Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

La Guerra Freda: Conflictes i Tensions entre Dues Superpotències (1945-1991)

Ciències socials4,3 KB

La Guerra Freda (1945-1991)

La Guerra Freda va ser un sistema de relacions internacionals (1945-1991) caracteritzat pel enfrontament entre dues grans superpotències, els EUA i la URSS, i per la divisió del món en dos blocs antagònics: el capitalista i el comunista. Va viure's en una situació de tensió contínua, però no va degenerar en un enfrontament directe perquè ambdues potències disposaven d'armes nuclears.

Els blocs militars i econòmics

Aliats dels EUA: l'OTAN i altres aliances amb països americans i asiàtics.

Bloc soviètic: el Pacte de Varsòvia. La URSS també va fundar el Comecon per coordinar les seves polítiques econòmiques i prestar-se assistència mútua.

Principals conflictes i crisis

Guerra civil xinesa

Va iniciar-se...

Continua llegint "La Guerra Freda: Conflictes i Tensions entre Dues Superpotències (1945-1991)" »

La nova societat industrial: burgesia, obrers i corrents obreristes

Ciències socials3,66 KB

La nova societat industrial: la burgesia

La burgesia es va convertir en el grup dominant, era la propietària de les indústries i dels negocis. La gran burgesia (banquers i propietaris de grans fàbriques) i la burgesia mitjana (professionals liberals), barrejada amb l'antiga noblesa, els seus habitatges richament decorats amb servei domèstic es van imposar com el model social que s'havia d'imitar.

Els obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d'obra necessària per a les fàbriques a canvi d'un salari. Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals, els horaris, els salaris i les festivitats, que eren establerts de manera arbitrària pels empresaris....

Continua llegint "La nova societat industrial: burgesia, obrers i corrents obreristes" »

La Industrialització: Revolució, Capitalisme i Societat

Ciències socials3,79 KB

Industrialització

Revolució demogràfica

  • Millores en la producció, la higiene i la medicina
  • Reducció de la mortalitat
  • Augment de la natalitat

Revolució agrícola

  • La demanda d'aliments fa pujar els preus
  • Inici de la mecanització
  • Sistema Norfolk

Màquines, vapor i fàbriques

  • Primer, les màquines per força humana i després per energia hidràulica
  • El vapor: energia revolucionària per a la producció i el transport
  • Màquina de vapor: James Watt, 1769
  • Sistema fabril: concentració de màquines i obrers a les fàbriques

Indústria tèxtil

  • Gran Bretanya, primer sector mecanitzat: indústria del cotó
  • Indianes (cotó estampat de l'Índia)
  • El govern prohibeix les importacions i fomenta la producció interior
  • Lletjadora volant (1733) i telar mecànic (1785)

Siderúrgia

...
Continua llegint "La Industrialització: Revolució, Capitalisme i Societat" »

Guerra Freda i descolonització: el món de 1945 a 1991

Ciències socials4,1 KB

La Guerra Freda i la descolonització (1945-1991)

La fundació de l'ONU i el nou ordre mundial

El 1945 es van fundar l'ONU, amb l'objectiu de mantenir la pau al món, fomentar la cooperació entre els estats, garantir la seguretat i crear el Consell de Seguretat, responsable de la pau i la seguretat. Els Estats Units, la URSS, la Xina, el Regne Unit i França en van ser els membres fundadors.

Entre 1945, quan russos, britànics i nord-americans es van reunir a Ialta i Potsdam, el món va quedar repartit en dos blocs:

  • Bloc capitalista: a l'oest del territori, zona nord-americana, format per països democràtics com Espanya i Portugal, i la RFA.
  • Bloc comunista: a l'est del territori, zona soviètica, format per dictadures comunistes o democràcies
...
Continua llegint "Guerra Freda i descolonització: el món de 1945 a 1991" »

La crisi de l'Antic Règim i les Revolucions Liberals

Ciències socials7,92 KB

La crisi de l'Antic Règim a França

El 1789, França estava immersa en una profunda crisi econòmica i social. Des del 1760 s'anaven succeint males collites que van provocar l'augment dels preus i el descontentament popular. D'altra banda, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta per la seva marginació política, ja que només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social. Aquesta, animada per les idees de la Il·lustració, aspirava a posar fi a l'absolutisme i a tot el sistema de l'Antic Règim.

La monarquia es trobava sumida en una crisi financera provocada per les despeses de l'Estat i de la cort, i també pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats...

