Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Qüestionari de Dret de Família i Successions del Codi civil de Catalunya

DretActualitzat el 3,47 KB

Veritable o Fals

  1. F. Naixement dels aliments.
  2. V. El cònjuge és el primer a prestar aliments.
  3. F. Irregularitats en la filiació.
  4. F. S'inclou convisqui o no.
  5. V. Es dirigeix a tots proporcionalment.
  6. V. El matrimoni és únic.
  7. F. Plens efectes del matrimoni inscrits al RC.
  8. V. El CCCat reconeix 3 models de família.
  9. F. La parella estable no s'ha de formalitzar davant el RC.
  10. V. Dissoluble i formal.

Emplenar els buits

  1. Presumpció de pare en fill no matrimonial: l'home que ha conviscut amb la mare durant el període legal de concepció.
  2. L'adopció constitueix: mitjançant reconeixement judicial motivat.
  3. Fecundació de la mare: centre autoritzat o document públic.
  4. Filiació materna determinada: pel part i la gestació.
  5. Els adoptants i l'adoptat, si ha complert els
...
Continua llegint "Qüestionari de Dret de Família i Successions del Codi civil de Catalunya" »

Terra Baixa de Guimerà: simbologia, personatges i preguntes resoltes

DretActualitzat el 2,85 KB

Anàlisi de l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà

  1. Elabora un diccionari amb deu mots o expressions que desconeguis:
  2. Explica la simbologia dels següents elements:
    • Terra Alta: És on hi ha la bondat.
    • Terra Baixa: La part dolenta.
    • Molí: Tritura les persones.
  3. Qui són els Perdigons? Quina característica familiar tenen? (pàg. 122-123)

    Són els tafaners del poble: la Nuri, la Pepa, en Josep, en Nando i l'Antònia. Són germans.

  4. Per què el Sebastià arregla el matrimoni entre la Marta i el Manelic?

    Perquè ell s'ha de casar amb una pubilla i per això ha de casar la Marta amb el Manelic.

  5. Què representa el personatge de la Nuri? Explica com evoluciona la seva relació amb la Marta i els motius d'aquesta evolució.

    Representa la bondat, la noblesa...

    Al principi

...

Continua llegint "Terra Baixa de Guimerà: simbologia, personatges i preguntes resoltes" »

Ordenació i instrucció del procediment administratiu: terminis, proves i audiència

DretActualitzat el 7,09 KB

Ordenació del Procediment Administratiu

Els terminis en el procediment administratiu

Obligatorietat dels terminis

L’article 47 estableix que els terminis establerts per les normes obliguen tant als interessats com a les autoritats i personal al servei de les administracions públiques (AP) competents per a la tramitació dels assumptes. L’incompliment dels mateixos comporta efectes diferents depenent de si ho fa l’AP o el particular.

El còmput dels terminis

La Llei 30/1992 estableix regles diferents segons es tracti de terminis fixats en dies, mesos o anys:

  • Determinació del dia inicial (dia a quo): Tant si són expressats en dies, mesos o anys, es comptaran a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació
...
Continua llegint "Ordenació i instrucció del procediment administratiu: terminis, proves i audiència" »

El Govern de la Generalitat: organització, funcions i atribucions

DretActualitzat el 3,45 KB

La Llei 13/2008 possibilita que el president de la Generalitat, si no ha nomenat conseller o consellera primer, pugui nomenar un vicepresident/a que serà titular del departament que determini el president.

El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat.

És també el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.

El Govern és un òrgan solidari, és a dir, respon políticament davant el Parlament de manera conjunta, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels òrgans que el componen.

El Govern es regula pel capítol III del títol II de l’EAC i, d’acord amb l’art. 68.3, una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament...

Continua llegint "El Govern de la Generalitat: organització, funcions i atribucions" »

Estructura institucional de la Generalitat de Catalunya: Parlament, Govern i òrgans

DretActualitzat el 3,49 KB

Estructura Institucional de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya comprèn el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern. S'estableix un lligam de confiança entre el Parlament i el Govern.

El Parlament de Catalunya: Assemblea i Funcions

El Parlament és l'assemblea representativa i legislativa de Catalunya. Les seves funcions principals són:

  • Aprovar els pressupostos.
  • Controlar l'acció política del Govern.

El Parlament és unicameral, compost per 135 diputats escollits cada quatre anys mitjançant sufragi universal.

