Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Cerimònia de lliurament d'un feu

Ciències socials4,87 KB

La societat Feudal

1                  Europa Cap l’any mil

Europa cap a L'any mil era un territori dividit en nombrosos regnes i estats independents. La dissolució de l'antic Imperi carolingi havia donat lloc al final del Segle X A dues noves entitats territorials, el Sacre Imperi Romanogermànic iel regne de França. A més a Més, hi havia els regnes i comtats hispànics, els Estats Pontificis, els països Eslaus, el regne d'Hongria, acabat de crear, el territori escandinau i Anglaterra onels Normands van guanyar els saxons anglesos en la batalla de Hastings (1066) i es Van establir al país.

Tots ells, al seu Torn, estaven dividits en demarcacions territorials més petites, des dels ducats I els comtats fins a

...
Continua llegint "Cerimònia de lliurament d'un feu" »

Rotació triennal amb guaret

Ciències socials2,37 KB

Antic Règim: Definim les societs europees de l'Edat Moderna que continiaven mantenint un model de vida basat en l'economia agraria de tipus senyorial, l'absolutisme monarquic i la societat estamental. 

Agricultura de subsistencia: es un sistema de conrreu basat en la rotació trienal amb guaret. S'orientaven a l'autoconsum. La crisi de subsistencia son els períodes d'escasetat d'aliments i de puges de preus.

Monarquia absoluta: El rei tenia tot el poder absolut. Concentrava tots els poders en la persona del rei i no retia comptes a ningú.

Rotació trienal: Tenia trafic d'esclaus de raça negra un dels seus elements ecencials. Els esclaus eres recollits a África, traslladats a América en unes condicions penoses i venuts allà per treballar...

Continua llegint "Rotació triennal amb guaret" »

A qué es dedicaven els burgesos

Ciències socials2,45 KB

estroctura estamental

privelegiats: rei nobles(alta burgesia i baixa burgesia)clergat (alt clergat i baix clergar)

no privilegiats: burgesia artesans pagesos  

al Segle XVII es juntaven els nobles i burgesos els nobles conseguian diners i els i els burgesos conseguian títols

economia

agricultura i ramaderia 80% i 90% -->baix rendiment (poc diners i treballaven molt)

mala qualitat de les terres sobreexplotació mala cualitat de les llavors escassetat del remat---> manca d' adobs guaret (dividien en dos les terres de manera que aprofitaben el 50%) conflictes bel.Lics --> tecnica de cremar la terra del enemic

putting system va sorgir un sistema de comerç ilegal perque estaven en desagrad dels gremis

els artesans s' aprofitaven de les epoques...

Continua llegint "A qué es dedicaven els burgesos" »

El ferrocarril y el vaixell de vapor

Ciències socials3,44 KB

L'ESPLENDOR DEL FERROCARRIL

-1807 Fulton va impulsar la primera línia comercial amb vaixells propulsats am motor de vapor

-entre 1830 i 1880 els vaixells van icnorporar bucs de ferro i va fer servir helix

-1870 va arribar a les costes americanes el primer vaixell am cameres frigorifikes

L'ERA DEL FERROCARRIL

El 1814 stephenson va construir la primera locomotora de vapor, k es va utilitzar per portar carregaments entre le smines de Carbó.

Després el 1825 va ser inaugurada la primera línia de ferrocarril a Anglaterra. El 1830 es va inaugurar la primera via ferria pel transport de passatgers entre liverpool i manchester.

CNSEQNCIES DLA RVOUCIO DLS TRANSPORTS

-es va produir un fort creixement del comerç , pk es van reduir els temps de travessia i...

Continua llegint "El ferrocarril y el vaixell de vapor" »

L'Imperialisme i el Colonialisme (1870-1914): Causes, Conseqüències i Repartiment d'Àfrica

Ciències socials4,74 KB

L'Imperialisme (1870-1914)

Context Històric

Entre 1870 i 1914, l'auge dels nacionalismes i del sistema capitalista va transformar l'expansió colonial, donant lloc a l'«era de l'Imperialisme». A finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats van experimentar una etapa de prosperitat econòmica, expandint-se i constituint enormes imperis colonials. A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar, generant una escalada de tensions i armament que va culminar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Definicions

Imperialisme: Extensió del domini o influència (econòmica, política o militar) d'un estat poderós sobre zones o territoris perifèrics...

