desencadenen conductes de reacció automàtica. Són una experiència interna que es manifesta externament i poden ser positives o negatives.

• Còlera/ira: Frustració, agressió. La frustració marca les distàncies amb els altres i indueix els límits.
• Miedo: Perill, situació desconeguda. Protecció, fugida, evitació.
• Alegria: Assoliment d'algun objectiu o estimulació.
• Tristesa: Desànim. Desactiva l'organisme en situacions difícil però permet una posterior recuperació.
• Rebuig, fàstic: Reacció fisiològica que genera respostes d'evitació davant de situacions desagradables.
• Sorpresa: Reacció davant

Sintagmas y oraciones

Los sintagmas son grupos de palabras relacionadas gramaticalmente y organizadas en torno a un núcleo.

Una oración está formada por un sintagma nominal y un sintagma verbal.

Figuras retóricas

Anáfora: repetición de una o varias palabras al inicio de versos o frases.

Hipérbaton: alteración del orden habitual de los elementos de una frase (las palabras pueden cambiar de lugar y mantienen el mismo significado).

Asíndeton: ausencia de conjunciones.

Polisíndeton: repetición innecesaria de conjunciones.

Elipsis: supresión de una palabra.

Paralelismo: repetición de estructuras gramaticales.

Quiasmo: repetición de una estructura con el orden invertido. Ej.: adjetivo + sustantivo / sustantivo + adjetivo.

Enumeración: acumulación...

Tipos de narrador y punto de vista

• Narrador externo: punto de vista omnisciente u observador externo en tercera persona.
• Punto de vista interno: primera persona, ya sea protagonista o personaje secundario.

Las oraciones impersonales

Son aquellas que no tienen sujeto y se clasifican en:

• Unipersonales: formadas por verbos de fenómenos naturales. Ejemplo: ¡Cómo llueve!
• Gramaticalizadas: construidas con los verbos ser, hacer o haber en tercera persona del singular. Ejemplos: Es de noche, hace buen tiempo.
• Reflejas: con la estructura se + verbo en voz activa. Ejemplos: Se vive bien, se ayudó...
• Eventuales: presentan un sujeto indeterminado o desconocido. Ejemplo: Llaman por teléfono.

Clases de oraciones según la modalidad

• Enunciativas: afirmativas o

Organigrames

Segons la seva forma: verticals, horitzontals, radials.

Segons la seva finalitat: informatius, d'anàlisi.

Segons la seva extensió: generals, parcials.

Segons el seu contingut: estructurals, de personal, funcionals.

Organització informal

S'defineix com el conjunt de relacions personals i socials que no estan preestablertes per la direcció o organització de l'empresa, per això sorgeixen espontàniament quan les persones s'associen entre si.

Funció de control

Etapes:

• Se han de mesurar els estàndards.
• Se han de mesurar les activitats.
• Se han de corregir les desviacions obtingudes.

Departament de RRHH

Objectius

1. Seleccionar i formar les persones que l'empresa necessita.
2. Proporcionar als treballadors els mitjans necessaris perquè puguin exercir

El Príncipe de la Niebla

La familia Carver debía mudarse a un pueblo cerca de la costa a causa de la guerra. Max se quedó atónito ante aquel cambio que se les acercaba: cambiar de colegio, de amigos y de la casa en la que habían vivido durante tantos años. Todo aquello se le hacía muy grande. Su padre, Maximilian Carver, era un buen relojero y, para su aniversario, le regaló un reloj que decía: La máquina del tiempo de Max. Max tenía dos hermanas: Alicia, de quince años, e Irina, de ocho años. Partirían en tren hacia su nueva casa. Max vio que el reloj del tren funcionaba al revés. Al llegar a su nueva casa, Maximilian Carver les explicó que los inquilinos anteriores, el Dr. Richard y su esposa Eva Gray, eran muy solitarios y...