Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Rotació quadriennal

Ciències socials2,13 KB

NOU RÈGIM:La societat passa a ser de classes(mobilitat)Demografia: Taxa d nat-altissima37%, taxa d mortalitat-baixa  al 20%, mortinatalitat-baixa, mortalitat inf-baixa, esperança d vida-augmenta, taxa d fercund.-alta, població total augmenta. Millora lalimentacio gracies a la patata, encara hi ha malalties pero menys i tenen mes higiene i mes recursos(cotó, apareix el sabó). La qualitat de vida millora. Agricultura: revolució agraria, va apareixer la rotació quadriennal de Norfolk(blat,bulboses,llegums,alfals(menjar besties). Els pagesos volien comprar terra,havien danar al parlament, canviar lleis i vendre la terra, els anglesos u van aconseguir. Desvinculació(noblesa),posen a la venta la terra o els hi desvincula lestat. Desamortització(
...
Continua llegint "Rotació quadriennal" »

Rotació triennal amb guaret

Ciències socials2,37 KB

Antic Règim: Definim les societs europees de l'Edat Moderna que continiaven mantenint un model de vida basat en l'economia agraria de tipus senyorial, l'absolutisme monarquic i la societat estamental. 

Agricultura de subsistencia: es un sistema de conrreu basat en la rotació trienal amb guaret. S'orientaven a l'autoconsum. La crisi de subsistencia son els períodes d'escasetat d'aliments i de puges de preus.

Monarquia absoluta: El rei tenia tot el poder absolut. Concentrava tots els poders en la persona del rei i no retia comptes a ningú.

Rotació trienal: Tenia trafic d'esclaus de raça negra un dels seus elements ecencials. Els esclaus eres recollits a África, traslladats a América en unes condicions penoses i venuts allà per treballar...

Continua llegint "Rotació triennal amb guaret" »

A qué es dedicaven els burgesos

Ciències socials2,45 KB

estroctura estamental

privelegiats: rei nobles(alta burgesia i baixa burgesia)clergat (alt clergat i baix clergar)

no privilegiats: burgesia artesans pagesos  

al Segle XVII es juntaven els nobles i burgesos els nobles conseguian diners i els i els burgesos conseguian títols

economia

agricultura i ramaderia 80% i 90% -->baix rendiment (poc diners i treballaven molt)

mala qualitat de les terres sobreexplotació mala cualitat de les llavors escassetat del remat---> manca d' adobs guaret (dividien en dos les terres de manera que aprofitaben el 50%) conflictes bel.Lics --> tecnica de cremar la terra del enemic

putting system va sorgir un sistema de comerç ilegal perque estaven en desagrad dels gremis

els artesans s' aprofitaven de les epoques...

Continua llegint "A qué es dedicaven els burgesos" »

Vapors i colònies

Ciències socials3,54 KB

Els inicis de La industrialització catalana els Trobem al Segle XVIII:

-S’especialitzen En productes destinats al mercat (subsistència –> mercat)

-Especialització De les manufactures.

-Hi Ha una demanda perquè hi ha pagesos estables i amb ingressos.

-Indústria Rural domèstica, producció a domicili.

-Consolidació De les manufactures indianes (teles de la Índia que s’estampen aquí), és Barata, còmode i fresca, se la poden permetre tan els rics com els pobres.

-Una Burgesia emprenedora.    3      3etapes:

-Etapa del vapor: 1830-1860, es creen les primeres fàbriques (Bonaplata), aquestes Estaven al litoral. En aquell moment hi havia la guerra carlina i això Endarrereix el procés.

-Etapa De l’erergia hidràulica: 1860. Es...

Continua llegint "Vapors i colònies" »

El ferrocarril y el vaixell de vapor

Ciències socials3,44 KB

L'ESPLENDOR DEL FERROCARRIL

-1807 Fulton va impulsar la primera línia comercial amb vaixells propulsats am motor de vapor

-entre 1830 i 1880 els vaixells van icnorporar bucs de ferro i va fer servir helix

-1870 va arribar a les costes americanes el primer vaixell am cameres frigorifikes

L'ERA DEL FERROCARRIL

El 1814 stephenson va construir la primera locomotora de vapor, k es va utilitzar per portar carregaments entre le smines de Carbó.

Després el 1825 va ser inaugurada la primera línia de ferrocarril a Anglaterra. El 1830 es va inaugurar la primera via ferria pel transport de passatgers entre liverpool i manchester.

CNSEQNCIES DLA RVOUCIO DLS TRANSPORTS

-es va produir un fort creixement del comerç , pk es van reduir els temps de travessia i...