Prerrogatives dels Diputats i Organització Interna

Els diputats gaudeixen de tres prerrogatives fonamentals:

  1. Inviolabilitat: Llibertat absoluta d'expressió sense poder ser jutjats per les opinions manifestades
...
Continua llegint "Estructura institucional de la Generalitat de Catalunya: Parlament, Govern i òrgans" »

Comissió de Policia de Catalunya i Comissions Regionals de Seguretat

DretActualitzat el 6,15 KB

Comissió de Policia de Catalunya: Coordinació Policial

  1. És l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i les policies locals de Catalunya.
  2. La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al Departament amb competències en seguretat pública i és integrada per:
    • El conseller o consellera del Departament amb competències en seguretat pública, que la presideix.
    • Cinc vocals en representació dels ajuntaments.
    • Cinc vocals en representació del Govern.
  3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són:
    1. Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el Departament amb competències en seguretat pública i els ajuntaments, fer-ne el seguiment,
...
Continua llegint "Comissió de Policia de Catalunya i Comissions Regionals de Seguretat" »

Guia bàsica de dret administratiu: actes nuls, recursos i procediment contenciós

DretActualitzat el 2,87 KB

1. Concepte d'actes nuls

Són actes de les administracions públiques que contenen vicis de forma o de dret que comporten la nul·litat de l'acte.

2. Per a què serveix la declaració de lesivitat?

Té la finalitat de procedir a la seva posterior impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

3. Concepte de revocació i rectificació

Les administracions públiques poden revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocació no sigui contrària a l'ordenament jurídic.

4. Per a què serveixen els recursos administratius?

Tenen la finalitat de protegir els drets dels administrats.

5. Quins són els recursos administratius?

Consultar pàgines 180-181 del llibre, punts 2.1, 2.2 i 2.3.

6. Motius

...
Continua llegint "Guia bàsica de dret administratiu: actes nuls, recursos i procediment contenciós" »

El municipi: organització, òrgans de govern i competències municipals

DretActualitzat el 3,73 KB

Organs municipals
L'ajuntament, és l'organ de govern del municipi, està compost per regidors, que són elegits pels veïns cada cuatre anys mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, es la forma establerta per la llei, a la vegada els regidors elegeixen entre ells el batle. Municipi - ajuntament, batle - elegit pels regidors, ple - Batle, tinent de batle, regidors. Junta o comissió de govern - Batle, regidors (màx 1/3 del ple) només es municipis que tenen més de 5000 hab o bé també en els que tenen menys quan ho haguí establert el ple. Organs complementaris
El batle és un òrgan unipersonal que presideix la corporació i és elegit pels regidors d'acord amb el procediment següent: 1 poden ser candidats tots el
...
Continua llegint "El municipi: organització, òrgans de govern i competències municipals" »

Relacions laborals i contractes: casos pràctics sobre contractació de menors i relacions no laborals

DretActualitzat el 2,68 KB

Anàlisi de Relacions Laborals i Conceptes Jurídics

Cas 1: La Contractació de Narcís (17 anys)

El Narcís té 17 anys i actualment cursa un cicle formatiu de grau mitjà. Vol compatibilitzar els seus estudis amb una feina. Li proposen un lloc de cambrer: quatre hores al dia, de dilluns a dissabte, en una cafeteria del seu barri.

A continuació, es responen les qüestions plantejades, raonant cada resposta:

  • a) Poden contractar el Narcís?
  • Sí, ja que segons s'estableix a l'Estatut dels Treballadors (ET), poden treballar i ser subjectes d'un contracte de treball les persones majors de 16 anys, encara que amb certs requisits: que estiguin emancipades o amb l'autorització del seu representant legal (s'estudia a la unitat 2 amb més deteniment).
  • b)
...
Continua llegint "Relacions laborals i contractes: casos pràctics sobre contractació de menors i relacions no laborals" »

Concurs de delictes: real, ideal, medial i delicte continuat al Codi Penal

DretActualitzat el 4,19 KB

Teoria del Concurs de Delictes: Conceptes Clau

Els concursos de delictes sorgeixen quan una persona comet més d'un delicte. Quan un subjecte és condemnat per diverses infraccions penals, la situació es resol mitjançant la regulació del concurs de delictes, que és la concurrència de diverses infraccions penals.

Concurs Real de Delictes

El concurs real es dona en supòsits on hi ha una pluralitat de fets, i cadascun mereix una qualificació de forma separada. El cas més comú és aquell en què el subjecte ha realitzat diversos fets independents que donen lloc a diferents delictes. Per exemple: una persona comet cinc homicidis, la policia la deté i serà jutjada per aquests cinc homicidis.

En aquests casos, el condemnat haurà de complir...

Continua llegint "Concurs de delictes: real, ideal, medial i delicte continuat al Codi Penal" »