Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Fases de codificació civil

De 1880 a 1889 es du a terme durant la Restauració. La metodologia i el mètode de codificació civil es canvia, ja que a partir d’aquests moments la tècnica serà de treballar amb unes diverses lleis de bases, durant aquesta dècada hi haurà diverses lleis de bases. Aquesta nova tècnica és important perquè en comptes de presentar un projecte amb detall de cada article, van presentar a les corts només fer aquesta llei de bases, per evitar discussions inútils. A més a més de tenir aquest projecte de 1851 de bases, van decidir introduir aquelles institucions civils forals, que podien ser susceptibles de ser generalitzades,. A més aquestes províncies civils podien tenir institucions.. El procés historicojurídic...

John Locke: Filosofia Política

El Contracte Social en Locke

La teoria política de Locke s'apropa a la de Hobbes, però es diferencia totalment del seu absolutisme. Per a Locke, l'origen i la legitimació de l'Estat són fruit d'un pacte entre els individus que formen la societat. La convivència en societat no s'entén sense el consentiment dels seus membres. Aquest contracte, que legitima l'Estat, no implica la renúncia als drets personals ni justifica l'absolutisme. Per a Locke, la submissió al poder polític no pot significar una renúncia als drets individuals. Des d'una perspectiva liberal, l'Estat se subordina als interessos individuals.

El contracte social per a Locke es concreta de la següent manera:

Estat de natura

És la situació...

El Segon Tractat Sobre el Govern Civil de Locke

En aquest fragment del Segon tractat sobre el govern civil, Locke argumenta que els ciutadans formen una societat i cedeixen el poder al govern a canvi de protecció i seguretat. Tanmateix, si el govern actua en contra de la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, incomplint la seva funció, aquests tenen el dret i l'obligació de resistir-s'hi i establir un nou govern mitjançant el poder social.

Conceptes Clau

• Poder legislatiu: La branca de l'estat encarregada de crear i modificar les lleis.
• Estat de guerra: Situació que es produeix quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra d'un altre.

La Transgressió del Poder Legislatiu

"Sempre, doncs, que el poder legislatiu...

Procés de Substitució Lingüística: Definició

El procés de substitució lingüística es defineix quan la llengua B (L1), de baixa consideració, és desplaçada als àmbits d’ús informals, col·loquials i no prestigiats. Posteriorment, és substituïda per la llengua A (L2), d'alta consideració, en un procés de bilingüització i posterior unilingüització.

Les Etapes del Procés de Substitució

Etapa 0: Situació de Partida

Població monolingüe en L1 (la llengua pròpia del territori).

Etapa 1: Expansió Sectorial de LA

Expansió de la llengua LA (la llengua forastera) de manera sectorial i selectiva. En aquest primer estadi, aprenen la llengua LA les altes esferes de poder que resideixen a les ciutats. També l'aprenen, és clar, els...

La responsabilitat social corporativa (RSC) ha esdevingut una preocupació creixent per als polítics en els últims anys. La globalització ha donat lloc a empreses de grans dimensions i poder que operen en països amb legislacions poc desenvolupades, que no regulen múltiples aspectes de l'actuació empresarial.

Aquesta falta de legislació global per al control de l'activitat empresarial globalitzada fa necessari que els organismes internacionals emetin normes (de compliment voluntari) que, apel·lant al comportament ètic de les empreses, regulin l'activitat econòmica.

Aquestes normes s'han establert en els diferents àmbits geogràfics afectats per l'economia: l'àmbit universal, l'europeu i el nacional.

Normativa en l'àmbit universal

Pacte

Les Corts Generals

Les Corts Generals són l'òrgan representatiu i legislatiu de l'Estat espanyol. És un òrgan bicameral (Congrés de Diputats i Senat) segons l'Art. 61.1 CE. Són l'òrgan representatiu del poble espanyol. La representació política del poble espanyol s'expressa a través de les Corts Generals, és a dir, a través d'ambdues cambres conjuntament. Tradicionalment, la funció del poder legislatiu ha estat doble: per una part, elaborar les lleis de l'Estat i, per l'altra, portar a terme el control del govern.

Característiques

Les Corts Generals són un:

• Òrgan constitucional de l'Estat: tenen el seu origen immediat i directe en la Constitució Espanyola (CE) i participen en la direcció política de l'Estat.
• Òrgan representatiu:

Fonts del Dret Laboral

Convenis Col·lectius

Els convenis col·lectius són acords escrits negociats entre representants de treballadors i empresaris per regular les condicions de treball i la convivència laboral. El dret a la negociació col·lectiva està reconegut per la Constitució.

Contractes de Treball

El contracte de treball expressa la voluntat d'empresari i treballador, però sempre respectant les normes jurídiques i els convenis col·lectius. Cap contracte pot establir condicions menys favorables per al treballador.

Usos i Costums Locals i Professionals

Els usos i costums s'apliquen només en absència de disposicions legals, convencionals o contractuals, o quan la llei es remet a un costum específic.

Principis d'Aplicació de les Normes

Constitució

Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans, les seves formes i funcions.

Criolls

Fills de peninsulars nascuts a Amèrica, els quals, influïts per les doctrines revolucionàries nord-americanes i franceses, es van anar deslligant de la metròpoli.

Desamortització

Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Limita les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils).

Concordat

Conveni sobre els afers eclesiàstics entre el govern d'un Estat i la Santa Seu de Roma.

Carlisme

Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en...

La Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió de sobiranies, un procés que s'anomena integració europea. L'eina fonamental per aconseguir-ho han sigut els tractats, acords internacionals que vinculen les nacions signants per a l'acompliment d'uns objectius determinats. La UE té un defensor del poble, el qual investiga allò que el poble demana i denuncia, o no, la situació.

Institucions de la UE

• Consell Europeu: format pels caps de govern o d'Estat dels països membres, és on s'adopten les decisions més importants.
• Parlament Europeu: òrgan legislatiu de la UE. És elegit cada 5 anys pels països membres amb un nombre de diputats proporcional a la població de cada país, i s'agrupen per grups polítics.
• Comissió Europea: òrgan executiu