Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Romanització i regne visigot a Hispània: resum

Ciències socialsActualitzat el 6,01 KB

A les Illes Balears, hi havia un comerç propi i una agricultura desenvolupada, ja que 5.000 habitants es dedicaven a aquesta activitat a Eivissa. Mercenaris de les Illes Balears van participar en les guerres. Malgrat això, els cartaginesos van conservar Eivissa gràcies a una aliança amb Roma.

La Romanització de la Península Ibèrica

La Conquesta Romana: Etapes Clau

Primera Etapa: Conquesta del Litoral Mediterrani (218-170 aC)

Aquesta etapa va ocupar el litoral mediterrani des del 218 aC fins al 170 aC.

Segona Etapa: Penetració a la Meseta i Guerres Indígenes

La penetració a la Meseta va enfrontar els romans amb pobles indígenes. Quan van arribar a l'interior, van tenir lloc enfrontaments més durs, com les Guerres Lusitanes, mentre anaven...

Continua llegint "Romanització i regne visigot a Hispània: resum" »

Plans urbanístics: tipus condicionat, correctiu, prospectiu i normatiu

Ciències socialsActualitzat el 3,16 KB

4.1. Objectius De l’urbanisme

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de Procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat. Així s’intenta corregir els Dèficits i els conflictes existents i alhora planificar, és a dir, preveure i Orientar.

4.2. Els Plans urbanístics

A Espanya els plans urbanístics són documents tècnics que Tenen una dimensió polítics i una dimensió legal. Els plans urbanístics Plantegen quins han de ser els llocs, les pautes i els ritmes d’expansió de la Ciutat. El caràcter dels plans pot ser de tipus diferents:

·Condicionat: es parteix d’una situació preexistent que no es pot ignorar.

·Correctiu: la Seva

...
Continua llegint "Plans urbanístics: tipus condicionat, correctiu, prospectiu i normatiu" »

Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica

Ciències socialsActualitzat el 4,81 KB

Ausiàs March

Obra

S’han conservat 138 poesies d’Ausiàs March. Hi ha pocs elements que ens ajuden a la datació dels poemes. L’inici de la poesia de March es pot establir al voltant de 1425. La fi del període de producció cal situar-lo abans de la mort del poeta, al 1459.

Producció Literària de March

  1. Els Cants d’Amor

    Part més intensa i personal del cançoner de March que sol introduir en el primer hemistiqui del vers el pseudònim de la persona a qui dirigeix el poema.

    La crítica estableix cinc cicles dins dels Cants d’Amor del poeta:

    • Plena de Seny

      Diàleg entre l’autor i una dama. El poeta proposa a la dama una relació madura, tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos i els problemes espirituals. Davant d’aquesta

...
Continua llegint "Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica" »

Conflictes, causes i conseqüències de l'imperialisme (segles XIX-XX)

Ciències socialsActualitzat el 6,28 KB

Conflictes Clau de l'Imperialisme (Segles XIX-XX)

Definició i Relació dels Conflictes

  • Les Guerres de l'Opi

    Es van produir quan el govern xinès va voler prohibir el comerç de l'opi controlat pels britànics. Gràcies a aquestes guerres, Gran Bretanya va aconseguir l'enclavament comercial de Hong Kong.

  • Les Guerres dels Bòers

    Els bòers eren els grangers holandesos instal·lats al sud d'Àfrica. Els britànics volien les seves terres per explotar les mines d'or i diamants d'aquella zona. Per això van iniciar una guerra, de la qual en van sortir vencedors.

  • La Rivalitat Russo-Britànica

    Rússia volia estendre el seu territori cap al sud, però aquest avanç xocava amb els interessos dels britànics, que des de l'Índia també volien ampliar la influència

...

Continua llegint "Conflictes, causes i conseqüències de l'imperialisme (segles XIX-XX)" »

L'expansió de la Corona d'Aragó i l'ascens del català com a llengua oficial

Ciències socialsActualitzat el 4,93 KB

L'expansió de la Corona d'Aragó i el català

Orígens i canvi de rumb: de Provença a Muret

Els nostres primers autors lírics conreaven la poesia trobadoresca en llengua provençal pel prestigi que aquesta literatura tenia aleshores i perquè molts senyors d'Occitània, al sud de França, eren vassalls de la Corona d'Aragó. Ara bé, el 1213, Pere I va perdre aquests territoris (i la vida) a la batalla de Muret.

Les conquestes de Jaume I i l'expansió mediterrània

Aquest fet va canviar la política d'expansió del seu fill i successor Jaume I, que la va dirigir cap a la Mediterrània i cap al sud: va conquistar Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238). L'expansió militar al segle XIII va culminar amb la incorporació de Sicília...