Continua llegint "L'Imperialisme i el Colonialisme (1870-1914): Causes, Conseqüències i Repartiment d'Àfrica" »

Mecanització de la industria textil

Ciències socials2,37 KB

1 AUGMENT DEMOGRÀFIC
s. XIX conjunt pobl. Esp augmenta perk mortalitat es va mantenir elevada i va incrementar un 60% la pobl. No va ser homogeni a tota la península. A catal. Va ser més imtens i la doblar la població. L'incr. Demo. Va ser resultat d'una natalitat elevada i de la dism. De la mortalitat com a conseqü. D'una millor alimentac. I el retrocés de grans epidèm. Crisi subsistència va seguir afectant.

2. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
Conjunt de canvis en les formes de propietat se la terra que es van fer a Espanya a partir de l'accés dels progressistes al poder. Obj: dissolució de l'Antig Règim al camp i introducc. De formes capitalistes.
Lleis van abolir el regim senyor. I van procedir a la desvincul. De la propi. I a la desamortització....

Continua llegint "Mecanització de la industria textil" »

Ramaderia i Poder a la Castella Medieval

Ciències socials5,52 KB

El Predomini de la Ramaderia

Tal com passava a la Corona d'Aragó, la majoria de la població de Castella treballava al camp i es dedicava a l'agricultura. Entre els conreus agrícoles, els més importants eren els cereals -ordi, blat, civada...-. També tenia importància la producció de vi i oli. No obstant això, l'activitat que donava més diners era la ramaderia, sobretot la ramaderia ovina, que era molt valorada per la llana. La major part de la llana s'exportava. Els ramats d'ovelles eren propietat de la noblesa castellana i, per tal de defensar els seus interessos, van crear l'Honorable Concejo de la Mesta.

Les Rutes de la Llana

Burgos era la capital del comerç de la llana i va experimentar un fort creixement que la va convertir en una
...
Continua llegint "Ramaderia i Poder a la Castella Medieval" »

La Revolució Industrial: Factors, Conseqüències i Canvis Socials

Ciències socials12,3 KB

Els Factors que van Impulsar la Primera Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser possible gràcies a una sèrie de transformacions paral·leles: el creixement de la població, l’expansió de l’agricultura i l’aparició d’una nova mentalitat econòmica.

La Revolució Demogràfica de Finals del Segle XVIII

Fins al segle XVIII, la població europea va créixer molt lentament. La natalitat era molt elevada i la mortalitat també, a causa de les malalties infeccioses i els períodes de fam. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la natalitat es va mantenir igual, però la mortalitat va baixar molt. La població va començar a créixer ràpidament, produint-se una revolució demogràfica. Hi havia més persones i, per tant,...

Continua llegint "La Revolució Industrial: Factors, Conseqüències i Canvis Socials" »

Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències Econòmiques

Ciències socials3,73 KB

Factors Clau de la Revolució Industrial

1. Creixement Demogràfic i Millores Socials

Per l'augment de la producció i millores en la higiene i salut, es va produir una disminució de la mortalitat i un increment de la natalitat.

2. Propietat i Producció

La propietat es manté privada, la qual cosa comporta més independència i producció: diversitat alimentària i fertilitat en els terrenys.

3. Innovació i Organització Industrial

Concentració d'obrers i màquines en grans edificis industrials (fàbriques). Es va impulsar la innovació tecnològica i l'ús de noves energies, com l'hidràulica. Es debat entre el lliurecanvisme i el proteccionisme.

4. Procés Metal·lúrgic (Alt Forn)

Es fa servir carbó de coc i ferro a l'alt forn. En surt ferro

...
Continua llegint "Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències Econòmiques" »

L'Antic Règim: Característiques, Societat Estamental i Il·lustració

Ciències socials2,95 KB

Característiques Demogràfiques de l'Antic Règim

Escàs creixement vegetatiu: elevada mortalitat (especialment infantil), elevada natalitat, escàs creixement de la població.

Inestable equilibri entre població i recursos: moltes crisis de subsistència, grans mortalitats catastròfiques i esperança de vida baixa.

Societat Estamental a l'Antic Règim

La societat de l'Antic Règim era una societat estamental perquè era una societat desigual formada per tres estaments.

Un estament és la divisió social que es donava a l'època de l'Antic Règim i del feudalisme. Els estaments tendeixen a ser tancats, ja que eren definits per dret de naixement i no per mèrits.

Grups Socials

Hi havia dos grups socials: clero i noblesa (privilegiats) i un no privilegiat...

Continua llegint "L'Antic Règim: Característiques, Societat Estamental i Il·lustració" »