Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

La poesia trobadoresca i l'amor cortès a l'edat mitjana

Ciències socialsActualitzat el 2,19 KB

La cultura medieval

El cristianisme es va Convertir en la referencia básica de la societat medieval. Estem davant d´una Societat teocéntrica, en què Déu és el centre de totes les coses.

Se caracteritza pel Sistema feudal. Elterritori es dividia en feus, cada un dels quals estaba Format pel señyor i els vasalls.

Tres testaments:

La noblesa es dedicava a La defensa de les seues propietats i els seus vasalls.

Elclergat es dedicava a L´oració i a l´vangelització.

El poble pla es dedicava a Servir els senyors.

Els trobadors

A Occitània es desenvolupa entre els segles XI i XIII la poesía trovadoresca, que tindra una influencia decisiva en el conjunt de la literatura Europea i, en particular, de la italiana.

Als comtats catalans molts esciptors...

Continua llegint "La poesia trobadoresca i l'amor cortès a l'edat mitjana" »

Organització i impacte dels imperis colonials: tipus de colònies i conseqüències

Ciències socialsActualitzat el 2,84 KB

Organització dels Imperis Colonials

L'Administració Colonial

Segons la seva finalitat, podem distingir dos tipus principals: les colònies d’explotació, amb poca emigració des de la metròpolis i centrades en l’explotació sistemàtica dels recursos; i les colònies de poblament, que comptaven amb un important nombre de població europea emigrada que gaudia dels mateixos drets que els metropolitans i s’imposava a la població indígena.

Els britànics van implantar una organització que va servir de model a altres imperis. Segons el tipus de govern, hi havia diversos tipus:

Tipus de Governs Colonials

  • Colònies pròpiament dites: no tenien govern propi i depenien directament de l’administració metropolitana. Hi havia un governador, ajudat
...
Continua llegint "Organització i impacte dels imperis colonials: tipus de colònies i conseqüències" »

Origen i evolució del català: substrat i superstrat

Ciències socialsActualitzat el 2,78 KB

Superstrat

Són les influències lingüístiques que rep una llengua dels pobles que conquereixen el seu territori en el moment en què es troba en període de formació (sense substitució). Per exemple, les illes foren ocupades pels vàndals.

Superstrat germànic

En el lèxic comú català trobem moltes paraules d'origen germànic (com ara: bandera, guerra, esquena...).

Superstrat àrab

A les Balears, el domini àrab durà tres segles. Aquest poble no romangué el mateix temps a totes les terres envaïdes. La introducció d'arabismes es realitza a través de terres sota dominació islàmica.

Evolució del llatí al català

La pèrdua del contacte directe amb Roma suposà la pèrdua de la unitat lingüística, de tal manera que el llatí inicià...

Continua llegint "Origen i evolució del català: substrat i superstrat" »

Les cròniques medievals catalanes: característiques, finalitat i cançons de gesta

Ciències socialsActualitzat el 2,55 KB

Les cròniques medievals

Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment. Les primeres, anomenades cronicons, eren escrites en llatí i constituïen brevíssimes anotacions d'esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica ni relació causal. A partir del segle XIII, començaren a ser traduïdes.

Característiques comunes de les Quatre Grans Cròniques

  • Gran valor literari i lingüístic.
  • Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l'època de màxima plenitud de la Corona d'Aragó a l'edat mitjana.
  • Els fets que relaten són contemporanis a l'autor o immediatament anteriors, i no fets
...
Continua llegint "Les cròniques medievals catalanes: característiques, finalitat i cançons de gesta" »

Teatre elisabetià i Shakespeare: context i característiques

Ciències socialsActualitzat el 4,64 KB

El Teatre Elisabetià

Cap al 1565, actors itinerants acostumaven a fer representacions teatrals als patis de les fondes. Més endavant, van muntar l’escenari a les anomenades arenes. A finals del segle, van començar a edificar-se teatres mantenint la mateixa estructura i la planta hexagonal. Es van acabar construint als suburbis de Londres, teatres com The Globe.

La música era un element essencial de l’obra. La funció solia tenir lloc a primera hora de la tarda. La decoració no canviava d’un acte a un altre.

Perquè poguessin existir companyies teatrals, es va recórrer al truc de considerar els actors com a “criats” d’algun aristòcrata o de la reina mateixa. Els actors eren malvistos, considerats homes de mals costums, i també...

