Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Principis i estructura de l'Administració pública

DretActualitzat el 6,46 KB

Principis d'Actuació de les Administracions Públiques

L'Administració pública és la realització de les accions de govern, que consisteix a proporcionar una bona atenció als ciutadans i vigilar l'aplicació de les lleis.

L'atenció al ciutadà es fa gràcies als recursos de què l'Estat disposa i que provenen dels ingressos que aporten els mateixos ciutadans. En la seva actuació, l'Administració pública s'ha de regir per uns principis d'actuació que garanteixin l'interès general, sempre d'acord amb les lleis.

Els principis generals de les administracions públiques són:

  1. Neutralitat → L'Administració ha de seguir els interessos generals i no pot fer distincions entre els ciutadans.

  2. Legalitat → L'actuació de l'Administració se sotmet

...
Continua llegint "Principis i estructura de l'Administració pública" »

Assassinat: definició, tipus i penes segons el Codi Penal

DretActualitzat el 4,43 KB

Delicte d'Assassinat

Recollit a l'art. 139 del Codi Penal (CP). És un homicidi qualificat per la concurrència de: traïdoria, preu, recompensa o promesa, i acarnissament. La pena per assassinat es troba als articles 139 i 140. Si només concorre un agreujant, la pena és de 15 a 20 anys; si en són dos o tres, de 20 a 25. L'assassinat té una pena major que l'homicidi perquè té un contingut d'injust més greu.

Traïdoria (Art. 22 CP)

Hi ha traïdoria quan la persona realitza un delicte contra les persones usant formes per assegurar la comissió delictiva. Hi ha tres tipus de traïdoria:

  • Proditòria: (idea de trampa: emboscada, disparar per l'esquena...)
  • Per ímpetu o sobtada: agressió frontal sense avís i inesperada per a la víctima.
  • Aprofitament
...
Continua llegint "Assassinat: definició, tipus i penes segons el Codi Penal" »

La prescripció en el dret civil català: terminis i efectes

DretActualitzat el 3,41 KB

La prescripció és la forma d'extingir drets o pretensions pel transcurs del temps previst en la llei.

Terminis de Prescripció Específics

Termini de 10 anys

  • Pretensions que no tenen un termini de prescripció específic.

Termini de 3 anys

  • Relatives a pagaments periòdics (p. ex., la llum).
  • Relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d'execucions d'obra (p. ex., la reclamació d'un advocat contra el seu client).
  • De cobrament del preu en les vendes de consum (p. ex., la reclamació d'un establiment contra un client que no paga).
  • Derivades de responsabilitat extracontractual.

Termini d'1 any

  • Per protegir la possessió.

Inici del Còmput del Termini de Prescripció

El termini de prescripció comença a córrer quan la persona titular de la pretensió...

Continua llegint "La prescripció en el dret civil català: terminis i efectes" »

Moció de censura, qüestió de confiança i gestió de serveis locals

DretActualitzat el 9,49 KB

Moció de Censura: Concepte i Tràmits

És una moció constructiva; no només tracta de cessar l’alcalde, sinó que s’ha de proposar un alcalde nou que el substitueixi. La moció de censura té 2 parts:

  • Promoció de la moció de censura
  • Celebració del ple i votació de la censura

Per promoure una moció de censura es requereix la majoria absoluta dels membres de la corporació. Si algú que signa la moció de censura pertany a la llista de l’alcalde, se'n suma un altre (exemple difícil d'entendre ara).

Exemple: 4 regidors que eren de l’oposició i 3 de l’equip de govern (formen part de la llista de l’alcalde) s’han passat a l’oposició. Oposició doble.

La moció de censura només es pot promoure una vegada. No es poden presentar...

Continua llegint "Moció de censura, qüestió de confiança i gestió de serveis locals" »

Poder legislatiu i judicial a Espanya: funcions del Congrés, Senat i tribunals

DretActualitzat el 2,65 KB

Les Corts Generals i el Poder Legislatiu

Els diputats i els senadors estan protegits per la inviolabilitat i la immunitat parlamentària.

Inviolabilitat Parlamentària

És un dret en virtut del qual els parlamentaris no poden ser objecte de control, repressió o enjudiciament per les opinions expressades en els seus discursos davant les Corts.

Immunitat Parlamentària

És el dret dels parlamentaris de no ser detinguts ni processats, llevat del cas en què se’ls sorprengui en la realització d’un delicte flagrant. Els membres de les Corts no podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la cambra corresponent (el suplicatori).

Procediment d'Elaboració de les Lleis

La Iniciativa Legislativa

La iniciativa legislativa correspon...