Continua llegint "El ferrocarril y el vaixell de vapor" »

L'Imperialisme i el Colonialisme (1870-1914): Causes, Conseqüències i Repartiment d'Àfrica

Ciències socials4,74 KB

L'Imperialisme (1870-1914)

Context Històric

Entre 1870 i 1914, l'auge dels nacionalismes i del sistema capitalista va transformar l'expansió colonial, donant lloc a l'«era de l'Imperialisme». A finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats van experimentar una etapa de prosperitat econòmica, expandint-se i constituint enormes imperis colonials. A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar, generant una escalada de tensions i armament que va culminar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Definicions

Imperialisme: Extensió del domini o influència (econòmica, política o militar) d'un estat poderós sobre zones o territoris perifèrics...

Continua llegint "L'Imperialisme i el Colonialisme (1870-1914): Causes, Conseqüències i Repartiment d'Àfrica" »

Mecanització de la industria textil

Ciències socials2,37 KB

1 AUGMENT DEMOGRÀFIC
s. XIX conjunt pobl. Esp augmenta perk mortalitat es va mantenir elevada i va incrementar un 60% la pobl. No va ser homogeni a tota la península. A catal. Va ser més imtens i la doblar la població. L'incr. Demo. Va ser resultat d'una natalitat elevada i de la dism. De la mortalitat com a conseqü. D'una millor alimentac. I el retrocés de grans epidèm. Crisi subsistència va seguir afectant.

2. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
Conjunt de canvis en les formes de propietat se la terra que es van fer a Espanya a partir de l'accés dels progressistes al poder. Obj: dissolució de l'Antig Règim al camp i introducc. De formes capitalistes.
Lleis van abolir el regim senyor. I van procedir a la desvincul. De la propi. I a la desamortització....

Continua llegint "Mecanització de la industria textil" »

Propietat vinculada

Ciències socials3,13 KB

ANTIC RÈGIM: És un sistema econòmic, social i polític. L’origen a Europa el (S.XVI). Les seves característiques son: el regim econòmic senyorial, el capitalisme comercial, societat estamental, i sistema polític basat en l’absolutisme monàrquic. 
1: QUINA ES LA BASE DE L'ECONOMIA DE L'A.R?L'agricultura i la ramaderia.
2:QUIN TIPUS DE PROPIETAT PREDOMINA? EXPLICA LA DIFERENCIA ENTRE P.VINCULADA, P. PRIVADA.: - P. Vinculada.
-P.Vinculada: protpietats d'un títol nobiliari, església o municipi de corona.Permetia al seu titular treure'n profit economic i exercicir-hi jurisdicció, pero no la podia vendre. -P.Privada: se'n podia disposar lliurament i posar-les a la venda.
3:PERQUE A L'EDATMODERNA L'AGRICULTURA ERA POC PRODUCTIVA?Perque
...
Continua llegint "Propietat vinculada" »

Definició règim senyorial

Ciències socials4,56 KB

Característiques Agràries a la Espanya del Segle XIX.La reforma Agrària liberal és l’intent que es va a dur a terme, a partir de l’accés dels Progressistes al poder el 1837, per dissoldre l’Antic Règim al camp, així com La introducció de formes de propietat i de producció capitalistes. (Abolició del règim senyorial. La desamortització de la majoria de terres pertanyien a L’església i ajuntaments. Es consolidà la propietat privada de la terra, que es Va transformar en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement. Les terres desamortitzades varen possibilitar l’augment de la producció i va Ser destinada cada cop més a la venda. Però gran part de la terra continuà en Mans d’antics propietaris, funcionaris,...

Continua llegint "Definició règim senyorial" »

Ramaderia i Poder a la Castella Medieval

Ciències socials5,52 KB

El Predomini de la Ramaderia

Tal com passava a la Corona d'Aragó, la majoria de la població de Castella treballava al camp i es dedicava a l'agricultura. Entre els conreus agrícoles, els més importants eren els cereals -ordi, blat, civada...-. També tenia importància la producció de vi i oli. No obstant això, l'activitat que donava més diners era la ramaderia, sobretot la ramaderia ovina, que era molt valorada per la llana. La major part de la llana s'exportava. Els ramats d'ovelles eren propietat de la noblesa castellana i, per tal de defensar els seus interessos, van crear l'Honorable Concejo de la Mesta.

Les Rutes de la Llana

Burgos era la capital del comerç de la llana i va experimentar un fort creixement que la va convertir en una
...
Continua llegint "Ramaderia i Poder a la Castella Medieval" »