Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Organització territorial i autonomia de Catalunya: províncies, municipis i Generalitat

Ciències socialsActualitzat el 3,23 KB

Poder local, administració municipal i provincial

L'administració s'organitza per províncies i municipis.

Les províncies

  • La divisió del territori de l'Estat en províncies la va fer Javier de Burgos el 1833.
  • Actualment, la província és la circumscripció electoral de l'Estat, és a dir, els diputats i senadors són elegits per cada província.
  • És la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat, representada per la figura del Subdelegat del Govern.
  • Té la funció de cooperar amb els municipis per mitjà de les Diputacions Provincials.

Els municipis

Són les unitats territorials i administratives més elementals.

  • L'Ajuntament és l'òrgan de gestió municipal i constitueix el poder local.
  • Cada quatre anys, els ciutadans elegeixen
...
Continua llegint "Organització territorial i autonomia de Catalunya: províncies, municipis i Generalitat" »

Moviment obrer, marxisme i anarquisme: orígens i ideologies

Ciències socialsActualitzat el 4,39 KB

El Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i Lluites Socials

Des dels Inicis fins al 1848

D'Artesans a Proletaris

Amb la llibertat de producció, els artesans van perdre els privilegis per transformar-se en proletaris, sense cap propietat més que la seva prole (fills) i amb necessitat de feina. Eren contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Es va configurar una nova classe obrera i un nou ordre laboral caracteritzat per:

  • Jornades de fins a 15 hores.
  • Ritme de treball constant, aplicat també a dones i nens.
  • Disciplina estricta.
  • Salaris baixos.

De tota manera, el procés de mecanització també va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals (els telers manuals anglesos van passar de 800.000...

Continua llegint "Moviment obrer, marxisme i anarquisme: orígens i ideologies" »

Modernisme i corrents modernistes: regeneracionisme, esteticisme i noucentisme

Ciències socialsActualitzat el 1,85 KB

Modernisme: Moviment cultural europeu de finals del Segle XIX i principis  del Segle XX que va tractar d'inserir l'art en la totalitat de la vida social. Manifestacions artístiques que s'expressen en pintura, literatura... Per això es parla de l'art total, art global i art síntesi. La majoria d'artistes modernistes practicàven diferents arts a la vegada. Al 1884 apareix el terme ''modenista'' a la revista l'Avenç. A partir del 1892 és utilitzar¡T. 


Corrents modernistes: Regeneracionisme: Creien que la societat es podia transformar a traves de l'art. Exaltaven la figura de l'artista i el seu individualisme davant la societat, l'individualisme que la societat no acceptà perquè representava un perill per a ella. Joan maragall, Jaume
...
Continua llegint "Modernisme i corrents modernistes: regeneracionisme, esteticisme i noucentisme" »

Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença: resum de la literatura catalana

Ciències socialsActualitzat el 5,78 KB

Decadència de la Cultura Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix la Decadència, un període en què la cultura catalana perd força. Les conseqüències principals van ser la castellanització de la cort, iniciada arran de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).

El segle XVIII i la dinastia Borbó marquen el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.

La Literatura Popular i Tradicional

Sempre ha existit una literatura popular i tradicional, creada i viscuda pel poble, que respon als seus gustos, interessos i necessitats....

Continua llegint "Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença: resum de la literatura catalana" »

Diglòssia, llengües minoritàries i conflicte lingüístic: resum de sociolingüística

Ciències socialsActualitzat el 2,97 KB

Diglòssia

Fishman va estendre el significat del terme i planteja la distribució jeràrquica de dues llengües diferents de manera general i estableix: una llengua d'ús formal i una llengua d'ús informal. Són mostres de diglòssia, en aquest cas, el català durant l'etapa franquista i moltes altres llengües que no tenen reconeixement oficial (Brató). Actualment, el terme diglòssia s'usa amb aquest nou significat.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Llengua minoritària: té un nombre reduït de parlants però gaudeix d'un 'bon estat de salut': té variabilitat comunicativa i compleix totes les funcions socials amb plena normalitat.

Llengua minoritzada: té pocs parlants, però l'ús de la llengua es troba en regressió: no s'usa en molts...

Continua llegint "Diglòssia, llengües minoritàries i conflicte lingüístic: resum de sociolingüística" »

Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: moviments literaris catalans

Ciències socialsActualitzat el 3,27 KB

Modernisme: Renovació Artística a Europa

El modernisme és un moviment de renovació artística aparegut a Europa al final del segle XIX. Representà una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total. Un cas emblemàtic és el de Rusiñol.