Continua llegint "Poder legislatiu i judicial a Espanya: funcions del Congrés, Senat i tribunals" »

Administració de Justícia: funcions dels òrgans judicials i tractaments

DretActualitzat el 2,93 KB

1. Com administren justícia els jutges?

En sentències i resolucions.

2. Tractament al jutge

Senyoria il·lustre.

3. Tractament als magistrats?

Senyoria il·lustre.

4. Tractament als membres del Tribunal Suprem?

Senyoria excel·lentíssima.

5. Què és el Lletrat de l'Administració de Justícia (antic Secretari Judicial)?

El director de l'oficina judicial. Dona fe pública i informa en última instància als interessats de l'estat dels procediments. Té el tracte de Senyoria.

6. Funcions del tramitador?

  • Tramitar els processos.
  • Elaborar documents com diligències, notificacions, actes…
  • Fer còpies dels documents que cal afegir als procediments.
  • Registrar i classificar el correu.

7. Funcions de l'auxili?

  • Comunicar notificacions i citacions.
  • Executar embargaments
...
Continua llegint "Administració de Justícia: funcions dels òrgans judicials i tractaments" »

Propietats del text: adequació, coherència i cohesió

DretActualitzat el 4,94 KB

El Text: Definició i Característiques

El text és la unitat de caràcter lingüístic, emesa per un parlant, amb un propòsit comunicatiu, en un context. És la màxima unitat lingüística.

Trets del Text

  • Missatge complet
  • Unitat temàtica
  • Estructura externa (paràgrafs)

Les Tres Propietats Fonamentals

El text ha de complir tres propietats essencials: adequació, coherència i cohesió.

Adequació

Es refereix a l'ajustament del text als elements de la comunicació. Està condicionada per les intencions comunicatives, el context de comunicació, el canal, etc. Té un caràcter marcadament pragmàtic.

Coherència

Implica un significat global, complet i lògic. És l'ordenació d'idees amb un sentit clar. Té un caràcter comunicatiu.

Cohesió

Es refereix...

Continua llegint "Propietats del text: adequació, coherència i cohesió" »

El Contracte Social de Locke: estat de natura i societat civil

DretActualitzat el 7,27 KB

Contracte social:

Estat de naturalesa: l'home vivia sense cap tipus d'organització social ni política. En aquest estat, els homes viuen amistosament, tenen els mateixos drets, gaudeixen d'una igualtat natural i d'una perfecta llibertat.

A l'estat de natura trobem lleis naturals inspirades per Déu: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la propietat.

Poder executiu natural: és la llei de l'estat natural i l'ha d'executar l'home. Tots els homes tenen el dret de jutjar i castigar per defensar la llei natural. A més, el càstig que rep l'altra persona ha de ser proporcional a la infracció realitzada i també haurà d'intentar reparar els danys que ha fet. Es castigava per alliçonar els altres; el càstig havia de ser negatiu...

Continua llegint "El Contracte Social de Locke: estat de natura i societat civil" »

El Reglament: jerarquia normativa, tipus i relació amb la llei

DretActualitzat el 3,25 KB

El Reglament

1. Característiques

  • Vigència Indefinida: Els reglaments tenen vigència indefinida.
  • Destinataris Generals: Estan adreçats a tothom en principi, a diferència dels actes administratius que es dirigeixen a persones concretes.
  • Emana del Govern i l'Administració Pública: Són dictats per l'executiu, que té la potestat reglamentària.
  • Subordinació a la Llei: Concreta i detalla la llei, sense contradir-la. La jerarquia és: Constitució > Lleis > Reglaments. Dins dels reglaments, la jerarquia depèn de qui els dicta: President o Consell de Ministres > Ministres > President de la C.A. o Consell Executiu.

2. La Relació entre la Llei i el Reglament

Existeix un principi de jerarquia normativa, tant entre reglaments de la mateixa...

Continua llegint "El Reglament: jerarquia normativa, tipus i relació amb la llei" »

Jerarquia, aplicació i vigència de les normes jurídiques

DretActualitzat el 3,99 KB

Jerarquia de les Normes

Constitució

És la llei de lleis de la qual es desenvolupen les altres lleis.

Tractats Internacionals

Estan sotmesos a la Constitució. Passen a formar part de l'ordenament jurídic una vegada aprovats i publicats al BOE.

Lleis

  • Lleis Orgàniques

    Desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques. Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les cal la majoria absoluta del Congrés (176 de 350). Regulen també les lleis que aprovin els estatuts d'autonomia, les que aprovin el règim electoral general i la resta de lleis previstes a la Constitució.

  • Lleis Ordinàries

    Són lleis aprovades per les Corts Generals que no tenen caràcter d'orgàniques i que s'elaboren seguint el procediment legislatiu normal. S'aproven per

...
Continua llegint "Jerarquia, aplicació i vigència de les normes jurídiques" »