Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Expansió mediterrània i institucions del Regne de València

Ciències socials2,53 KB

Expansió mediterrània

L'expansió mediterrània: el Regne de València va participar en l'expansió militar de la Corona d'Aragó pel Mediterrani i la seua gent va formar part de les expedicions de conquesta.

Exemples destacats:

  • Roger de Llúria, el comandant dels almogàvers en la conquesta de Sicília, empresa per Pere III el Gran; era comte de Cocentaina i va morir a València.
  • Ausiàs March, el poeta, va participar en l'expedició d'Alfons V i va formar part de campanyes militars per posar fre a la pirateria que assotava el litoral del Regne de València.

Aquesta expansió de la Corona d'Aragó va rebre el suport dels mercaders i mariners valencians.

Activitat comercial

La importància del comerç marítim: a València es va impulsar la creació...

Continua llegint "Expansió mediterrània i institucions del Regne de València" »

Els problemes del camp i el desenvolupament industrial a Espanya

Ciències socials2,49 KB

Els problemes del camp espanyol

Continuava una enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Les grans zones de latifundis i el fort predomini de minifundis provocaven rendiments baixos i dificultaven l'aplicació de noves tècniques de conreu.

  • Zones latifundistes (Andalusia i Extremadura): La població vivia en condicions de subsistència, fet que va provocar conflictes socials i revoltes pageses que reivindicaven l'accés a la terra i un conreu efectiu, com a conseqüència de l'absentisme dels propietaris.
  • Minifundis (Galícia): La mala qualitat de la terra al nord només permetia una productivitat de subsistència.

El govern de l'època era conscient dels problemes i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del...

Continua llegint "Els problemes del camp i el desenvolupament industrial a Espanya" »

L'explotació colonial i l'art del segle XX

Ciències socials2,51 KB

L'explotació dels territoris colonitzats

Una vegada controlat un territori, en començava l'explotació. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants...).

La població nativa proporcionava mà d'obra barata i, molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions properes a l'esclavitud. Les autoritats occidentals no fomentaven la industrialització de les colònies, perquè el que hi buscaven era una font de primeres matèries barates i un lloc on vendre els seus productes.

La segregació social en el sistema colonial

Els colonitzats i colonitzadors

...
Continua llegint "L'explotació colonial i l'art del segle XX" »

Imperialisme i repartiment d'Àfrica: causes i conseqüències (s. XIX)

Ciències socials3,2 KB

Causes de l'expansió colonial

Causes: L'enorme desenvolupament tecnològic d'Europa va produir una crisi de sobreproducció. Les potències industrials europees necessitaven ampliar els seus mercats, ja que entre elles havia començat una guerra proteccionista (aranzels). Les causes econòmiques i demogràfiques incloïen l'establiment de mercats on exportar els excedents industrials i l'utilització d'una mà d'obra barata i no qualificada per tal d'aconseguir matèries primeres i fonts d'energia a baixos costos. Les infraestructures a les colònies es construïen per servir aquests objectius i no per millorar les condicions de vida de la població.

Causes polítiques i estratègiques

Causes polítiques i estratègiques: A finals del s. XIX...

Continua llegint "Imperialisme i repartiment d'Àfrica: causes i conseqüències (s. XIX)" »

L'Estat: Definició, Components i Funcions Essencials

Ciències socials3,08 KB

Què és l'Estat?

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

El Territori i les Fronteres

Els Estats s'identifiquen amb un territori, que administren i damunt el qual exerceixen el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo d'altres Estats i dels territoris respectius.

Fora de les seves fronteres, un Estat no pot adoptar decisions ni imposar-les per la força. Si aquestes regles no es respecten, es produeixen conflictes entre els Estats.

La Població i la Ciutadania

Les persones que viuen al territori d'un Estat tenen una sèrie...

Continua llegint "L'Estat: Definició, Components i Funcions Essencials" »

Història d'Al-Andalus: conquesta, califat i llegat cultural

Ciències socials3,74 KB

Història d'Al-Andalus

Any 711. L'any 711 el regne visigot va patir una guerra civil que el va debilitar; el rei Roderic hi era implicat. Alguns nobles van demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica. Musa i Tàriq van creuar l'estret i van guanyar la batalla de Guadalete el 711. Després, els musulmans van trobar poca oposició i van iniciar una ràpida conquesta: van dominar gairebé tota la península Ibèrica, excepte el nord a causa del clima i del relleu. Les terres sotmeses van rebre el nom d'Al-Andalus i van ser governades inicialment per un emir.

