Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

La crisi de l'Antic Règim a França

El 1789, França estava immersa en una profunda crisi econòmica i social. Des del 1760 s'anaven succeint males collites que van provocar l'augment dels preus i el descontentament popular. D'altra banda, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta per la seva marginació política, ja que només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social. Aquesta, animada per les idees de la Il·lustració, aspirava a posar fi a l'absolutisme i a tot el sistema de l'Antic Règim.

La monarquia es trobava sumida en una crisi financera provocada per les despeses de l'Estat i de la cort, i també pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats...

Definició: excés d'importacions de béns, de serveis i de valors financers respecte de les exportacions similars.

NUTS: sigles de les unitats territorials estadístiques, corresponents a les divisions del territori que la UE utilitza amb finalitats estadístiques. A Espanya, la divisió coincideix amb les comunitats autònomes.

Codecisió: procediment que es fa servir en la majoria de la legislació. Si el Parlament i el Consell de la UE no estan d'acord amb una proposta de llei, se submet al Comitè de Conciliació, format per un nombre d'iguals de tots dos instituts, que aconseguirà un acord. Torna a sotmetre's la llei perquè sigui aprovada.

Fons estructural: fons de la UE per a infraestructures i equipaments de zones enderrocades.

Fons de

El pensament polític del general Franco

El pensament polític del general Franco: va ser un militar africanista d'un catolicisme integrista, que professava un nacionalisme espanyol d'signe agressiu i excloent. Considerava les virtuts que tradicionalment s'atribuïa a l'exèrcit com l'essència dels valors nacionals, pensament més militar que polític. Els sentiments religiosos durant la guerra civil es van intensificar pel suport de la jerarquia de l'Església, que va qualificar la insurrecció militar de croada. Va arribar a identificar-se amb un paper providencial, escollit per Déu per salvar la pàtria. Catolicisme i pàtria van esdevenir per a ell la mateixa cosa.

El nacionalisme agressiu tenia una interpretació heroica de la història...

La indústria tèxtil catalana es localitza principalment a la costa central i a l'interior de la província de Barcelona, a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Baix Camp, el Vallès Occidental, el Bergadà, l'Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia. La seva localització depèn de l'energia, la matèria primera i la tipologia de la indústria.

La indústria cotonera predomina i es localitza a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occidental, a Osona i al Gironès. Està situada a les vores dels rius, funciona amb energia hidràulica i són les colònies.

La major part d'aquestes es troben situades a la comarca de Barcelona,...

La revolució demogràfica

Des de mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement conegut amb el nom de revolució demogràfica. La població passa de 140 milions el 1750 a 187 el 1800, i a 266 el 1850. A Gran Bretanya va ser més ràpid: es va duplicar al llarg del segle XVIII, de 5 a 10 milions.

Causes: augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i de la medicina. Una alimentació millor va fer la població més resistent a les malalties, i les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.

Conseqüències: disminució de la mortalitat i manteniment o lleuger increment de la natalitat. L'esperança de vida passa de 38 anys a finals del segle XVIII a 50 anys a finals del segle XIX.

Revolució

Nazisme: la fallida de la República de Weimar

La nova república, basada en una constitució àmpliament democràtica, va ser incapaç de crear un sistema polític que volia posar fi al règim. El 1919 es va produir l'aixecament de la Lliga Spartakista, que pretenia proclamar un govern de consells obrers seguint el model soviètic, però va ser reprimit. La situació econòmica també passava per un moment molt difícil: els deutes de guerra i els forts pagaments que Alemanya havia de satisfer als vencedors van originar un augment de la inflació, que va anar acompanyada d'una devaluació del marc alemany. La crisi del 1929 va empitjorar la situació i el país va entrar en una etapa de recessió.

La dictadura nazi

Un decret del govern va prohibir...

La població i la urbanització

La taxa d'urbanització del 73,3% correspon als països occidentals, com Albània o Bòsnia-Hercegovina. Les ciutats no són grans, petites o mitjanes, amb una expansió cap als suburbis.

L'eix urbà europeu, tenint en compte l'Itàlia, aglutina les àrees metropolitanes de Londres, París i Milà. Hi ha conurbacions al nord d'Itàlia i Alemanya. Hi ha dos eixos principals: la costa mediterrània (Itàlia–Espanya), amb una gran expansió econòmica i urbana, i el centre d'Europa i de l'Est fins a la frontera de Rússia.

Les zones perifèriques i les seves ciutats (Madrid, Atenes, Lisboa) no estan ben connectades amb els grans eixos urbans.

El procés d'integració europea

Configuració de la UE:

• Tractat de París

1. Europa al segle XVIII

La signatura del Tractat d'Utrecht va donar pas a un període d'equilibri internacional.

Transformació econòmica i demogràfica

Es va produir un creixement demogràfic, ja que no hi van haver epidèmies, gràcies a la introducció de nous cereals i a una economia més millor. L'augment de la població va estimular l'increment de la producció i va causar la reactivació econòmica.

• Les operacions comercials van començar a créixer.
• Es van instal·lar fàbriques reials.
• Es va augmentar la producció agrícola i ramadera.
• Les comunicacions van millorar gràcies a la construcció de carreteres i canals.
• El comerç colonial va tenir un creixement més espectacular.
• Les companyies comercials van col·laborar a estendre i assegurar

La societat Feudal

1                  Europa Cap l’any mil

Europa cap a L'any mil era un territori dividit en nombrosos regnes i estats independents. La dissolució de l'antic Imperi carolingi havia donat lloc al final del Segle X A dues noves entitats territorials, el Sacre Imperi Romanogermànic iel regne de França. A més a Més, hi havia els regnes i comtats hispànics, els Estats Pontificis, els països Eslaus, el regne d'Hongria, acabat de crear, el territori escandinau i Anglaterra onels Normands van guanyar els saxons anglesos en la batalla de Hastings (1066) i es Van establir al país.

Tots ells, al seu Torn, estaven dividits en demarcacions territorials més petites, des dels ducats I els comtats fins a