Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Organització de l'Estat Espanyol: Parlament, Procés Legislatiu i Justícia

Dret5,46 KB

Estructura Orgànica del Parlament Espanyol

El Parlament espanyol funciona en Ple i en comissions. La Constitució determina les següents regles generals d’organització:

El Ple del Congrés dels Diputats

Format per tots els membres, diputats organitzats per la Mesa.

La Mesa del Congrés

Dirigeix les sessions plenàries actuant sota l’autoritat i direcció del president del Congrés. Ostenta la representació de la Cambra en els actes als quals assisteix. Està formada pel president, 4 vicepresidents i 4 secretaris.

Les Comissions Parlamentàries

Són grups de treball integrats per un nombre reduït de diputats de diferents grups parlamentaris. Poden ser:

  • Especials
  • D’investigació
  • Permanents
  • Mixtes

La Diputació Permanent

Hi haurà una Diputació...

Continua llegint "Organització de l'Estat Espanyol: Parlament, Procés Legislatiu i Justícia" »

John Locke: Pacte, Separació de Poders i Tolerància

Dret2,83 KB

Per instint de conservació i de desig de seguretat i de tranquil·litat, els individus busquen una solució: El pacte. Els individus pacten a favor d'un sobirà o governant a qui se li donarà poder absolut. Els individus renunciaran als seus drets a canvi de pau, ordre i seguretat. El pacte és incondicional i irrevocalbe. Resultat del pacte: és un estat autoritari, una monarquia absoluta (absolutisme). Estat de naturalesa: segons Locke, els individus viuen en comunitats en igualtat, pau i ordre, i tenen drets naturals (dret a la llibertat, dret a la vida) i estan protegits, però no hi ha cap institució jurídica per protegir-los. Pacte: l'objectiu és protegir els drets naturals. Doble contracte: - Entre tots els individus per triar un...

Continua llegint "John Locke: Pacte, Separació de Poders i Tolerància" »

Drets Humans i Garanties Institucionals: Una Visió Completa

Dret3,51 KB

Drets: Són pretensions (*1) o expectatives que un subjecte (*2), de manera fundada (*3), té que altres subjectes facin o deixin de fer alguna cosa en relació amb els seus interessos o necessitats.

Funció del Dret: Respondre a una amenaça (relació de poder o desigualtat) que un subjecte fa enfront d'un altre, causada per aquesta relació de poder o desigualtat.

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en què habita i de factors com l'estatus,...

Continua llegint "Drets Humans i Garanties Institucionals: Una Visió Completa" »

Jerarquia normativa en el dret laboral

Dret3,22 KB

Llei orgànica:

Regula els drets fonamentals i les llibertats públiques; és aprovada per les Corts Generals de l’estat espanyol. Es diferencien de les lleis ordinàries per la necessitat de tenir majoria absoluta al Congrés de Diputats i perquè són reservades a unes matèries concretes.

Llei ordinària:

Norma de rang de llei que generalment està en l’últim graó en la jerarquia jurídica de les lleis d’un Estat. L’aprovació d’ella és per majoria simple i és realitza al Congrés o Parlament.

Decret legislatiu:

Normes amb rang de llei dictades pel Govern que són desenvolupaments de text realitzats pel Govern o recopilacions de normes disperses aprovades pel Parlament.

Decret llei:

Són normes amb rang de llei dictades pel Govern...

Continua llegint "Jerarquia normativa en el dret laboral" »

Democràcia: Representació, Participació i Teories Polítiques

Dret8,27 KB

Mòdul 1: Orígens i Evolució del Concepte de Democràcia

Els textos de Robert Dahl i Bernard Manin ens han conduït cap a la idea de representació i de govern representatiu com la manera efectiva d'entendre la democràcia i el concepte d'autogovern. El concepte de representació ha estat un dels focus d'atenció de les crítiques al funcionament de les democràcies actuals, les quals, per exemple, conviuen amb un nivell de confiança molt baix respecte a les institucions clau de la representació política, com ara els parlaments o els mateixos partits polítics.

Davant d'això, una de les alternatives que ressorgeix periòdicament en la discussió política és l'adopció d'una democràcia més directa i participativa. En primer lloc, la...

