Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Característiques de l'Imperi Carolingi

L'any 843, amb el Tractat de Verdun, els successors de Carlemany van dividir l'imperi en diversos regnes.

El vassallatge

El vassallatge era un sistema de relacions personals entre els marquesos i els nobles. S'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge.

La societat feudal

La societat feudal es dividia en dos estaments principals:

• Privilegiats:
  • Rei
  • Alta noblesa i alt clergat
  • Cavallers, noblesa i monjos
• No privilegiats:
  • Pagesos
  • Artesans

Les atribucions del rei

• Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'anar els vassalls amb els seus exèrcits (mainades). Si no hi anaven, podien ser considerats traïdors i perdre els seus feus.
• Demanar impostos en cas de guerra, coronacions, casaments, etc.
• Exercir de jutge

L'expansió de la Corona d'Aragó

Jaume I, fill de Pere I, va dur a terme una política expansionista: el 1229 va ocupar Mallorca, el 1238 València i el 1266 Múrcia. Els successors de Jaume I van continuar l'expansió pel Mediterrani: Pere II va vèncer els francesos i va ocupar Sicília. Més tard, altres reis van ocupar Sardenya, Còrsega, Nàpols i, al segle XIV, els almogàvers van ocupar Atenes i part de l'Imperi bizantí.

Institucions fonamentals

• Les Corts: Eren assemblees amb representants de la noblesa, l'Església i la burgesia de les ciutats. Sense la seva autorització, el rei no podia promulgar lleis ni augmentar els impostos.
• La Generalitat: Era una assemblea que promulgava les lleis i normes que s'havien aprovat.
• El Consell de Cent:

Cronologia de l'Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana:

• 395-476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
• 527-565: Regnat de Justinià I el Gran a l'Imperi Bizantí.
• 622: L'Hègira: Mahoma i els seus seguidors són expulsats de la Meca.
• 630: Els musulmans conquereixen la Meca.
• 632-661: Califes ortodoxos.
• 661-750: Dinastia Omeia.
• 711: Batalla de Guadalete.
• 722: Batalla de Covadonga.
• 732: Batalla de Poitiers.
• 814: Mort de Carlemany i regnat del seu fill, Lluís el Pietós.

Plena Edat Mitjana:

• 1086: Batalla de Sagrajas.
• 1137: Matrimoni entre Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
• 1145: Els almohades envaeixen Al-Àndalus.
• 1212: Batalla de les Navas de Tolosa.
• 1230: Unió definitiva dels regnes de Castella i Lleó sota Ferran III el Sant.
• 1238: Jaume I el Conqueridor conquista

1. Elements clau del diagnòstic municipal

Per realitzar un diagnòstic complet, cal incloure els següents aspectes que permetin contextualitzar el municipi i l'objecte d'estudi:

• Història i demografia: Evolució del municipi i dades poblacionals.
• Context socioeconòmic: Nivell econòmic, sectors principals i formació.
• Context polític i social: Estructura de govern, conflictes interculturals i convivència.
• Àmbit educatiu: Serveis de l'Institut, pobles d'influència i absentisme escolar.

2. Descripció i anàlisi de la comunitat

Aquesta secció serveix com a punt de partida per identificar necessitats i problemes:

Context i recursos

Inclou la ubicació, infraestructures, grups d'interès i relacions comunitàries. És fonamental comprendre el context

Procés de Normalització Lingüística

Definició i Context Històric

El procés de normalització lingüística és el procés mitjançant el qual un idioma és sotmès a la regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, amb criteris científics i racionals. La tasca fou duta a terme, en el cas de la llengua catalana, a principis del segle XX, impulsada per les propostes de la revista L'Avenç a finals del segle XIX, la feina de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Les llengües europees veïnes ja s'havien normativitzat feia segles, però el català no ho havia fet per raons polítiques. Amb la Renaixença es va veure la necessitat de comptar amb unes normes ortogràfiques fixades, un diccionari general...

Context Històric del Primer Terç del Segle XX

El primer terç del segle XX va estar marcat per un context històric complex. La monarquia d'Alfons XIII va viure una alternança de poder i la crisi de 1898 va impulsar les reivindicacions de la burgesia. A Catalunya, va sorgir la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, mentre que Lerroux va combatre les reivindicacions autonomistes i el moviment obrer. El moviment obrer va estar representat per la CNT i Solidaritat Catalana. Aquest període va culminar amb el cop de Primo de Rivera i, posteriorment, la proclamació de la Segona República. Catalunya va aconseguir un Estatut i la Mancomunitat, que s'agrupaven com un estat federal, fet que a València no va succeir.

Moviments Artístics i Culturals

El

L'Antic Règim: Estructura i Transformació

L'Antic Règim es caracteritzava per una estructura econòmica, social i política particular que va dominar Europa durant segles, fins a la seva crisi al segle XVIII.

Economia de l'Antic Règim

L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural. Entre el 80% i el 90% de la població es dedicava a les tasques agrícoles, principalment per a l'autoconsum. Malgrat aquesta predominança rural, es va produir un desenvolupament significatiu del comerç ultramarí.

Drets Senyorials

Els drets senyorials eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors de les terres. Aquests provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats i de les càrregues imposades als pagesos.

L'Absolutisme Monàrquic

L'...

Causes econòmiques del colonialisme

1) Els països industrialitzats d’Europa necessitaven cercar nous mercats per vendre l’excedent de la seva producció industrial. I volien comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú…) i productes colonials (sucre, xocolata, te…) al millor preu possible. Finalment, volien invertir els seus excedents de capital a llocs fora d’Europa, on la mà d’obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.

Les transformacions econòmiques al llarg del segle XIX varen donar com a resultat un gran augment de la població europea, que va arribar als 450 milions d’habitants el 1900. Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedentària, sobretot en l’agricultura,...

Els grans corrents ideològics de l’obrerisme

El marxisme

• Karl Marx i Friedrich Engels elaboren una teoria o programa d’acció per canviar la societat: el *socialisme científic*.
• La seva doctrina es publica al *Manifest Comunista* (Londres, 1848).
• Els tres grans eixos del marxisme són:
  1. L’anàlisi del passat: La lluita de classes, l’antagonisme entre opressors i oprimits en cada etapa històrica (esclavisme, feudalisme, capitalisme). En aquesta darrera etapa l’antagonisme es troba entre la burgesia i els obrers.
  2. La crítica del present: Analitzada i explicada a *El Capital* (en tres volums, 1867-1894). El treball de l’obrer genera un benefici superior al salari que percep (*plusvàlua*), que resta en mans del capitalista; la voluntat