Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Moviment obrer, marxisme i anarquisme: orígens i ideologies

Ciències socialsActualitzat el 4,39 KB

El Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i Lluites Socials

Des dels Inicis fins al 1848

D'Artesans a Proletaris

Amb la llibertat de producció, els artesans van perdre els privilegis per transformar-se en proletaris, sense cap propietat més que la seva prole (fills) i amb necessitat de feina. Eren contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Es va configurar una nova classe obrera i un nou ordre laboral caracteritzat per:

  • Jornades de fins a 15 hores.
  • Ritme de treball constant, aplicat també a dones i nens.
  • Disciplina estricta.
  • Salaris baixos.

De tota manera, el procés de mecanització també va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals (els telers manuals anglesos van passar de 800.000...

Continua llegint "Moviment obrer, marxisme i anarquisme: orígens i ideologies" »

Història d'Espanya dels segles XV al XVIII: resum de les etapes clau

Ciències socialsActualitzat el 4,83 KB

L'Unió Dinàstica (1479)

L'unió dinàstica fa referència al casament de dos sobirans per unir dos regnes a Hispània l'any 1479. La causa fou la d'unir els dos regnes per crear una gran unitat. Les conseqüències foren l'augment del poder i un terreny més extens.

Descobriment d'Amèrica (1492)

Amèrica era un continent totalment desconegut fins al 1492, quan Cristòfor Colom hi va arribar creient que era l'Índia. Les causes varen ser diverses:

  • Anaven a la recerca d'espècies i elements luxosos.
  • Per terra no es podia anar.
  • Per l'Àfrica tampoc, perquè estava envoltada pels portuguesos.
  • Colom va decidir anar recte pel mar pensant que arribaria a l'Índia sense saber que existia Amèrica.

Les conseqüències varen ser distintes per als diferents...

Continua llegint "Història d'Espanya dels segles XV al XVIII: resum de les etapes clau" »

Modernisme i corrents modernistes: regeneracionisme, esteticisme i noucentisme

Ciències socialsActualitzat el 1,85 KB

Modernisme: Moviment cultural europeu de finals del Segle XIX i principis  del Segle XX que va tractar d'inserir l'art en la totalitat de la vida social. Manifestacions artístiques que s'expressen en pintura, literatura... Per això es parla de l'art total, art global i art síntesi. La majoria d'artistes modernistes practicàven diferents arts a la vegada. Al 1884 apareix el terme ''modenista'' a la revista l'Avenç. A partir del 1892 és utilitzar¡T. 


Corrents modernistes: Regeneracionisme: Creien que la societat es podia transformar a traves de l'art. Exaltaven la figura de l'artista i el seu individualisme davant la societat, l'individualisme que la societat no acceptà perquè representava un perill per a ella. Joan maragall, Jaume
...
Continua llegint "Modernisme i corrents modernistes: regeneracionisme, esteticisme i noucentisme" »

L'Edat Moderna i la Monarquia Hispànica dels Reis Catòlics

Ciències socialsActualitzat el 8,07 KB

El pas de l'edat mitjana a l'edat moderna

L’edat moderna a Europa se situa entre mitjans del segle XV i finals del segle XVIII, iniciada per fites com la impremta (1440), la caiguda de Constantinoble (1453) o l’arribada a Amèrica (1492). Aquest període va combinar canvis profunds amb continuïtats medievals:

  • Política: es va reforçar el poder dels monarques, donant lloc a l’estat modern, tot i que van coexistir models autoritaris i parlamentaris.
  • Economia: l'agricultura va seguir sent predominant sota un sistema feudal, però el comerç i les finances van guanyar importància.
  • Societat: es va mantenir l'estructura estamental, però amb un auge creixent de la burgesia urbana.
  • Religió: les crisis de l'Església catòlica van culminar en
...
Continua llegint "L'Edat Moderna i la Monarquia Hispànica dels Reis Catòlics" »

Organitzacions internacionals: ONU, organismes, regionals, econòmiques i ONG

Ciències socialsActualitzat el 4,58 KB

Organismes de l'ONU

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) compta amb diversos organismes clau:

  • Assemblea General: Òrgan de representació dels estats membres on es debaten assumptes globals.
  • Consell de Seguretat: Òrgan executiu encarregat de mantenir la pau i la seguretat internacionals.
  • Secretariat: Responsable administratiu amb funcions polítiques importants.
  • Tribunal Internacional de Justícia: Resol litigis plantejats pels estats en disputa.
  • Consell Econòmic i Social: Supervisa les activitats de comitès, comissions i organismes en els àmbits econòmic i social.