Joan Maragall (1860-1911): Teoria de la Paraula Viva

Joan Maragall (1860-1911) fou teòric, assagista i poeta, i és una de les figures literàriament i socialment més influents del període, tant que la seua mort significa la fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital, i el poeta ha
...
Continua llegint "Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: moviments literaris catalans" »

Evolució, tractats i organització de la Unió Europea: resum

Ciències socialsActualitzat el 3,52 KB

Orígens de la Unió Europea

  • CECA: Comunitat Europea del Carbó i l'Acer
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea
  • Euratom: Comunitat Europea d'Energia Atòmica

Cronologia de les Ampliacions

  • 1957: Alemanya, França, Itàlia i el Benelux.
  • 1973: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
  • 1981: Grècia.
  • 1986: Entrada d'Espanya i Portugal.
  • 1990: Integració a la República Federal d'Alemanya.
  • 1995: S'incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia (UE-15).
  • 2004: S'incorporen Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part greco-xipriota de Xipre.
  • 2007: Bulgària i Romania.
  • 2013: Croàcia.
  • 31/01/2020: Surt Gran Bretanya pel seu euroescepticisme (Brexit).

Tractats Fonamentals i Creació de la UE

Tractat de Maastricht

Aquest...

Continua llegint "Evolució, tractats i organització de la Unió Europea: resum" »

La Il·lustració catalana: autors i literatura popular

Ciències socialsActualitzat el 2,79 KB

La Il·lustració: Característiques i Ideals

La Il·lustració pretenia recuperar els ideals del Renaixement: la confiança en el progrés i la raó, la voluntat didàctica i ideològica, i un retorn a les normes dels antics grecollatins. Aquest moviment, d'origen francès, propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa.

La Il·lustració als Països Catalans

Als Països Catalans, la Il·lustració es va expressar majoritàriament en castellà, fomentant el desprestigi del català i la seva consideració com a idioma vulgar. Malgrat això, durant els segles XVIII i XIX, es va continuar escrivint en català, i les denúncies contra aquesta situació no van cessar.

Autors Destacats de la Il·lustració Catalana

Entre els autors principals...

Continua llegint "La Il·lustració catalana: autors i literatura popular" »

Relació entre producció agrícola i creixement de la població, i diferències entre artesania, fàbrica i Antic Règim

Ciències socialsActualitzat el 2,91 KB

TEMA 2


Quina relació s'estableix entre l'augment de la producció agrícola I la del poble?  La producció agrícola va fer possible un augment notable de la producció D'aliments. Tot aquest augment va fer que es produís un creixement demogràfic Perquè la fam va desaparèixer i la població més ben alimentada va tenir una resistènciaa les malalties i epidèmies.- la Natalitat va pujar,. Mortalitat disminuir,- la esperança de vida va augmentar.

b)quina diferencia hi ha entre el sistema Artésà o manufacturat De la producció i el sistema fabril?  ElsistemaArtésà es el que son productes que es Fan a mà i els productes fabrils son aquells que estan fets en alguna fabrica Això va provocar la ruïna de molts artesans perquè era molt

...
Continua llegint "Relació entre producció agrícola i creixement de la població, i diferències entre artesania, fàbrica i Antic Règim" »

Amor cortès, trobadors i estadis de l'enamorat: resum de la poesia trobadoresca

Ciències socialsActualitzat el 3,97 KB

Gèneres Poètics Trobadorescos

Gèneres Lligats a l'Amor i el Comiat

ALOSA
Separació dels donants de manera més dolça, generalment en forma d'agraïment.
VIADEIRA
Entreteniment durant els viatges, generalment en forma de cançons.
PASTOREL·LA
Composició pertanyent a l'àmbit de la poesia amorosa. Descriu la trobada entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la.

Gèneres de Lament i Debat

PLANY
Gènere per mitjà del qual el trobador es lamentava per la mort d'un personatge important, generalment el seu senyor.
TENÇÓ
Gènere que expressava debats entre trobadors, principalment sobre termes literaris.

L'Amor Cortès i els Estadis de l'Enamorat

L'AMOR CORTÈS es basa en poemes amorosos amb el tema principal d'una dama poderosa i casada i un...

Continua llegint "Amor cortès, trobadors i estadis de l'enamorat: resum de la poesia trobadoresca" »