Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Secundària

Modalitat Oracional: Tipus i Usos de les Oracions

Unitat 8: Modalitat Oracional

Hi ha tres tipus d'oracions que es diferencien per:

• Llengua oral: entonació
• Llengua escrita: puntuació

Tipus principals de modalitat oracional

• Declarativa (assertiva o expressiva): L'emissor dona informació al receptor.
• Interrogativa (expressiva): L'emissor demana informació al receptor.
• Imperativa (exhortativa): L'emissor vol influir en la conducta del receptor.

Altres tipus de modalitat oracional

• Exclamatives: Afegeixen algun aspecte expressiu o subjectiu de l'emissor.
• Negatives: N'hi ha diferents tipus:
  • Declarativa negativa: No he guanyat el concurs.
  • Interrogativa negativa: No has guanyat el concurs?
  • Imperativa negativa: No em compris les entrades.

  Les oracions negatives

Poesia: Definició i Característiques

Poesia: és l'art d'evocar i suggerir sensacions, emocions, impressions o pensaments, mitjançant l'estructura elaborada de les paraules, els sons, el ritme, etc.

Els poemes de tema íntim expressen el punt de vista personal i subjectiu de qui escriu.

L'Assaig: Gènere de Reflexió i Anàlisi

Assaig: és un gènere literari en prosa no narrativa, d'extensió variable, que tracta temes diversos. La intenció és aprofundir en el coneixement humà.

Estructura Típica d'un Assaig

• Idea inicial
• Confrontació d'idees i arguments
• Conclusió

Transvestiment: Joc Literari Satíric

Transvestiment: és un joc literari que consisteix a reescriure el text original conservant-ne el contingut i el moviment, però imposant-li un...

La poesia dels trobadors

Al segle XIII es produeix la consolidació del català en textos en prosa de tota mena, tot i que encara era lluny d'arribar a substituir el llatí. La major part de l'obra poètica produïda entre els segles XI i XII fou escrita en provençal.

Trobador i joglars

La poesia trobadoresca, escrita en occità, és laica, cortesana i de gran tècnica formal. Els trobadors vivien en corts feudals gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts trobaven el seu públic, componien per escrit i musicaven els seus versos, però la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars. El més conegut fou Guillem de Cabestany.

L'amor cortès

És un amor apassionat que fa transgredir les normes socials de l'època. S'exposa...

1. El Modernisme: Context i Voluntat

El Modernisme sorgeix a finals del segle XIX i principis del XX (1890-1910). Aquest moviment cultural i artístic tenia una voluntat renovadora: trencar amb el passat i crear una cultura genuïnament catalana comparable a l'europea.

2. El Modernisme Regeneracionista

El Modernisme Regeneracionista preconitzava un canvi social i polític. Pretenia regenerar la societat, tot i que també era partidari del vitalisme exaltat i l'individualisme d'Ibsen i Nietzsche.

3. El Modernisme Esteticista

Els modernistes esteticistes deixaven de banda els plantejaments sociològics. Sota la influència del Simbolisme, el Decadentisme, el Prerafaelitisme i el Parnassianisme, plantejaven una literatura basada en el culte a l'art

Víctor Hugo (1802-1885)

Biografia

Nascut a Besançon, fill d'un militar de l'exèrcit de Josep Bonaparte. Després de la separació dels seus pares, se n'anà a París amb la seva mare. Va començar estudis tècnics, però els va abandonar per dedicar-se a la literatura. Fou un escriptor incansable. Va conrear la poesia, el teatre i la novel·la, a més de textos de caràcter literari, polític o filosòfic i un voluminós epistolari.

La mort dramàtica de la seva filla Leopoldine el va allunyar durant deu anys de l'escriptura com a conseqüència d'una gran depressió.

Va ser diputat de l'Assemblea Constituent, però el cop d'estat de Napoleó III el va dur a l'exili a Brussel·les, entre d'altres llocs. "El pare de la pàtria a l'exili". Durant...

Elements de la narració

• Els personatges: Poden ser el protagonista o els antagonistes. Es divideixen en personatges rodons (tenen una complexitat que els fa semblants a les persones reals) o plans (si són més simples).
• L'espai: Lloc on passen els fets o on es mouen els personatges.
• El temps: Inclou tant la durada de l'acció com el moment o l'època en què ocorren els fets.
• Els verbs en passat: S'utilitza el passat perifràstic o també el passat simple.
• Els fets: Són les accions que es narren i fan avançar la història; s'expressen mitjançant els verbs d'acció.

Estructura de la narració

L'estructura clàssica es divideix en: plantejament, nus i resolució.

El text explicatiu

També anomenat expositiu, és un text oral o escrit que pretén...

Introducció a Veles e Vents

El poema que comentem, titulat Veles e Vents del poeta Ausiàs March, forma part del recull de poemes d’amor escrits al llarg de la seva vida. A continuació, parlarem sobre la seva vida i obra.

Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia l’any 1397, en el si d’una família de poetes i cavallers valencians. Des de molt jove, va participar en la vida militar al servei d’Alfons el Magnànim. L’any 1425 es va retirar a la seva casa de València i va esdevenir falconer major del rei.

De la seva vida amorosa podem destacar que es va casar dues vegades:

• 1437: amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell.
• 1443: amb Joana Escorna.

Va tenir fills amb altres dones, però cap amb les que es va casar....

L'ordre dels constituents dins l'oració: la informació que el parlant suposa coneguda pel seu interlocutor: tema, mentre que la que es considera transmesa per primer cop: rema. Aquesta distinció sovint no permet una separació clara perquè tota la informació continguda a l'oració es presenta com a nova (Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell).

Habitualment, els últims constituents que arriben a l'oient són els més rellevants. Les oracions declaratives són les que transmeten una informació més neutra i compleixen de forma més regular la citada progressió tema-rema, corresponent el tema al S i el rema al P. Tanmateix, un constituent desplaçat al final de l'oració passa a interpretar-se com a remàtic (Ho he dit jo)...

Vicent Andrés Estellés: Dimensió Universal

Estellés és d'aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals, perquè amb el seu verb clar i senzill acara veritats atemporals i apàtrides, encara que, paradoxalment, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

L'estil i la llengua literària

Quant a l'estil, destaca la llengua literària del poeta, que es forja a partir de tres components sovint indestriables: la tradició clàssica, la llengua normativa del segle XX i l'aportació del valencià col·loquial de l'Horta de València. El poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (exabruptes, vulgarismes, expressions...

Joan Fuster: L'Assagista Valencià Fonamental

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs principals:

Obres per Blocs Temàtics

Obres Humanístiques i Generals

• Diccionari per a ociosos (1960)
• Diari 1952-1960
• L’home, mesura de totes les coses (1967)

En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

Reflexió sobre la Identitat Valenciana

• Nosaltres, els valencians (1962)
• Viatge pel País Valencià (1971)

Aquests són llibres bàsics per a conéixer la nostra...