Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Història: De l'Antic Règim a la Guerra de Successió

Ciències socials2,58 KB

L'Antic Règim

L'Antic Règim va ser el model d'organització política, social i econòmica d'Europa al segle XVIII.

Característiques principals

  • Política: Monarquia absoluta, on el rei tenia un poder de caràcter diví, tot i que estava auxiliat per diverses institucions.
  • Societat: Estamental.
  • Economia: Agrària de tipus senyorial.

L'agricultura era de subsistència, amb un sistema de rotació triennal amb guaret, orientada a l'autoconsum. Sovint es veia colpejada per les crisis de subsistència, caracteritzades per l'escassetat d'aliments i la pujada de preus. La terra pertanyia a la noblesa i els pagesos la treballaven.

El comerç colonial

El comerç triangular tenia en el tràfic d'esclaus de raça negra un dels seus elements essencials. Els...

Continua llegint "Història: De l'Antic Règim a la Guerra de Successió" »

L'Origen del Poder, la Nació i les Bases de l'Economia

Ciències socials3,11 KB

T-6. L'Origen del Poder, la Nació i l'Estat

L'Origen del Poder

En els primers grups primitius van sorgir persones que dirigien els altres.

La Nació i l'Estat

La nació i l'estat representen la divisió política i administrativa dels territoris.

Què és una Nació?

Una nació es defineix per diversos elements:

  • Posseir un sentiment de pertinença a una comunitat.
  • Símbols comuns: bandera, himne i festa nacional.
  • Espai geogràfic concret i delimitat.
  • Senyals d'identitat pròpies com la llengua, les institucions, les tradicions, les lleis, etc.

Les nacions són duradores, però no eternes.

El Territori de la Nació i de l'Estat

El territori de l'estat pot o no coincidir amb una nació, amb una part d'una nació o amb més d'una nació.

Divisió Política

...
Continua llegint "L'Origen del Poder, la Nació i les Bases de l'Economia" »

Estaments i Feudalisme: Origen, Societat i Croades a l'Edat Mitjana

Ciències socials4,22 KB

Estaments i Societat Feudal

D'una banda, hi havia els privilegiats. Dins d'aquests s'hi distingien dos estaments o ordres:

  • La noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
  • El clero: capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'església.

Era un sector petit de la població, però gaudien de tots els privilegis, posseïen una part important de les terres (feus) i detenien el poder militar, econòmic i religiós.

De l'altra, hi havia l'estament o ordre dels no privilegiats. Segons l'activitat que duien a terme, es diferenciaven en llauradors, que eren la immensa majoria de la població, i artesans, que constituïen un sector molt reduït. Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Hi estaven sotmesos i no tenien...

Continua llegint "Estaments i Feudalisme: Origen, Societat i Croades a l'Edat Mitjana" »

L'Estat com a forma d'organització política

Ciències socials2,79 KB

L'Estat és la forma fonamental d'organització de la societat, i consisteix en el conjunt d'institucions polítiques i administratives que regeixen un país. (Sobirania: atribut bàsic de l'Estat; significa que l'Estat representa l'autoritat superior al seu territori i no depèn de cap altre poder.) (Nació: col·lectius que comparteixen una mateixa identitat, agrupen poblacions que tenen una història, unes tradicions i una cultura comunes.) (Estats plurinacionals: estats en els quals conviuen comunitats que tenen distintes llengües o una pluralitat religiosa molt gran.) (Funcions: les més importants de l'Estat són: desenvolupar polítiques econòmiques, socials i territorials; garantir el respecte a la llei dins de les seues fronteres;...

Continua llegint "L'Estat com a forma d'organització política" »

De la Febre Colonitzadora a la Gran Guerra: Causes i Aliances (1885-1914)

Ciències socials3,39 KB

Conseqüències de la Darrera Febre Colonitzadora

La darrera febre colonitzadora portà una gran sèrie de conflictes dins de les colònies i conflictes entre potències. Al final, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885), on es van pactar una sèrie de punts clau:

  • Si no es dominava completament un territori, no es podia reclamar.
  • Queda completament prohibit el monopoli.

Aquesta sèrie de revisions i tensions portarien finalment a la Primera Guerra Mundial.

Causes de la Primera Guerra Mundial (1a GM)

Causes Econòmiques

La Segona Revolució Industrial (2a RI) va canviar el panorama econòmic mundial, amb nous sectors de producció i l'ús de noves fonts d'energia. Això va fer que ressorgissin noves potències industrials (EEUU i Japó) que...

Continua llegint "De la Febre Colonitzadora a la Gran Guerra: Causes i Aliances (1885-1914)" »

Causes i Tipus d'Organització Territorial del Colonialisme i Imperialisme

Ciències socials4 KB

Causes Principals del Colonialisme

Les principals causes que van propiciar el colonialisme i l'imperialisme són diverses i interrelacionades:

Causes Demogràfiques

  • Augment demogràfic: Gran augment de la població.
  • Èxodes: Moviments migratoris, tant rurals com internacionals.

