Guia completa sobre tipologies textuals: periodístics, científics i literaris
Textos periodístics
El text que se'ns presenta és un text periodístic. La seva finalitat pot ser informar (objectiu) o convèncer (subjectiu). Les característiques dels textos informatius són la narració, la descripció i l'exposició, mentre que els persuasius són argumentatius. El grau de formalitat és mitjà i la varietat és estàndard. Aquests textos contenen connectors espaciotemporals; els informatius són poc modalitzats, mentre que els persuasius tenen una modalització més elevada. Els gèneres més habituals són la notícia i l'entrevista.
Textos científics
El text que se'ns presenta és un text científic, caracteritzat per un ordre rigorós. Les seves tipologies són expositives, explicatives i didàctiques. El tema és sempre específic i la seva estructura consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusions. El seu grau de formalitat és mitjà-alt (estàndard) i el seu canal pot ser tant escrit com oral.
Textos literaris
El text que se'ns presenta és un text literari amb una finalitat estètica, a més d'informar, persuadir, convèncer, divertir o ensenyar. Depenent del gènere, trobem:
- Poesia: expressa sentiments i sol fer ús de descripcions.
- Narrativa: explica històries i narra fets.
- Assaig: textos breus de caràcter argumentatiu.
Adequació textual
Per analitzar l'adequació d'un text, cal identificar si és periodístic, acadèmic o literari, i concretar si és informatiu, científic o narratiu. S'ha de determinar el seu caràcter:
- Objectiu/Subjectiu: segons si informa o intenta convèncer.
- Expositiu/Explicatiu/Didàctic: propi dels textos científics.
- Descriptiu/Argumentatiu: propi de la narrativa o l'assaig.
Cal indicar si el text presenta modalització (els textos acadèmics, per exemple, no solen ser modalitzats) i assenyalar en quins paràgrafs es troba. S'ha de valorar si és un text impersonal, si hi ha marques de l'emissor, perífrasis d'obligació o el plural de modèstia. Finalment, cal definir la variació lingüística (oriental/occidental), la varietat funcional (estàndard/mitjana-alta/culte) i el registre (formal/informal).