Continua llegint "Democràcia: Representació, Participació i Teories Polítiques" »

Normes amb Rang de Llei i Potestat Reglamentària

Dret3,38 KB

Normes amb Rang de Llei Aprovades pel Govern

Decret-llei (article 86 CE). Figura menys democràtica perquè no participa el Parlament. El govern l'aprova i aquesta llei entra en l'ordenament jurídic. Es va pensar per a casos d'extraordinària necessitat (casos de crisi, catàstrofes naturals...). Hui en dia el Decret-llei és la figura més emprada per a governar (el govern ho ha entès de forma molt oberta, per a ella, qualsevol situació és d'extraordinària necessitat, i el Tribunal Constitucional li ha donat la raó, ja que és un concepte subjectiu per part del govern).

Qui aprova el Decret-llei és el govern (l'executiu), aquest passa al Congrés, el qual té 30 dies per a dir que el Decret-llei és vàlid per majoria simple [convalidació]...

Continua llegint "Normes amb Rang de Llei i Potestat Reglamentària" »

Principis d'Articulació del Dret Comunitari i Dret Intern

Dret2,58 KB

Els Principis d'Articulació del Dret Comunitari i el Dret Intern

Dos principis:

Principi d'Aplicació Directa

El dret comunitari s'aplica directament des del moment que és aprovat per les institucions europees. No cal transposició ni mecanismes legislatius per poder aplicar-lo, a no ser que ho digui el propi dret comunitari.

Principi de Primacia

Fa referència a que el dret comunitari té primacia sobre el dret intern. Dins l'aplicació del rang de llei, el dret comunitari té preferència sobre els tractats internacionals. Teòricament, no pot haver-hi una contradicció entre el dret intern, la constitució i el dret comunitari, ja que s'ha vist que no hi ha contradicció entre aquests. Si hi hagués contradiccions, s'aplicarà el dret comunitari...

Continua llegint "Principis d'Articulació del Dret Comunitari i Dret Intern" »

Organització i Funcionament de les Corts Generals

Dret5,38 KB

Organització de les Cambres: Regulació

  • Articles 72 a 80 CE.
  • Articles 23 a 59 del Reglament del Congrés dels Diputats.
  • Articles 27 a 68 del Reglament del Senat.

Òrgans de Govern

President del Congrés dels Diputats o del Senat

  • Concepte:
És l’òrgan unipersonal de govern, direcció i de representació exterior de la Cambra.
  • Forma d’elecció:
És escollit per la respectiva cambra d’entre els seus membres, en primera votació per majoria absoluta. Si no s’obté majoria absoluta, es fa una segona votació i és escollit per majoria simple dels vots.
  • Funcions (entre d’altres):
  • Dirigeix i manté l’ordre en els debats.
  • Complir, fer complir i interpretar el Reglament.
  • Facultats administratives i disciplinàries.
  • Únicament el President del Congrés
...
Continua llegint "Organització i Funcionament de les Corts Generals" »

Funcionament i composició del Govern a Espanya

Dret1,69 KB

GOBIERNO

1.- Concepto: L'organ constitucional encarregat del poder executiu.

Regulación

Articles 97 i següents de la constitución i la llei 50/1997 (el govern el forma el president, els vicepresidents i els ministres).

Principios

  1. Principio de dirección colegiada: el president i els ministres tenen encarregades les funcions constitucionals i hi ha una responsabilitat solidaria.
  2. Principio presidencial: les corts generals escullen el president de govern que dirigeix i coordina els membres i les funcions del govern.
  3. Principio departamental: els ministres dirigeixen el seu ministeri i s'encarreguen de les funcions administratives.

Composición

Segons l'art 98 de la constitución, el govern està format pel president, els ministres i els membres que la...

Continua llegint "Funcionament i composició del Govern a Espanya" »

Introducció a la Teoria del Dret: Persona, Drets i Responsabilitat

Dret4,11 KB

Personalitat Jurídica

Persones Físiques: Tenen capacitat jurídica, són subjectes de drets i deures. No necessàriament tenen capacitat d'obrar (aptitud per a realitzar actes vàlids, exercir drets i deures).

Entitats Col·lectives: Agrupació d'individus i materials amb una finalitat col·lectiva, subjecte de drets i deures.

  • Teories: Les entitats col·lectives no tenen personalitat jurídica.
  • Teories Realistes: Prèvies al dret i independents dels seus membres (Von Gierke), ficcions (Savigny), normes amb unitat (Kelsen), estructures conceptuals amb funcions (Hart).

Animals: Personalitat jurídica però no capacitat d'obrar.

Dret Subjectiu

  • Kelsen (altres categories): Conducta no prohibida (dret feble), permís administratiu (autorització), reflex
...
Continua llegint "Introducció a la Teoria del Dret: Persona, Drets i Responsabilitat" »