Continua llegint "La crisi de l'Antic Règim i les Revolucions Liberals" »

La indústria tèxtil catalana: vaxs, colònies i industrialització del segle XIX

Ciències socials8,57 KB

La indústria tèxtil catalana es localitza principalment a la costa central i a l'interior de la província de Barcelona, a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Baix Camp, el Vallès Occidental, el Bergadà, l'Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia. La seva localització depèn de l'energia, la matèria primera i la tipologia de la indústria.

La indústria cotonera predomina i es localitza a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occidental, a Osona i al Gironès. Està situada a les vores dels rius, funciona amb energia hidràulica i són les colònies.

La major part d'aquestes es troben situades a la comarca de Barcelona,...

Continua llegint "La indústria tèxtil catalana: vaxs, colònies i industrialització del segle XIX" »

Revolució demogràfica, agrícola i industrial a Europa

Ciències socials5,75 KB

La revolució demogràfica

Des de mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement conegut amb el nom de revolució demogràfica. La població passa de 140 milions el 1750 a 187 el 1800, i a 266 el 1850. A Gran Bretanya va ser més ràpid: es va duplicar al llarg del segle XVIII, de 5 a 10 milions.

Causes: augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i de la medicina. Una alimentació millor va fer la població més resistent a les malalties, i les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.

Conseqüències: disminució de la mortalitat i manteniment o lleuger increment de la natalitat. L'esperança de vida passa de 38 anys a finals del segle XVIII a 50 anys a finals del segle XIX.

Revolució

...
Continua llegint "Revolució demogràfica, agrícola i industrial a Europa" »

Geografia i Economia d'Europa: Població, Integració i Desenvolupament

Ciències socials7,48 KB

La població i la urbanització

La taxa d'urbanització del 73,3% correspon als països occidentals, com Albània o Bòsnia-Hercegovina. Les ciutats no són grans, petites o mitjanes, amb una expansió cap als suburbis.

L'eix urbà europeu, tenint en compte l'Itàlia, aglutina les àrees metropolitanes de Londres, París i Milà. Hi ha conurbacions al nord d'Itàlia i Alemanya. Hi ha dos eixos principals: la costa mediterrània (Itàlia–Espanya), amb una gran expansió econòmica i urbana, i el centre d'Europa i de l'Est fins a la frontera de Rússia.

Les zones perifèriques i les seves ciutats (Madrid, Atenes, Lisboa) no estan ben connectades amb els grans eixos urbans.

El procés d'integració europea

Configuració de la UE:

  • Tractat de París
...
Continua llegint "Geografia i Economia d'Europa: Població, Integració i Desenvolupament" »

Segle XVIII a Europa: Tractat d'Utrecht, Creixement Econòmic i Reformisme Borbònic

Ciències socials2,85 KB

1. Europa al segle XVIII

La signatura del Tractat d'Utrecht va donar pas a un període d'equilibri internacional.

Transformació econòmica i demogràfica

Es va produir un creixement demogràfic, ja que no hi van haver epidèmies, gràcies a la introducció de nous cereals i a una economia més millor. L'augment de la població va estimular l'increment de la producció i va causar la reactivació econòmica.

  • Les operacions comercials van començar a créixer.
  • Es van instal·lar fàbriques reials.
  • Es va augmentar la producció agrícola i ramadera.
  • Les comunicacions van millorar gràcies a la construcció de carreteres i canals.
  • El comerç colonial va tenir un creixement més espectacular.
  • Les companyies comercials van col·laborar a estendre i assegurar
...
Continua llegint "Segle XVIII a Europa: Tractat d'Utrecht, Creixement Econòmic i Reformisme Borbònic" »

Emirat dependent de Damasc

Ciències socials2,05 KB

S'anomena l'Àndalus els territori peninsular que va estar sota domini musulmà entre els anys 711 i 1492.

LA CONQUESTA D'HISPÀNIA (711-753)

Un petit grup d'àrabs i berbers van travessar l'estret de Gibraltar, dirigits per Tariq, valí del nord d'Àfrica, i van derrotar el rei visigot Roderic en la batalla de Guadalete.
Per diversos motius:
- La manca de cohesió interna de l'Estat visigot.
- La ferocitat de les tropes musulmanes, formades per guerrers convertits a l'islam.
- L'ús de capitulacions o pactes amb la població local.
En Déu anys els musulmans havien ocupat gairebé tota la península, tret del nord peninsular.
El territori conquerit es va incorporar a l'Imperi islàmic dels omeies de Damasc i van formar un emirat dependent.

L'EMIRAT
...
Continua llegint "Emirat dependent de Damasc" »