Actes administratius: classes, validesa i eficàcia
MOLES
MOLES
La vida d'un pressupost es pot perllongar almenys tres anys. Aquest cicle es divideix en quatre fases principals:
Procés de negociacions múltiples entre els més directes responsables de la confecció del document pressupostari i els diversos departaments ministerials i òrgans de l'Estat.
Les propostes neixen de les unitats administratives inferiors i es van agregant a nivells superiors fins a integrar-se al projecte presentat pel Govern. En aquesta fase, el poder executiu té un protagonisme absolut en la preparació del pressupost.
El protagonista d'aquesta fase són les cambres, és a dir, el poder legislatiu.
Dret de la UE: Als tractats i acords successius, els estats membres han anat delegant parcel·les de la seva sobirania que han passat a les diferents institucions comunes i sobre la base de les quals s’han dictat normes jurídiques de tota mena que formen el que avui es coneix com a Dret de la UE.
Característiques generals del dret de la UE: Primacia de l’ordenament de la UE, autonomia, aplicabilitat immediata, aplicabilitat directa i diversitat de l’ordenament jurídic.
Creat directament pels estats membres, constitueix la normativa bàsica que afecta la UE. Està composat pels tractats consecutius de la UE, incloent-hi protocols, apèndixs i annexos, i complements i modificacions posteriors....
El reglament és una norma jurídica que innova l’ordenament jurídic (OJ) i s’hi integra, creant drets i obligacions als seus destinataris (pluralitat de subjectes). Per això també se l’anomena “disposició de caràcter general”. Té vigència indefinida i és dictat pel Govern i l’Administració Pública en virtut de les seves competències.
A diferència dels decrets llei i decrets legislatius, en què el Parlament delega al Govern la potestat legislativa, en els reglaments és el propi Govern qui té la competència per dictar-los (reconegut en la CE). També tenen aquesta potestat a nivell autonòmic, províncies i municipis.
Correspon al Govern, però els Ministres poden exercir aquesta potestat...
Hi ha diferents formes de govern segons com es realitzi el repartiment de poder en una societat. Segons com s'organitza el poder, donen com a resultat dues formes de govern diferents.
Un d'ells és el model igualitarista, que és aquell en què el poder es reparteix de la mateixa manera per a tots els membres de la societat. És específic de les societats democràtiques, en les quals la sobirania recau en el poble, de manera que elegeixen els seus representants, que seran els encarregats de gestionar i governar els afers públics. En aquest model, per tant, el poder està repartit entre tots els éssers per iguals: "Tots som iguals".
Totalment contrari a aquest, trobem els...
L’Ordenament Jurídic castiga amb unes conseqüències els actes administratius invàlids. La llei preveu tres graus d’invalidesa:
d) Els serveis socials especialitzats tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu.
a) Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS)
b) L'objectiu del Pla Concertador va ser recolzar les Corporacions Locals per tal que aquestes poguessin prestar serveis bàsics a tota la població.
a) El sistema contributiu, anomenat Seguretat Social, es posa en marxa a Espanya sota la dictadura franquista.
Eficàcia, Jerarquia, Descentralització, Desconcentració i Coordinació.
L’Administració Pública es divideix, segons el seu àmbit territorial d’actuació, en: Administració General de l’Estat, administracions autonòmiques i administracions locals.
Els òrgans centrals es troben al nivell jeràrquic més alt dels ministeris. Tenen la condició d’alt càrrec i s’ha de distingir entre:
Nomenats pel rei a proposta del president del Govern, amb l'objectiu de dirigir els sectors de l’activitat administrativa integrats en el seu ministeri i assumir la responsabilitat inherent a aquesta direcció.
S’encarreguen...
Els monòlegs de Marta són importants perquè, gràcies a ells, podem apreciar la transformació del seu personatge. Comença com a víctima quan la fan casar amb un home que no estima. Quan s'adona que està enamorada de Manelic, comença a respectar-se i a lluitar contra el que és imposat.
Al començament, Sebastià i Marta tenen una relació en secret, ja que ell és un home amb diners i no vol que el relacionin amb ella. Sebastià decideix que es vol casar amb una pubilla pels diners, però cap està disposada a casar-se amb ell perquè saben la relació que manté amb Marta. Com a segona opció, escull casar Marta amb Manelic. Al principi, ella no l'estima, però acaba enamorant-se'n i la història fa...