Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Glossari de conceptes de l'Antic Règim i l'Edat Contemporània

Ciències socialsActualitzat el 2,63 KB

Glossari de l'Antic Règim i l'Edat Contemporània

  • Antic Règim: sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (s. XIX).

  • Règim demogràfic: conjunt de pautes demogràfiques que segueix una població al llarg de la seva evolució.

  • Putting out system: mètode productiu i d'organització del treball industrial on la producció s'efectuava als domicilis dels treballadors durant els segles XVIII i XIX.

  • Gremi: agrupacions d'artesans d'origen medieval que controlaven tota la producció artesana de cada ofici.

  • Senyoria territorial: tinences de la terra en les quals els camperols havien de pagar al senyor unes rendes per l'explotació

...

Continua llegint "Glossari de conceptes de l'Antic Règim i l'Edat Contemporània" »

Regne Visigot a Hispània: origen, institucions i caiguda

Ciències socialsActualitzat el 5,18 KB

L'Arribada dels Visigots a la Península Ibèrica

Crisi de l'Imperi Romà i Migracions Bàrbares

Entre els segles II i IV, l'Imperi Romà va entrar en una profunda crisi, marcada per guerres civils, revoltes internes i la decadència de les ciutats. En aquest període, la presència de pobles bàrbars (germànics, estrangers) a l'exèrcit imperial i en l'àmbit privat es feia cada cop més notable. Aquests pobles també es trobaven dins de l'Imperi, sota un foedus (tractat) i com a foederati, amb l'objectiu d'obtenir noves terres i aportar soldats. Aquests pobles bàrbars vivien a les fronteres de l'Imperi, per això els romans els anomenaven "bàrbars" o "estrangers".

A principis del segle V, la confrontació entre l'Imperi Romà d'Occident i...

Continua llegint "Regne Visigot a Hispània: origen, institucions i caiguda" »

La societat industrial: burgesia, classes mitjanes i el paper de les dones

Ciències socialsActualitzat el 2,98 KB

La Nova Societat Industrial:

El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comport comportar una transformació profunda de la societat de l'Antic Règim. El nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i la mecanització. És per això que molts pagesos i artesans van passar a engruixir les files del naixent proletariat industrial. En aquest món industrial els empresaris, els banquers i els grans propietaris agrícoles formaven la burgesia, que es va convertir en l'elit social. Gràcies a la seva riquesa i a la seva influencia política i cultural creixent, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors. Els nous valors burgesos es basaven en l'exaltació...

Continua llegint "La societat industrial: burgesia, classes mitjanes i el paper de les dones" »

Societat i economia de l'Antic Règim a Espanya (segle XVIII): estaments i agricultura

Ciències socialsActualitzat el 5,87 KB

Societat i Economia de l'Antic Règim

Pervivència de la Societat Estamental

La societat del segle XVIII continuava mantenint la divisió en estaments i les seves característiques essencials eren la desigualtat jurídica i l'immobilisme. Els grups privilegiats (noblesa i clergat) eren amos de la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ostentaven càrrecs públics. El clergat constituïa poc més del 2% de la població, però controlava més del 40% de la propietat territorial. La noblesa, a la qual es pertanyia per naixement o per nomenament reial, no sobrepassava el 5% de la població, però posseïa extenses propietats i detenia nombroses senyories, en les quals administrava justícia i de les quals extreia rendes abundants....

Continua llegint "Societat i economia de l'Antic Règim a Espanya (segle XVIII): estaments i agricultura" »

L'expansió de la Corona d'Aragó i la monarquia hispànica: resum

Ciències socialsActualitzat el 3,67 KB

L'expansió de la Corona d'Aragó

Jaume I, fill de Pere I, va dur a terme una política expansionista: el 1229 va ocupar Mallorca, el 1238 València i el 1266 Múrcia. Els successors de Jaume I van continuar l'expansió pel Mediterrani: Pere II va vèncer els francesos i va ocupar Sicília. Més tard, altres reis van ocupar Sardenya, Còrsega, Nàpols i, al segle XIV, els almogàvers van ocupar Atenes i part de l'Imperi bizantí.

Institucions fonamentals

  • Les Corts: Eren assemblees amb representants de la noblesa, l'Església i la burgesia de les ciutats. Sense la seva autorització, el rei no podia promulgar lleis ni augmentar els impostos.
  • La Generalitat: Era una assemblea que promulgava les lleis i normes que s'havien aprovat.
  • El Consell de Cent:
...
Continua llegint "L'expansió de la Corona d'Aragó i la monarquia hispànica: resum" »

Normalització lingüística: procés, diglòssia i llengües minoritàries

Ciències socialsActualitzat el 4,07 KB

Procés de Normalització Lingüística

Definició i Context Històric

El procés de normalització lingüística és el procés mitjançant el qual un idioma és sotmès a la regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, amb criteris científics i racionals. La tasca fou duta a terme, en el cas de la llengua catalana, a principis del segle XX, impulsada per les propostes de la revista L'Avenç a finals del segle XIX, la feina de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Les llengües europees veïnes ja s'havien normativitzat feia segles, però el català no ho havia fet per raons polítiques. Amb la Renaixença es va veure la necessitat de comptar amb unes normes ortogràfiques fixades, un diccionari general...

