Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Monarq. Absoluta: s.17 s va impsar la monarq.Absoluta(forma d gvern n q l poder suprem sta n mans d1 sola prsona anomenada rei) El poder dl rei stava limitat x 3: ·resist. Dls diverss poders lcals a ls dmands dl govern cntral(ajuntmnts,autoritts lcals) ·manca d1 cntrol eficaç x part dls reis ·aprovació d ls asemblees representtives. Absolutism: dmes a petits stats. A la resta Europa ls grans monarq. Disposavn d1 poder restringit bsat n la cooperac./cnsentimnt mb ls pders locals i ls grans snyors. Govern absolut: Ls reis vn intntar ampliar l contrl sbre ls seus territoris i vn cooperar mb ls qui tenien l poder. Els reis absoluts vn crear nous funcionaris mb l'objectiu d'afermar l seu poder a scala local. Aqests mesures van ser insuficients,...

El Repartiment Colonial a Àfrica

1. El Rif: protectorat (Espanya)
2. Marroc: protectorat (França)
3. Sàhara Occidental (Río de Oro): colònia (Espanya)
4. Mauritània: colònia (França)
5. Cap Verd: colònia (Portugal)
6. Senegal: colònia (França)
7. Gàmbia: colònia (Gran Bretanya)
8. Guinea Bissau: colònia (Portugal)
9. Guinea Francesa: colònia (França)
10. Sierra Leone: colònia (Gran Bretanya)
11. Libèria: estat independent
12. Costa d'Ivori: colònia (França)
13. Ghana: colònia (Gran Bretanya)
14. Togo: colònia (França / Alemanya)
15. Benín (Dahomey): colònia (França)
16. Nigèria: colònia (Gran Bretanya)
17. Camerun: colònia (França / Alemanya)
18. Gabon: colònia (França)
19. Congo: colònia (França)
20. Angola: colònia (Portugal)
21. Namíbia (Àfrica del Sud-oest): colònia (Alemanya / Gran Bretanya)
22. República

Conformitat i Innovació Social

Conformitat i innovació: la conformitat és la substitució de l'individu per la majoria, un canvi de comportament com a resultat de la pressió dels altres.

Causes de la conformitat

• Influència informacional: considerar que les informacions dels altres són millors.
• Influència normativa: mostrem acord amb el grup per no ser-ne exclosos.

Perspectiva teòrica de la conformitat

Segons la teoria discursiva: la conformitat és una forma de resoldre un conflicte entre normes. El conformisme és l'actitud d'acceptació passiva de la normalitat. Els mitjans tendeixen a crear conformisme. En una societat individualista, el trencament del consens deixa l'individu completament aïllat.

Innovació

Modificació dels discursos...

1. L'Estat com a organització política de la societat

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

L'Estat té diferents funcions:

• Parlament: encarregat d'elaborar les lleis de l'Estat.
• Poder judicial: encarregat de jutjar el compliment d'aquestes lleis.
• Cossos policials i els exèrcits: encarregats de vetllar per la seguretat interior i exterior.
• Política exterior: encarregada de les relacions exteriors.
• Recaptació d'impostos: encarregada de la seguretat social.
• Economia: encarregada de l'activitat empresarial i del mercat laboral.
• Serveis públics: encarregats de l'educació i la sanitat.
• Constitució:

Tendències de la indústria mundial

Les tendències industrials mundials han variat degut a la globalització. Aspectes rellevants d'aquests canvis:

• L'augment del dinamisme de la revolució tecnològica ha fet que la productivitat industrial augmenti i els costos disminueixin.
• L'enfortiment dels sistemes d'informació ha donat lloc al desenvolupament de sectors industrials: electrònica, informàtica, telecomunicacions i robòtica.
• L'aparició d'espais industrials dinàmics, localitzats als països en vies de desenvolupament, especialment a Àsia, ha provocat un augment de la competència, i obliga a crear i incorporar innovacions tecnològiques que facin que les empreses siguin emprenedores, o bé també agressives.

Espais industrials al món

Podem...

L'imperialisme

L'imperialisme és l'espoliació de recursos, l'explotació econòmica i el domini polític de gran part d'Àsia, Àfrica i Oceania, i també d'alguns països occidentals. Va produir-se entre 1860 i 1914, període en què l'home blanc va dominar gran part de la Terra.

Causes econòmiques

L'excés de població, la recerca de nous mercats, de matèries primeres i de mà d'obra barata, així com l'extracció de productes miners, petroli i agrícoles, van impulsar el creixement econòmic.

Causes polítiques

Hi havia idees racistes: es creia en la superioritat de l'home blanc.

L'Imperi britànic

Al 1914, l'Imperi britànic tenia possessions per tot el món:

• Colònies de poblament: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Hi havia

Localització industrial fins al 1975

Els factors que atreien la indústria eren socials (classe empresarial organitzada, mà d'obra barata, existència de crèdit, etc.) i espacials (proximitat de les matèries primeres, energia, mercat, infraestructures i indústria complementària). La distribució territorial presenta 4 grans nuclis:

• Catalunya: indústria tèxtil, maquinària, química i automòbil.
• País Basc: indústria siderúrgica.
• Astúries: indústria extractiva i siderúrgica.
• Madrid: producció de béns de consum.

A partir de 1959 es crearen els Pols de Desenvolupament (Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla, etc.). Tanmateix, es va mantenir un fort desequilibri industrial entre regions, tot i que hi hagué ciutats que van arrencar com Valladolid...

Mobilitzacions i reivindicacions

Revoltes luddites: contra les màquines.

Revolució Francesa (1789)

L'any 1789 hi ha una primera revolució que provoca la transformació de les estructures de l'Antic Règim.

Causes: crisi de subsistència, descontentament de la burgesia, difusió de les idees liberals i reforma de la política fiscal i convocatòria dels Estats Generals.

El Tercer Estat es reuneix a la sala del joc de pilota i proclama l'Assemblea Nacional Constituent. La burgesia construeix un nou Estat (monarquia constitucional), però els problemes continuen i els jacobins proclamen la Convenció Nacional i la República.

Les decisions passen a mans del Comitè de Salvació Pública, dirigit per Maximilien Robespierre. Després s'instaura una...

Les reformes d'Azaña: exèrcit i Església

La reforma religiosa

Un dels primers objectius va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris. Per limitar el pes de la religió en l'educació, el govern va prohibir als ordes religiosos la dedicació a l'ensenyament. La Llei de congregacions va fixar límits a la possessió de béns i va preveure la dissolució dels ordes que comportessin algun perill per a l'Estat.

Els sectors catòlics van percebre aquesta legislació com una agressió directa a les seves conviccions. El ressorgiment de sentiments anticlericals, que va culminar amb la crema d'edificis religiosos el maig de 1931,...

La revolució liberal (1833-1843)

Primers governs de transició (1833-1836)

Creació d'un consell per assessorar Maria Cristina, presidit per Cea Bermúdez, format per absolutistes i moderats. Defensors de l'absolutisme amb alguns reformes administratives.

Creen la divisió provincial en 49 províncies.

Insurrecció carlina: es crea un govern liberal presidit per Martínez de la Rosa. Eren reformes molt limitades.

Creació de l'Estatut Reial, un conjunt de regles per convocar Corts, semblants a les de l'Antic Règim, però adaptades als nous temps.

Reformes insuficients. Els liberals es divideixen en moderats i progressistes (dues grans tendències).

La Corona dona suport als moderats, però necessiten ajuda i accepten un govern progressista.

Progressistes

Moviment...