Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Dret de desistiment

El dret de desistiment és el dret que té tota persona a desistir d'un dret real, bé o operació que li correspon. Relacionat amb el contracte de venda, és un dret personal, que només pot exercir el propi consumidor que ha contractat el servei o ha comprat el producte.

Dret real i característiques

Un dret real és un dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total (propietat) o parcial (drets reals limitats), de les persones sobre les coses (béns). Té dues característiques fonamentals:

1. Comporta un poder directe i immediat sobre la cosa (un bé): la persona pot disposar, utilitzar i gaudir de la cosa per ella mateixa, és a dir, en pot treure benefici o gaudiment sense necessitat d’una prestació

1- Dret Privat

Relacions jurídiques entre particulars basades en la igualtat i la llibertat.

Característiques:

• Disponibilitat de les normes: models modificables.
• Aplicació defectiva de les normes: solució legal en absència de previsió particular.
• Exercici judicial dels drets: tutela civil per al compliment forçós.

Veïnatge Civil

Sistema de subjecció al dret civil català o un altre.

Abús de Dret

Exercici d'un dret més enllà dels límits normals, perjudicant tercers.

Conseqüències: indemnització i mesures judicials o administratives.

Frau de Llei

Ús de normes per crear una falsa realitat jurídica i evitar el compliment legal.

Exemples: simulació fraudulenta, donacions a persones inhàbils.

Prescripció i Terminis

Efecte del pas del temps

Modificació de la Constitució

Procediment ordinari (Art. 167)

Permet modificar qualsevol part de la Constitució, excepte:

• Títol preliminar
• Títol II
• Secció primera del Capítol II del Títol I

Iniciativa:

• Govern
• Congrés
• Senat
• Parlaments o Assemblees Autonòmiques

Aprovació:

• Majoria de 3/5 de cada cambra.
• Si no hi ha acord, es crea una comissió paritària.
• Nova votació: 3/5 del Congrés i majoria absoluta del Senat.

Procediment extraordinari (Art. 168)

S'utilitza per a la revisió total de la Constitució o d'una part que afecti el Títol preliminar, la Secció primera del Capítol II del Títol I o el Títol II.

Procediment:

• Majoria de 2/3 de cada cambra.
• Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions.
• Ratificació del text per les noves Corts per

Recurs d'Inconstitucionalitat

Definició

El recurs d'inconstitucionalitat és un recurs directe davant el Tribunal Constitucional (TC) contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. Mitjançant aquest recurs, s'insta al TC a realitzar un control d'adequació d'una norma legal a la Constitució, amb la pretensió que aquell declari invàlida una norma, i per tant nul·la, a causa de la seva disconformitat amb la Constitució i, en conseqüència, disposi la seva inaplicació i la cessació dels seus efectes.

Objecte

Pot ser objecte del recurs d'inconstitucionalitat tota llei o norma amb força o valor de llei de l'ordenament jurídic, amb la finalitat de determinar la seva conformitat amb la Constitució. Depurar l'ordenament jurídic...

Codecisió

Procediment utilitzat per a la major part de la legislació de la Unió Europea. Si el Parlament i el Consell de la Unió Europea no estan d'acord amb una proposta de llei, es presenta a un comitè de conciliació, format per un nombre igual de totes les institucions, que ha d'assolir un acord per tornar a presentar la llei perquè sigui aprovada.

Consell Europeu

Òrgan que reuneix, almenys dos cops l'any, els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió Europea. S'hi acorden les directrius bàsiques de l'organització de la UE, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d'interior. Aprova el pressupost de la UE, juntament amb el Parlament, amb qui també comparteix el...

Llei (En sentit ampli)

És tota norma dotada de coactivitat, provinent de l'Estat, destinada a regular algun aspecte de la convivència social.

Lleis Orgàniques

• Desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques establertes a la secció primera del títol I de la Constitució.
• Les que aprovin els estatuts d’autonomia.
• Les que aprovin el règim electoral general i d’altres de previstes a la Constitució.
• Requereixen majoria absoluta del Congrés en una votació final.

Lleis Ordinàries

• Comprenen la resta de camps materials que no són objecte de regulació mitjançant llei orgànica.
• Procediment d’elaboració de les lleis:
  • A) Per les mateixes cambres: Rep el nom de proposició de llei, la tramitació de la qual es regula pels

Filosofia Política de John Locke

En el Primer Tractat, Locke elabora una crítica a l'Absolutisme i a la Monarquia de Dret Diví.

En el Segon Tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa i els objectius del Govern Civil. Locke pensa que en una societat civil (l'Estat) és necessària l'existència d'un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir la propietat privada.

La qüestió és l'origen d'aquest poder polític i, per explicar-ho, Locke ens presenta la situació de l'estat de natura. En aquest estat, els homes són lliures i disposen de plena llibertat, sempre que obeeixin la Llei Natural (llei moral per a l'home i llei de Déu). Aquesta llei prohibeix l'atemptat...

El Dret: Concepte i Fonaments

Des del punt de vista de les relacions humanes, es pot definir el dret com un conjunt de principis i normes que serveix per regular la convivència en una societat.

Classes de Dret

• El Dret Públic

  És l’encarregat de regular les relacions en què pren part l’administració quan actua exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Branques del dret públic: dret penal, dret administratiu, dret fiscal.

• El Dret Privat

  S’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars, tenint en compte que a vegades l’administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Branques de dret privat: dret civil, dret mercantil.

Fonts del Dret

• La Llei

  Norma emanada

De l’estat de naturalesa i la possibilitat d’arribar a un estat de guerra

Pròpiament parlant, l’estat de naturalesa és aquell en el qual els éssers humans viuen junts conforme a la raó, sense un poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar-los. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

No obstant això, no tots els éssers humans són bons, alguns violen la llei natural i, en conseqüència, els que són perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicció. I com que això no sempre es fa correctament, pot passar que la situació esdevingui una «guerra de tots contra tots»: un estat d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció (l’estat de guerra).

Per què s’arriba

Legitimitat i Poder Polític

La legitimitat significa molt i poc. Molt, perquè assegura que el poder polític no siga arbitrari i poc, ja que la legitimitat per si sola no garanteix el bon govern, ni impedeix l'accés al poder de formes no legítimes. A més, la qüestió sobre la legitimitat política tampoc és una prioritat en les preocupacions dels ciutadans. El servilisme voluntari és sempre un problema per al discurs legitimista.

Només el sistema democràtic és, almenys en la seua formulació teòrica, un poder legítim.

L'Origen de la Democràcia

A la polis, la ciutat estat d'Atenes, es va utilitzar per primera vegada la paraula democràcia. Es tractava d'una democràcia assembleària. Sols votaven els grecs de 21 anys i lliures. La...