Continua llegint "Normalització lingüística: procés, diglòssia i llengües minoritàries" »

Panorama cultural del primer terç del segle XX: Modernisme, Noucentisme i avantguardes

Ciències socialsActualitzat el 7,51 KB

Context Històric del Primer Terç del Segle XX

El primer terç del segle XX va estar marcat per un context històric complex. La monarquia d'Alfons XIII va viure una alternança de poder i la crisi de 1898 va impulsar les reivindicacions de la burgesia. A Catalunya, va sorgir la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, mentre que Lerroux va combatre les reivindicacions autonomistes i el moviment obrer. El moviment obrer va estar representat per la CNT i Solidaritat Catalana. Aquest període va culminar amb el cop de Primo de Rivera i, posteriorment, la proclamació de la Segona República. Catalunya va aconseguir un Estatut i la Mancomunitat, que s'agrupaven com un estat federal, fet que a València no va succeir.

Moviments Artístics i Culturals

El

...
Continua llegint "Panorama cultural del primer terç del segle XX: Modernisme, Noucentisme i avantguardes" »

Antígona de Salvador Espriu: anàlisi, estil i context històric

Ciències socialsActualitzat el 3,81 KB

Biografia de Salvador Espriu

Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913 en una família benestant, Salvador Espriu va viure a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau. Va ser un estudiant brillant de Dret i Història Antiga. El 1936, mentre estudiava lletres clàssiques i preparava una beca d'egiptologia, l'esclat de la Guerra Civil va estroncar la seva carrera acadèmica. No es va exiliar i va utilitzar l'escriptura com a via de fugida durant una època molt dura.

Durant el franquisme, la seva obra va tenir una funció reivindicativa de la cultura, la llengua catalana i la democràcia. Va participar activament en moviments com la Caputxinada (1966) i l'homenatge a Pompeu Fabra (1968). Al final de la seva vida, va rebre nombrosos reconeixements, com...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: anàlisi, estil i context històric" »

Colonització i Revolució Industrial: conseqüències, conceptes i comparatives

Ciències socialsActualitzat el 3,28 KB

Conseqüències de la colonització:
Pobles colonitzats:
- Introducció de nous mètodes higiènics (hospitals, vacunes, etc.)
- Submissió dels indígenes a treballs forçats, que provoca una disminució de la població.
Econòmic:
- Els territoris empitjoren per a la població autòctona.
- Expropiació de terres indígenes.
- Augment de plantacions enfront de l'agricultura de subsistència.
- Imposició de l'economia de mercat i ús de moneda.
Sociopolític:
- Imposició de llengua, cultura i religió.
- Pèrdua d'antigues jerarquies i trencament de nacions històriques.
Cultural:
- Impacte en costums autòctons.
- Pèrdua de tradicions i difusió de la vida europea (cultura, llengua, etc.).
Metropolis:
- Van poder disposar de matèries...

Continua llegint "Colonització i Revolució Industrial: conseqüències, conceptes i comparatives" »

Imperialisme a Àsia: l'Índia i les Guerres de l'Opi a la Xina

Ciències socialsActualitzat el 3,11 KB

El Repartiment d'Àsia: L'Índia

L'Índia va ser la colònia de major interès per als britànics, coneguda com “la joia de la corona”.

Fases de l'Ocupació i Control Britànic

  • Inici de l'ocupació (s. XVIII): El comerç estava en mans de la Companyia de les Índies Orientals.
  • 1857: Revolta dels Sipais.
  • 1885: L'Índia esdevé una colònia controlada directament per la Gran Bretanya.

Projecte Colonial i Expansió Territorial

El projecte colonial va incloure l'ocupació de territoris fronterers com:

  • Península Aràbiga
  • Birmània
  • Tibet
  • Malàisia
  • Singapur

Matèries Primeres i Exportacions

  • Matèries primeres exportades: Espècies (te, picants), cotó, seda.
  • Exportacions britàniques a l'Índia: Manufactures de cotó, capital i equips ferroviaris.

Cal destacar...

Continua llegint "Imperialisme a Àsia: l'Índia i les Guerres de l'Opi a la Xina" »