Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Etapes de l'Europa medieval

La història medieval es divideix en tres etapes principals:

• Alta edat mitjana (segles V-X): marcada per la consolidació del feudalisme.
• Plena edat mitjana (segles XI-XIII): període de creixement agrícola, comercial i urbà.
• Baixa edat mitjana (segles XIV-XV): caracteritzada per crisis econòmiques, demogràfiques i socials.

Poders universals a l'edat mitjana

Eren institucions que intentaven exercir autoritat sobre tota la cristiandat: el Sacre Imperi i el papat. Els emperadors i els papes rivalitzaven constantment pel poder polític i religiós.

Els cismes religiosos

Cisma d'Orient (1054)

Va dividir la cristiandat en l'Església catòlica (Roma) i l'ortodoxa (Constantinoble).

Cisma d'Occident (1378-1417)

Va generar papes...

Les Revolucions Industrials: Resum i Impacte Global

Primera Revolució Industrial (Segle XVIII)

A mitjans del segle XVIII la població augmenta, fet que comporta dues causes principals:

Revolució Demogràfica

• Disminució de la mortalitat: Hi ha més aliments, més higiene i menys epidèmies.
• Augment de la natalitat.

Revolució Agrícola

• La privatització de les terres.
• Innovacions a les tècniques de conreu: Rotació quadriennal i noves [tècniques].

Revolució Industrial i Sistema Fabril

També s'innova i es comença a aprofitar la força del vapor per augmentar beneficis i reduir costos. Així es crea el sistema fabril: es fa divisió del treball, on cada obrer realitza una tasca específica. Així neixen les fàbriques.

El primer sector a mecanitzar-...

Sistemes d'agricultura tradicional i extensiva

Agricultura itinerant per cremació: s'obté cremant els boscos (tallen els matolls). Es fan uns forats al sòl per a les llavors. Els camps només són productius durant 3 o 5 anys; després, canvien de lloc.

Agricultura extensiva de secà: es basa en l’associació de les activitats agrícoles i ramaderes. L’adob permet l’explotació permanent del sòl. Les terres estan dividides en tres parts separades per tanques; una part es deixa en guaret.

Agricultura irrigada de l’arròs: les pluges són abundants, els hiverns són càlids i les terres són fèrtils. S’hi conrea l’arròs, que no empobreix el sòl. És una agricultura molt intensiva, ja que es fan dues collites: hivern i estiu.

La

Biografia de Salvador Espriu

Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913 en una família benestant, Salvador Espriu va viure a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau. Va ser un estudiant brillant de Dret i Història Antiga. El 1936, mentre estudiava lletres clàssiques i preparava una beca d'egiptologia, l'esclat de la Guerra Civil va estroncar la seva carrera acadèmica. No es va exiliar i va utilitzar l'escriptura com a via de fugida durant una època molt dura.

Durant el franquisme, la seva obra va tenir una funció reivindicativa de la cultura, la llengua catalana i la democràcia. Va participar activament en moviments com la Caputxinada (1966) i l'homenatge a Pompeu Fabra (1968). Al final de la seva vida, va rebre nombrosos reconeixements, com...

Conseqüències de la colonització:
Pobles colonitzats:
- Introducció de nous mètodes higiènics (hospitals, vacunes, etc.)
- Submissió dels indígenes a treballs forçats, que provoca una disminució de la població.
Econòmic:
- Els territoris empitjoren per a la població autòctona.
- Expropiació de terres indígenes.
- Augment de plantacions enfront de l'agricultura de subsistència.
- Imposició de l'economia de mercat i ús de moneda.
Sociopolític:
- Imposició de llengua, cultura i religió.
- Pèrdua d'antigues jerarquies i trencament de nacions històriques.
Cultural:
- Impacte en costums autòctons.
- Pèrdua de tradicions i difusió de la vida europea (cultura, llengua, etc.).
Metropolis:
- Van poder disposar de matèries...

El Repartiment d'Àsia: L'Índia

L'Índia va ser la colònia de major interès per als britànics, coneguda com “la joia de la corona”.

Fases de l'Ocupació i Control Britànic

• Inici de l'ocupació (s. XVIII): El comerç estava en mans de la Companyia de les Índies Orientals.
• 1857: Revolta dels Sipais.
• 1885: L'Índia esdevé una colònia controlada directament per la Gran Bretanya.

Projecte Colonial i Expansió Territorial

El projecte colonial va incloure l'ocupació de territoris fronterers com:

• Península Aràbiga
• Birmània
• Tibet
• Malàisia
• Singapur

Matèries Primeres i Exportacions

• Matèries primeres exportades: Espècies (te, picants), cotó, seda.
• Exportacions britàniques a l'Índia: Manufactures de cotó, capital i equips ferroviaris.

Cal destacar...

Emirat dependent (711-756)

A principis del segle VIII, el regne visigot estava dividit en dos: un governat per Roderic i l'altre per Àkhila. L'any 710, Roderic es va apoderar de Toledo, la capital del regne visigòtic, i Àkhila va demanar ajuda als musulmans, que ja havien envaït una bona part del nord d'Àfrica. Així va començar la invasió musulmana a la península Ibèrica. Els musulmans van anomenar Al-Àndalus el territori conquerit, van establir la capital a Còrdova i el van convertir en un emirat dependent de Damasc. El 720, gairebé tota la península estava conquerida. El 732, la batalla de Poitiers va enfrontar musulmans i francs, amb la derrota dels primers i la fi de l'expansió musulmana. Van sorgir enfrontaments entre àrabs,...

L'ascens dels EUA com a potència mundial

Els països europeus que van participar en la Primera Guerra Mundial van patir una greu crisi econòmica. En canvi, els EUA en van sortir molt beneficiats.

La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats va estimular el creixement econòmic i la supremacia comercial americana. Les pèrdues materials i humanes van ser petites en comparació amb les dels altres països.

En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica i financera mundial.

La producció agrícola era molt elevada i la producció industrial representava el 44,8% del total mundial.

Els Estats Units eren els creditors principals del món com a conseqüència dels préstecs de guerra....

El Sistema de Serveis Socials a Catalunya

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya

La Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials de Catalunya, estableix el marc legal per a la provisió i regulació dels serveis socials al territori català.

El Preàmbul: Drets i Principis Rectors

El preàmbul, com a part expositiva de la llei, inclou el dret als serveis socials i estableix principis rectors de les polítiques públiques, entre d'altres:

• Foment de la Cohesió Social.
• Promoció de Polítiques Preventives i Comunitàries que garanteixin la qualitat del servei i la gratuïtat en els serveis bàsics.
• Defineix els Serveis Socials com un dels sistemes de benestar social.
• Destaca com a mesura de política social que la reducció