Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Ello, Yo y Superyó

Ello (id), Yo (ego) y Superyó (superego)
- El ello es la parte más interior y más primitiva de la mente. Está constituido por todos aquellos elementos innatos (es decir, que son hereditarios y nacen ya con el niño) y los elementos reprimidos por la conciencia. Del ello procede toda la energía mental que mueve al individuo y que se da bajo la forma de pulsiones.
- El yo surge como consecuencia de las tensiones y excitaciones provocadas en el niño por los estímulos exteriores. Estas excitaciones y tensiones provocan la aparición de una conciencia primaria totalmente volcada sobre sí misma, pero que sirve como puente de enlace entre las puras apetencias del ello y la realidad externa. Una vez solucionadas las tensiones,...

Textos orals i principis de la conversa

Gèneres orals: segons la planificació, els textos orals poden ser espontanis (conversa) o planificats (debat). Segons la intervenció dels interlocutors, poden ser singulars (conferència) o plurals.

Conversa

Forma comuna oral i impersonal. Es regeix pels principis de cooperació (la conversa exigeix la voluntat de cooperar: els participants reconeixen un propòsit comú, ens ajustem al tema, donem respostes i no donem més ni menys informació de la necessària, i de forma clara) i de cortesia (quan conversem establim un tipus de relació i realitzem uns actes de parla que es reflecteixen en l'ús del llenguatge. Si ens adeqüem a les normes de cortesia, la relació és positiva i es favoreix l'èxit...

Les avantguardes

Les avantguardes (segons Gómez de la Serna) són una sèrie de moviments artístics que es produeixen a Europa durant el primer terç del segle XX.

Característiques

• Caràcter de ruptura i revolució artística en relació amb l'art del passat, especialment el realisme.
• Pretensió d'originalitat i novetat absoluta; rebuig de normes i tradicions.
• Recerca i experimentació constant de noves tècniques expressives, sovint per via de l'excentricitat i la provocació.
• Escassa durada: els diferents moviments se succeeixen en intervals de pocs anys: cubisme, dadaisme (Tristan Tzara), futurisme, expressionisme i surrealisme. A això cal afegir, en l'àmbit de la literatura espanyola, l'ultraisme i el creacionisme.

Moviments

• Surrealisme: la

Estructuras textuales

Las principales estructuras textuales son:

• Narrativa: relata acontecimientos en un espacio y un tiempo determinados.
• Expositiva: desarrolla y explica un asunto determinado.
• Argumentativa: tiene la intención de convencer, exponiendo razones y argumentos.
• Retórica: persigue una intención estética.

Esquemas textuales

Existen diversos esquemas: explicativo, argumentativo, descriptivo, narrativo e instruccional.

El texto narrativo

La narración es la explicación de historias protagonizadas por personajes reales o inventados en un tiempo y espacio determinados.

Tipos de estructura

• Estructura cerrada: presenta un desenlace claro. En la novela tradicional, se divide en planteamiento, nudo y desenlace.
  • Narración in media res: la historia

Paraula: 

braçades,facis,defensar,cisir,cinc,çero,quince,fossin,il-lusió,cigrons, vosaltres,camises,potser,posar,sabessis.conservar,surten,coses,país,setçe, resiclatge,progressiu,esforç,selectivita,brossa,tradicional,llenci,districte,ciutat,empreses,envasos,principal,paciència,temença,transistor,residuos,dansa,agreció,gasa,metgesa,impressió,emissora,cervesa,missió,episodi,russa,trossos,anestèsia 

Plural: nas-nassos,ós-ossos,arròs-arròssos,cabàs-cabassos,gris-grisos,mes-mesos,pas-passos,congrés-congressos,cos-cossos,terròs-terròssos,tros-trossos,gos-gossos

Primitiu: endolcir-dolor,tercer-terç,ajaçar-agafar,glaçada-glaç,llecet-lluç,eficàcia-eficaç,felicitar-feliç,atrocitat-atros,excursionisme-excursió

mots: civil,passos,...

