Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Llei de Beneficència

La Llei de Beneficència representa la resposta legislativa i pública a les necessitats dels més desafavorits en el context d'una constitució aprovada. Comença a aparèixer amb l'aprovació de les primeres constitucions. La primera que es va aprovar a Espanya va ser la Constitució de Cadis el 1812. La segona va ser la Constitució Moderada el 1845.

Evolució de la Llei de Beneficència

• Primera Llei de Beneficència: Es va crear durant el període del Trienni Liberal (1820-1823).
• Segona Llei de Beneficència: Es va aprovar el 1849, en el context d'una nova constitució, coneguda com la Constitució Moderada de 1845.

Definició de Demanda Diacrítica

Són aquelles necessitats i aspiracions humanes insatisfetes. Necessitats...

La reforma agrària liberal i la desamortització

Dins dels canvis experimentats per l'economia espanyola al segle XIX, la burgesia liberal va posar en marxa la anomenada «reforma agrària liberal», destacant el procés desamortitzador. Des de les Corts de Cadis i el breu Trienni Liberal, el liberalisme espanyol va aprovar diverses mesures per convertir l'agricultura en un sector modern i productiu, dins del model econòmic del liberalisme.

Desamortitzar consisteix a vendre o subhastar públicament els béns rústics que a l'Antic Règim es trobaven, legalment, amortitzats o vinculats. La majoria d'aquests béns pertanyien a l'Església i als ajuntaments. Per tant, estem parlant d'un procés d'expropiació governamental, amb l'objectiu de posar

Com vivien els nobles?

La noblesa estava composta per un nombre reduït de persones, diferenciades per la riquesa i el poder.

• Alta noblesa: vassalls del rei, ducs, comtes, marquesos...
• Baixa noblesa: cavallers.

Homes i dames nobles

• Homes nobles: s'entrenaven per a anar a la guerra; s'entrenaven practicant equitació, caça...
• Dames nobles: es casaven amb la persona triada pels pares, obeïen el marit, educaven els fills, oraven i brodaven.

Estil de vida i alimentació

• Indumentària: teles cares i adorns.
• Alimentació: carn amb espècies cares i receptes refinades.

El castell

Se situava al centre del feu. A l'interior hi havia una torre de l'homenatge amb les habitacions del senyor i la família i el gran saló. Tenia pou, estable, tallers... Als castells...

L'agricultura a Catalunya i Espanya al segle XX

Pes de la producció agrària catalana sobre l'espanyola: 1900 = 8,6%; 1930 = 9,7%.

1. Augment de la producció de cereals, especialment l'arròs del Delta de l'Ebre.
2. Increment major al sector ramader, amb bestiar boví i porcí.
3. Viticultura: davallada llarga i profunda, disminució de quasi 1/3.

Productes destinats a l'exportació en un volum més gran: vi, oli, fruita seca, patates primerenques, cítrics.

Els problemes del camp espanyol

Situació del camp espanyol al primer terç del segle XX: Enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Existència d'extenses zones de latifundis i zones de fort predomini de minifundis. Això repercutia en rendiments baixos i dificultava la importació...

Glossari de l'Antic Règim i l'Edat Contemporània

• Antic Règim: sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (s. XIX).

• Règim demogràfic: conjunt de pautes demogràfiques que segueix una població al llarg de la seva evolució.

• Putting out system: mètode productiu i d'organització del treball industrial on la producció s'efectuava als domicilis dels treballadors durant els segles XVIII i XIX.

• Gremi: agrupacions d'artesans d'origen medieval que controlaven tota la producció artesana de cada ofici.

• Senyoria territorial: tinences de la terra en les quals els camperols havien de pagar al senyor unes rendes per l'explotació

L'Arribada dels Visigots a la Península Ibèrica

Crisi de l'Imperi Romà i Migracions Bàrbares

Entre els segles II i IV, l'Imperi Romà va entrar en una profunda crisi, marcada per guerres civils, revoltes internes i la decadència de les ciutats. En aquest període, la presència de pobles bàrbars (germànics, estrangers) a l'exèrcit imperial i en l'àmbit privat es feia cada cop més notable. Aquests pobles també es trobaven dins de l'Imperi, sota un foedus (tractat) i com a foederati, amb l'objectiu d'obtenir noves terres i aportar soldats. Aquests pobles bàrbars vivien a les fronteres de l'Imperi, per això els romans els anomenaven "bàrbars" o "estrangers".

A principis del segle V, la confrontació entre l'Imperi Romà d'Occident i...

La Nova Societat Industrial i el Capitalisme

El triomf de la industrialització i del capitalisme va fer que pagesos i artesans engrossissin les files del naixent proletariat industrial.

Classes Socials Clau

• Proletariat Industrial: Classe obrera emergent, formada principalment per antics pagesos i artesans.
• Burgesia: Classe social vinculada a la propietat de les fàbriques. La seva riquesa va disputar la preeminència social a l'aristocràcia. Els empresaris, els banquers i els propietaris agrícoles formaven la burgesia.

Valors i Símbols de la Burgesia

Els valors burgesos es basaven en:

• Exaltació de la propietat privada.
• La feina, l'estalvi i l'individualisme.
• La consolidació del patrimoni familiar.
• El símbol de prosperitat era l'habitatge.

Altres

La Nova Societat Industrial:

El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comport comportar una transformació profunda de la societat de l'Antic Règim. El nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i la mecanització. És per això que molts pagesos i artesans van passar a engruixir les files del naixent proletariat industrial. En aquest món industrial els empresaris, els banquers i els grans propietaris agrícoles formaven la burgesia, que es va convertir en l'elit social. Gràcies a la seva riquesa i a la seva influencia política i cultural creixent, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors. Els nous valors burgesos es basaven en l'exaltació...

Funcions del Rei en una Monarquia Parlamentària

El rei és el cap de l'estat, però el govern és elegit pel parlament. Constitueix la màxima representació de l'estat dins del país i en les relacions internacionals. El rei és l'àrbitre i moderador de les institucions i exerceix les funcions que li atribueixen la constitució i les lleis. El càrrec de rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat.

Institucions i Poders de l'Estat

Poder Legislatiu: Elabora i aprova les lleis. Correspon al parlament.

Poder Executiu: Aplica les lleis. Correspon al govern.

Poder Judicial: Jutja i fa executar el que s'ha jutjat. L'exerceixen els jutges i els tribunals de justícia.

Òrgans del Poder Judicial

Els òrgans fonamentals del poder judicial són:...

Societat i Economia de l'Antic Règim

Pervivència de la Societat Estamental

La societat del segle XVIII continuava mantenint la divisió en estaments i les seves característiques essencials eren la desigualtat jurídica i l'immobilisme. Els grups privilegiats (noblesa i clergat) eren amos de la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ostentaven càrrecs públics. El clergat constituïa poc més del 2% de la població, però controlava més del 40% de la propietat territorial. La noblesa, a la qual es pertanyia per naixement o per nomenament reial, no sobrepassava el 5% de la població, però posseïa extenses propietats i detenia nombroses senyories, en les quals administrava justícia i de les quals extreia rendes abundants....