Continua llegint "Teatre elisabetià i Shakespeare: context i característiques" »

Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids

Ciències socialsActualitzat el 3,93 KB

Evolució Humana

Cronologia i Característiques dels Homínids

Ardipithecus Ramidus

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -5.8 / -5.2 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Quadrúpeda
  • Estatura: 105-120 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Anamensis

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -4.2 / -3.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: -
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 152 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Afarensis

  • Lloc: Etiòpia i Àfrica Oriental
  • Anys: -4 / -2.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 105-135 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Africanus

  • Lloc: Sud-àfrica
  • Anys: -3 / -2.5 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 460-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 130-135 cm
  • Eines: Pedres i pals

Homo Habilis

  • Lloc: Etiòpia, Kenya, Tanzània i Àfrica
...
Continua llegint "Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids" »

El Segle d'Or a València: context i Joan Roís de Corella (segle XV)

Ciències socialsActualitzat el 3,29 KB

El Segle d'Or a València: Context Històric

Durant el segle XV, València va viure un període d'esplendor conegut com el Segle d'Or. Aquesta època es va caracteritzar per un fort creixement demogràfic i per consolidar-se com un gran centre mercantil i financer, gràcies al seu gran port al Mediterrani. Aquest auge va coincidir amb la crisi a Catalunya i una gran efervescència cultural.

L'Efervescència Cultural i els Cercles Literaris

Malgrat la manca de cort, la vida cultural es canalitzava a través de certàmens i tertúlies. Es distingien dos cercles literaris antagònics:

  • Joan Roís de Corella: Els seus membres es reunien a casa de Berenguer Mercader. Eren escriptors procedents de la noblesa o l’alt patriciat urbà. Els seus continguts
...
Continua llegint "El Segle d'Or a València: context i Joan Roís de Corella (segle XV)" »

Grans autors de la literatura catalana del segle XX: resum i característiques

Ciències socialsActualitzat el 5,53 KB

Carles Riba (1893-1959): Poeta i Postsimbolisme

Carles Riba va ser un poeta i el màxim representant del postsimbolisme, qui millor va entendre la desfeta provocada per la Guerra Civil i la dictadura. Era traductor dels clàssics, es va exiliar el 1939 i va tornar el 1943. Des de la seva posició, va exercir una influència i ensenyança entre els escriptors clandestins. Va escriure *Elegies de Bierville*. Va iniciar un camí cap al seu jo profund, cap als seus orígens. Evoca tot allò que s'ha perdut, simbolitzat per Sunion, un far, punt de referència per als mariners. Riba compara el far amb el camí personal i col·lectiu a seguir.

Pere Calders (1912-1994): Fantasia i Ironia

Pere Calders es caracteritza per plantejar la recreació de la realitat...

Continua llegint "Grans autors de la literatura catalana del segle XX: resum i característiques" »

Lírica trobadoresca i Ausiàs March: temes, estructura i autors

Ciències socialsActualitzat el 3,39 KB

La Lírica Trobadoresca: Orígens i Amor Cortès

A partir del segle XII, la lírica trobadoresca va comportar l'aparició de les primeres manifestacions literàries fetes en romanç. Els textos no poètics s'escrivien en català, però la poesia era en occità o provençal.

L'Amor Cortès: Tema Central

El tema principal de la poesia era l'amor cortès. Aquest concepte representava el feudalisme i es definia com un amor adulteri. El poeta s'enamora d'una dona casada, el nom de la qual mai apareix de manera explícita.

Protagonistes de la Poesia Trobadoresca

  • La dama, anomenada domina o midons.
  • El trobador (l'home).
  • El marit enganyat, el gelós.
  • Els que denuncien els amants, els laudengiers.

L'aparició de la burgesia va fer que la lírica es transformi...

Continua llegint "Lírica trobadoresca i Ausiàs March: temes, estructura i autors" »

La desamortització a Espanya al segle XIX: causes, procés i conseqüències

Ciències socialsActualitzat el 7,33 KB

La reforma agrària liberal i la desamortització

Dins dels canvis experimentats per l'economia espanyola al segle XIX, la burgesia liberal va posar en marxa la anomenada «reforma agrària liberal», destacant el procés desamortitzador. Des de les Corts de Cadis i el breu Trienni Liberal, el liberalisme espanyol va aprovar diverses mesures per convertir l'agricultura en un sector modern i productiu, dins del model econòmic del liberalisme.

Desamortitzar consisteix a vendre o subhastar públicament els béns rústics que a l'Antic Règim es trobaven, legalment, amortitzats o vinculats. La majoria d'aquests béns pertanyien a l'Església i als ajuntaments. Per tant, estem parlant d'un procés d'expropiació governamental, amb l'objectiu de posar

...
Continua llegint "La desamortització a Espanya al segle XIX: causes, procés i conseqüències" »