Organismes Específics de l'ONU i Altres Entitats

Diverses organitzacions especialitzades treballen sota el paraigua o en col·laboració amb l'ONU:

  • UNESCO (Organització de les
...
Continua llegint "Organitzacions internacionals: ONU, organismes, regionals, econòmiques i ONG" »

Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença: resum de la literatura catalana

Ciències socialsActualitzat el 5,78 KB

Decadència de la Cultura Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix la Decadència, un període en què la cultura catalana perd força. Les conseqüències principals van ser la castellanització de la cort, iniciada arran de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).

El segle XVIII i la dinastia Borbó marquen el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.

La Literatura Popular i Tradicional

Sempre ha existit una literatura popular i tradicional, creada i viscuda pel poble, que respon als seus gustos, interessos i necessitats....

Continua llegint "Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença: resum de la literatura catalana" »

Títols nobiliaris i noblesa a Espanya: tipus i hidalguies

Ciències socialsActualitzat el 2,6 KB

Grans d'Espanya

És la dignitat màxima de la noblesa espanyola, immediatament després de la d'infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del rei. S'associava la dignitat de Grande als ducs, però també ho poden ser els marquesos, comtes, vescomtes, barons i senyors.

La Noblesa

El noble és aquella persona que, per la seva distinció, per naixement o decisió reial, se li concedeix algun títol que el fa tenir certs privilegis i passa a formar part d'aquesta classe social.

Tipus de títols nobiliaris

  • Vitalicis: Mentre visqui aquella persona.
  • Hereditaris: Passen de pare a fills.
  • Per consanguinitat: Per herència i que roman tres generacions en la seva possessió.
  • Per funcions o càrrecs importants: Que s'han desenvolupat per a la societat.
...
Continua llegint "Títols nobiliaris i noblesa a Espanya: tipus i hidalguies" »

Civilitzacions precolombines: incas, maies i asteques

Ciències socialsActualitzat el 3,92 KB

Inques: Imperi Andí

L'Imperi Inca va ser el més extens d'Amèrica. Es va estendre per la part occidental de Sud-amèrica, abastant els Andes, Xile, Equador i Perú.

Política

El govern era hereditari. L'Inca era el màxim governant. El Willaq Umu era el sacerdot principal. Disposaven d'un element d'unificació: la llengua, el quítxua, i tenien professors per a ensenyar-la.

Societat

La societat estava dividida en:

  • Nobles
  • Sacerdots
  • Camperols
  • Esclaus

Economia

L'agricultura, dirigida per l'estat, era la base de l'economia. Els principals conreus eren la patata i el blat de moro. També conreaven fesols, carbassa, quinoa i cotó. Van desenvolupar la ramaderia d'alpaques i llames, que s'utilitzaven com a animals de transport. El comerç es basava en l'ayllu,...

Continua llegint "Civilitzacions precolombines: incas, maies i asteques" »

Conseqüències econòmiques, demogràfiques i culturals de la colonització d'Amèrica

Ciències socialsActualitzat el 3,29 KB

Conseqüències de la Colonització d'Amèrica

Impacte Econòmic de la Colonització Americana

A partir del segle XV, el Nou Món va esdevenir una gran font d’intercanvis comercials. Castella hi subministrava els productes propis del seu territori, mentre que d’Amèrica hi arribaven, fonamentalment, or i plata, encara que també productes desconeguts fins aleshores, com el cacau, el tabac, la patata i el blat de moro.

El monopoli del comerç americà va ser atorgat a Sevilla, on l’any 1503, la Corona va crear la Casa de Contratación de Sevilla. Aquesta institució tenia com a objectiu controlar el tràfic comercial i el pagament de tributs reials, ja que per allà passaven tots els vaixells que realitzaven la ruta americana. Els viatges...

Continua llegint "Conseqüències econòmiques, demogràfiques i culturals de la colonització d'Amèrica" »

Ciutats Estat de Mesopotàmia i l'Antic Egipte: resum

Ciències socialsActualitzat el 2 KB

Mesopotàmia: Primeres Ciutats Estat

Característiques de les Ciutats Estat

Les primeres ciutats estat estaven envoltades per muralles i al voltant hi havia camps de conreu amb canals de reg que aprofitaven l'aigua dels rius. La majoria dels habitants eren agricultors i pastors.

Grups Socials i les seves Tasques

  • Sacerdots: Controlaven les collites i el comerç.
  • Funcionaris: Ajudaven els sacerdots en tasques administratives.
  • Comerciants: Venien productes i van introduir l'ús de la moneda.
  • Agricultors i pastors: Treballaven en l'agricultura i la ramaderia.

Sorgiment dels Primers Monarques

Els conflictes entre ciutats veïnes per controlar la terra van fer que apareguessin caps militars, que van acabar dominant les ciutats i convertint-se en monarques....

Continua llegint "Ciutats Estat de Mesopotàmia i l'Antic Egipte: resum" »