Continua llegint "L'expansió de la Corona d'Aragó i l'ascens del català com a llengua oficial" »

L'Imperi Espanyol al segle XVI: expansió, comerç i conseqüències socials

Ciències socialsActualitzat el 4,29 KB

L'Expansió de l'Imperi Espanyol

Arribada a Nous Territoris

Nous territoris es van incorporar a la Corona de Castella. D'aquesta manera, es van introduir a Amèrica i les Filipines la llengua, la cultura, la religió catòlica i les lleis castellanes. Per gestionar els afers d'Amèrica, es va crear el Consejo de Indias, que assessorava el rei i dictava lleis noves. En relació amb l'organització territorial, es van fundar dos virregnats: Nova Espanya i Perú. També es va establir el Tribunal d'Inquisició.

L'Expedició de Magallanes i Elcano

La Corona de Castella va organitzar una expedició amb l'objectiu d'arribar a les Illes de les Espècies navegant cap a l'oest. La missió va ser encomanada al portuguès Fernando de Magallanes i la va culminar...

Continua llegint "L'Imperi Espanyol al segle XVI: expansió, comerç i conseqüències socials" »

Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: neologismes, flexibilitat i accents diacrítics

Ciències socialsActualitzat el 2,63 KB

La Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: Actualització i Flexibilitat

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) completa i actualitza la normativa gramatical catalana. Aquesta obra, de 1.480 pàgines, no modifica substancialment la norma, tot i que hi introdueix certs matisos i més flexibilitat.

Neologismes i Flexibilitat en la Normativa Gramatical

Gràcies a la renovació de la gramàtica catalana, podrem parlar correctament utilitzant paraules noves que ja eren utilitzades des de feia temps. Alguns dels neologismes aprovats són:

  • Brownie
  • Mojito
  • Passallibres

Abast de l'Actualització: De l'Esport a les Noves Tecnologies

El català s’actualitza amb gairebé 250 nous termes pertanyents a àmbits de coneixement tan diversos com:

  • L’esport i els videojocs
  • Les
...
Continua llegint "Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: neologismes, flexibilitat i accents diacrítics" »

Els grans imperis colonials del segle XIX: expansió i conflictes

Ciències socialsActualitzat el 2,48 KB

Els Grans Imperis Colonials del Segle XIX

L'Imperi Britànic va ser el més gran del segle XIX: ocupava 33 milions de km² i tenia 450 milions d'habitants. El moment àlgid de l'imperialisme britànic va coincidir amb el regnat de Victòria I (1839-1901). El Regne Unit tenia colònies a gairebé tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong). L'Índia era la colònia més important d'aquell Imperi.

L'Imperi Francès va ser la segona potència: tenia una extensió de 10 milions de km² i una població de 48 milions d'habitants. Ocupava terres al nord de l'Àfrica i a la península d'Indoxina, a l'Àsia.

Altres països tenien imperis més petits. Bèlgica tenia territoris al Congo,...

Continua llegint "Els grans imperis colonials del segle XIX: expansió i conflictes" »

Qüestionari de comprensió de Els corsaris: personatges i conflictes

Ciències socialsActualitzat el 3,83 KB

Qüestionari de Comprensió de l'Obra

Qui estima Joanot com un pare i per què fa el que fa?

  • Saïd, perquè és el seu amic
  • Saïd, perquè és el seu fill
  • Ferran, perquè és el seu cosí
  • Saïd, perquè és el seu germà

Qui és el patró dels pirates corsaris?

  • Malek
  • Maomet
  • Saïd
  • Osman

On es trobaven Ferran, Carles i Blanca quan es van trobar amb els corsaris?

  • A la cambra de Blanca
  • Al vaixell de Ferran
  • A Palma
  • A Barcelona

Qui és nomenat segon de Saïd?

  • Carles
  • Malek
  • Ferran
  • Joanot

Per què Joanot allibera els cristians?

  • Perquè ell també ho és i els ajuda
  • Per ordre de Saïd
  • Per benefici propi
  • Perquè els volia com a esclaus

Qui s'ha llançat al mar abraçat amb Blanca?

  • Carles
  • Joanot
  • Saïd
  • Ferran

Què s'esperava de Ferran i Blanca quan eren joves?

  • Que fessin la seva vida
  • Que
...
Continua llegint "Qüestionari de comprensió de Els corsaris: personatges i conflictes" »

Narrativa catalana de postguerra (1939-1970): tendències i autors clau

Ciències socialsActualitzat el 2,68 KB

Context Sociopolític i Narrativa Postguerra (1939-1970)

En acabar la Segona Guerra Mundial, amb la millora de les relacions comercials, van sorgir diverses tendències literàries:

La Novel·la Fantàstica i d'Evasió

  • Va sorgir com una alternativa a la difícil situació dels novel·listes.
  • Característiques: humor, ironia, fons històric barrejat amb fantasia.
  • Autors destacats: Joan Perucho (com ara Les històries naturals).

La Narrativa Psicològica

  • Línia continuista de les tendències anteriors a la guerra.
  • Després de la guerra, esdevé de caràcter existencialista i catòlic.
  • Autors rellevants: Xavier Benguerel i Joan Sales (Incerta glòria).

La Novel·la Realista

  • Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra.
  • Publicada principalment
...
Continua llegint "Narrativa catalana de postguerra (1939-1970): tendències i autors clau" »