Emirat independent

L'any 750 els abbasides van prendre el poder a l'àmbit islàmic; la família omeia va ser derrotada. Posteriorment, un membre de la família omeia va arribar a la península...

Continua llegint "Història d'Al-Andalus: conquesta, califat i llegat cultural" »

Evolució de la Indústria Textil Catalana i Proteccionisme (1830-1891)

Ciències socials4,36 KB

Indústria Tèxtil: Fàbriques Indianes i Evolució

Fase Inicial: Cotó i Màquina de Vapor (1830)

  • Matèria primera: Principalment cotó i no llana (considerat més higiènic).
  • Tecnologia: Introducció de la màquina de vapor (1830).
  • Factors limitants: Manca d'obrers qualificats i dificultat en la repatriació de capitals de les colònies.

Mesures Proteccionistes i Creixement (1830-1861)

Aquest període es caracteritza per un procés de creixement marcat per:

  • La fam de cotó i la Guerra Civil dels Estats Units.
  • 1874: Restauració i una nova fase expansiva impulsada per l'energia hidràulica.
  • Els capitals per a la industrialització provenien de l'agricultura i el comerç colonial.
  • Les empreses eren majoritàriament petites i mitjanes.
  • Limitacions del
...
Continua llegint "Evolució de la Indústria Textil Catalana i Proteccionisme (1830-1891)" »

Estratègies empresarials i integració d'Espanya a la CEE

Ciències socials2,65 KB

Fragmentació i dispersió de la producció

El procés de producció es fragmenta i es dispersa de manera que es redueixen les dimensions de l'establiment a fi d'evitar la concentració de la producció i dels obrers. Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments, de vegades situats a diferents països, els quals s'especialitzen en la fabricació d'alguns components o en models específics.

Les empreses tendeixen a una producció globalitzada: una part determinada del procés és produïda per la fàbrica més eficient, encara que sigui lluny de la seu central, fet que mena a un procés de deslocalització. Altres empreses externalitzen operacions: es desprenen de processos i serveis que poden subcontractar. Aquestes...

Continua llegint "Estratègies empresarials i integració d'Espanya a la CEE" »

Organització i tipus d'imperis colonials: Britànic i Alemany

Ciències socials2,72 KB

La diversa organització de les colònies

Mandats

Fórmula nascuda després de la Primera Guerra Mundial, que s'aplicà per administrar els territoris dependents de les potències d'Europa Central perdedores de la guerra. Segons aquesta nova fórmula, una potència colonial (bàsicament Gran Bretanya o França) exerciria la tutela sobre un determinat territori en representació de la Societat de Nacions (SDN).

La segregació racial a les colònies

La minoria blanca no es va barrejar amb la majoria indígena; cal destacar les següents característiques:

  • Els matrimonis entre blancs i indígenes estaven prohibits.
  • Vivien en barris separats (barris residencials, guetos indígenes).
  • Separació legal i institucionalitzada (ex.: apartheid a Sud-àfrica)
...
Continua llegint "Organització i tipus d'imperis colonials: Britànic i Alemany" »

Socialisme Científic (Marxista) i Anarquisme: Anàlisi i Ideologia

Ciències socials2,65 KB

b. El Socialisme Científic: El Marxisme

El marxisme pren el nom de Karl Marx, el qual, juntament amb Friedrich Engels, va elaborar una teoria, el socialisme científic, que constituïa un programa per canviar la societat.

El Marxisme descansa sobre tres eixos:

  1. L’anàlisi del passat: A través de la lluita de classes, considerada el motor del desenvolupament històric (lluita entre opressors i oprimits en les diferents formes de producció: feudalisme, esclavisme, capitalisme).
  2. La crítica del present: Anàlisi de la forma de producció capitalista (El Capital de Marx, 1867).
    • L’explotació burgesa és inherent al capitalisme.
    • El treball de l’obrer genera un benefici superior al salari: la plusvàlua. Una part es destina a millorar els mitjans
...
Continua llegint "Socialisme Científic (Marxista) i Anarquisme: Anàlisi i Ideologia" »