Causes Econòmiques

Impulsades principalment per la Revolució Industrial:

  • La metròpoli busca nous mercats per vendre els productes elaborats.
  • Necessitat de reinvertir el capital, finançant infraestructures com vies de ferrocarril i carreteres a les colònies.
  • Obtenció de primeres matèries.
  • Concessió de préstecs.

Causes Polítiques

  • Nacionalisme: Moviment que defensa l'Estat per damunt dels individus.
  • Xovinisme: Defensa de la superioritat de l'Estat propi. Polítics destacats
...
Continua llegint "Causes i Tipus d'Organització Territorial del Colonialisme i Imperialisme" »

Història de l'Humanisme, la Reforma i la Contrareforma (Segles XV-XVI)

Ciències socials3,46 KB

L'Humanisme, el Renaixement i la Reforma

L'Humanisme: Origen i Filosofia

L'Humanisme va sorgir als segles XV i XVI com una nova manera de pensar. Els humanistes reivindicaven l'herència cultural i artística de l'Antiguitat grecoromana i situaven l'ésser humà al centre de totes les seves reflexions.

El Renaixement es va crear precisament per fer evident l'inici d'un temps nou.

Característiques Principals de l'Humanisme

Al segle XVI, a Itàlia, els literats van començar a interessar-se pels autors clàssics, fet que va produir l'Humanisme. Les seves principals característiques eren:

  • Exalçament de l'ésser humà (antropocentrisme).
  • Valoració de la cultura grecollatina.
  • Interès per la ciència.
  • Ús i desenvolupament de les llengües vernacles.
...
Continua llegint "Història de l'Humanisme, la Reforma i la Contrareforma (Segles XV-XVI)" »

Al-Andalus: Història, Cultura i Llegat d'una Civilització Esplendorosa

Ciències socials6,24 KB

Al-Andalus: Orígens i Esplendor

Al-Andalus es va formar al segle VIII, esdevenint una civilització rica i avançada.

La Conquesta Musulmana de la Península Ibèrica

Els musulmans van creuar l'estret de Gibraltar l'any 711. L'exèrcit, format principalment per berbers i comandat per Tàriq ibn Ziyad, va derrotar les tropes del rei visigot Roderic a la batalla del riu Guadalete.

La conquesta del territori va ser ràpida, sovint mitjançant capitulacions (pactes amb les autoritats locals a canvi de respectar la seva religió i costums).

La Serralada Cantàbrica i una part dels Pirineus van quedar al marge del control islàmic. Catalunya va ser ocupada entre el 713 i el 718.

Distribució de la Terra i Grups Socials

El 20% de les terres conquerides...

Continua llegint "Al-Andalus: Història, Cultura i Llegat d'una Civilització Esplendorosa" »

Poder Polític i Territori: Origen, Models d'Estat i Democràcia

Ciències socials5,01 KB

1. L'Origen del Poder Polític i el Territori

El Naixement del Poder Polític

Els primers humans, caçadors i recol·lectors antics, constituïen societats força igualitàries i eren grups petits. Quan van ser més nombrosos, va sorgir l'aparició de l'agricultura i la ramaderia. Va ser llavors quan es va fer evident la necessitat d'establir un poder polític.

Així, cap al 3000 aC, a Egipte i Mesopotàmia, van aparèixer els primers reis i es van formar els primers estats, entesos com una organització política que exerceix el seu poder sobre un grup humà.

Territori i Fronteres

El territori és la base física de l'Estat i ve delimitat per les fronteres.

  • Frontera: És una línia imaginària que limita el territori sobre el qual un Estat té la
...
Continua llegint "Poder Polític i Territori: Origen, Models d'Estat i Democràcia" »

La Rotació Triennal i les Transformacions Econòmiques a Europa

Ciències socials3,1 KB

La rotació triennal: es basa en tres parts de conreu on ha d'haver-hi una part en guaret. Va rotant; els rendiments són molt baixos. No hi havia especialització i els intercanvis eren escassos.

Antic Règim: eren les societats europees de l'edat moderna que havien superat l'etapa medieval i feudal, basades en l'economia agrària.

La burgesia europea en general s'ha fet més rica econòmicament. Els càrrecs polítics estaven reservats als nobles.

L'agricultura de subsistència és la contrària a la de mercat.

  • Els nobles tenen la propietat de la terra i els de l'església també tenen la propietat de la terra.
  • Els pagesos viuen ofegats per les vendes a pagar. Les rendes són 1/3 per a pagar als nobles.

L'expansió econòmica

  • Indústria: noves formes
...
Continua llegint "La Rotació Triennal i les Transformacions Econòmiques a Europa" »