Varietats occidentals

Trets morfològics

• Plurals en -ns.
• 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada en -e o -o.
• Present d'indicatiu dels verbs incoatius acabat en -ix.
• Present de subjuntiu dels verbs incoatius acabats en -isca.

Trets fonètics

• Diferenciació de la pronunciació entre la a i la e àtones.
• Diferenciació de la pronunciació entre la o i la u àtones.

Lèxic específic

espill, xiquet, roig, eixir, llaurador, corder...

Varietats orientals

Trets morfològics

• Plurals en -s.
• 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o.
• Present d'indicatiu dels verbs incoatius acabat en -eixi.

Trets fonètics

• No diferenciació entre la a i la e àtones.
• No diferenciació entre la o i la u àtones.

Lèxic específic

mirall, noi, vermell,...

Comentari expositiu-argumentatiu

Jesús Tusón ens explica, a partir d'un fragment del seu llibre La introducció a la lingüística, el concepte de planificació lingüística i tot allò que aquesta comporta.

Des del punt de vista del contingut, atenent al fet que estem davant d'un text de caràcter expositiu, estructurem el text de la següent manera:

• a) Paràgraf primer (línies...): Introducció del text. (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• b) Paràgraf segon (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• c) Paràgraf tercer (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• d) Paràgraf quart (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)

Resum

Resum

Tipologia textual

És un text fonamentalment expositiu, dins l'àmbit...

Nord-occidental (Lleidatà)

Fonètica: sistema fònic de 7 sons tònic i 5 àtons; articulació de la a per a les e inicials trabades; tancament de la e en i per influència de consonant palatal; palatització dels grups "vocal+in".

Morfosintaxi: desinència -a a la 1.ª persona del present d'indicatiu; desinència -e a la 3.ª persona singular d'alguns temps; caiguda de la v i de la i del perfet d'indicatiu; pervivència dels articles masculins lo, los.

Lèxic: corder, xiquet, silló.

Sud-occidental

Fonètica: sistema vocàlic tònic de 7 sons i 5 àtons; articulació labiodental de la v; pronunciació de sons oclusius finals? (camp); pronunciació de la r final? (cantar); caiguda freqüent de la d intervocàlica? (mocaor).

Morfosintaxi: desinència...

Classificació dels Gèneres Cinematogràfics

Terror

El terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de pavor, por o repugnància.

Fantàstic

El gènere fantàstic es caracteritza per contenir algun element de fantasia, per tènue que sigui.

Ciència Ficció

Trasllat del gènere literari, la ciència ficció utilitza la ciència per a fonamentar narracions amb representacions especulatives de fenòmens imaginaris.

Gènere Negre

S'estructura al voltant de fets criminals i delictius. És un gènere expressiu, amb un llenguatge metafòric, que utilitza la llum tenebrosa, el clarobscur i les ombres. Reflecteix una societat violenta i corrupta, amb un ambient pessimista. Els finals...

Teorema De prolongació́n. Consi a ED x’=f(t,x), con F:(t,x)∈A⊂R×Rn→f(t,x)∈Rn, onde A é aberto, f é continua En A e f∈Lloc(A,x). Se φ:(a,b)→Rn é unha sol da ED, entón: (i) φ é prol a través de b se e só se existe lı́m(t→b−)φ(t)=p E (b,p)∈A. (ii) φ é prol a través   de a se e só se existe Lı́m(t→a+)φ(t)=q e (a,q)∈A. DEM“⇒” Sup Que φ é prol a través de b, entón existe φ2:(a,c)→Rn sol de X’=f(t,x) que é prol(propia) de φ, é dicir, b∈(a,c) e φ2(t)=φ(t)∀t∈(a,b). Ademais, como φ2 é sol, é continua, en Particular pola esquerda en t=b, logo φ2(b)=lı́m(t→b−)φ2(t)=lı́m(t→b−)φ(t). Isto implica que Lı́m(t→b−)φ(t) existe e vale φ2(b). Ademais,...